Fa uns dies des de l'ISCREB em van demanar d'escriure un article sobre el dia de Reis, els hi vaig preguntar sobre quin aspecte i em van dir que escrivís allò que em suggerís, allò que em venia al cap en pensar en aquesta data assenyalada.

Començaré dient-vos que soc professora de religió en un institut públic des de fa més de trenta anys i en aquests temps he vist com ha anat canviant el coneixement religiós dels nostres adolescents.Quan vaig començar, els alumnes, encara que no fossin creients, tenien algunes referències i coneixements sobre el cristianisme i les seves festivitats principals, i el que havia de fer era donar sentit i coherència a aquests coneixements, explicar el perquè de les diferents festes i símbols. Avui en dia això ja no és així, la nostra societat, tan secularitzada, fa que molts alumnes no tinguin cap coneixement de la religió cristiana, i tot s'ha d'explicar i contextualitzar. Cal doncs començar des de zero: des que és un evangeli fins a quin d'ells trobem el text que referència a aquesta celebració, perquè tres reis, d'on venien, qui eren, la trobada amb Herodes, l'adoració, els tres regals ...

I em pregunto: com pot ser que molts dels nostres alumnes surtin amb més coneixements sobre altres confessions religioses que no pas la nostra? Conèixer és entendre l'altre, valorar-lo i això ha de funcionar en totes direccions, no podem donar per fet un coneixement de la religió cristiana que no és real i que sembla que la nostra societat vulgui esborrar. Crec que hauríem de plantejar-nos què estem fent i si això és positiu.

Dit això, d'aquesta festa tothom en destaca l'emoció, que indubtablement hi és, però podem fer un pas més i reivindicar-ne també el valor educatiu: pensar i valorar allò que ens portaran els Reis, escriure-ho, fer una revisió de com ha anat l'any, els nervis, l'espera i finalment l'arribada del dia tan desitjat amb tota la seva màgia.

Ara, quan cada cop més tenim clar problemes de la nostra societat com la immediatesa, l'individualisme, fer diverses coses alhora o la poca cultura de l'esforç, aquesta festa ens pot ajudar a anar educant per a canviar. I podem fer-ho reforçant els aspectes més positius, no només el consumisme, que sembla inherent a les festes de Nadal en general i especialment al dia de Reis.

Posem doncs en valor l'espera. Recordem que tot no és per ara mateix, no ens frustrem quan no aconseguim les coses en el moment que les volem. Resistim-nos a avançar els regals pel tió o pel Pare Noel perquè els puguin gaudir més dies i aprenguem a gaudir de l'espera. Reflexionem sobre què volem i què necessitem. Redactar la carta als reis amb temps i valorar el desig d'una cosa o altra, pot ser d'allò més interessant i amb gran valor pedagògic. Renunciem a algunes coses. Sabem que algunes ens seran donades i altres no. Demanem amb il·lusió però sense exigències i pensant també en els altres.

Pensem que els Reis duen regals, però també es donen als altres. Són persones importants, savis que deixen les seves tasques i emprenen un camí, deixant les seves ocupacions per anar i fer una cosa més valuosa, que els demana tota l'atenció.

Finalment, voldria dir-vos que l'estrella és un dels símbols que més m'agraden. No sempre apareixen estrelles que ens mostrin el camí, hem de tenir els ulls oberts i quan apareixen seguir-les. Saber trobar les persones de referència, els signes dels temps i tenir el coratge de seguir-les.

Acabo, doncs, agraint que m'hagin demanat aquest escrit que m'ha fet aturar, reflexionar i compartir fent que el meu propi dia de Reis hagi estat millor aquest any.