Escola de Llengües Clàssiques

El desxiframent de l'escriptura jeroglífica: la porta d’accés a la literatura egípcia

16 de març de 2023
Organitzador:
Escola de Llengües Clàssiques, ISCREB
Localització
seminari on-line

El desxiframent de l’escriptura jeroglífica va suposar un abans i un després en el coneixement de l’antiga civilització egípcia. El coneixement de la llengua i els seus diferents sistemes escripturaris va possibilitar l’accés als diversos tipus de textos que s’han conservat de l’antic Egipte i que ens permeten apropar-nos a la seva manera de concebre el món. Al llarg de la conferència es presentarà aquest lligam, sent l’avantsala dels cursos de llengua i literatura de l’Escola de Llengües Clàssiques. L'accés és lliure i gratuït, les inscripcions es poden fer mitjançant aquest enllaç: https://attend.zoho.eu/1bc

 

 

 

1

Enllaços relacionats
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Llicenciatura

La invisibilitzada dimensió femenina de la divinitat a l'origen de les grans religions

Hi ha bases històriques, teològiques, culturals o socials, en l'origen de les diferents religions per a defensar que hi hagi hagut històricament una invisibilització de l'aspecte femení de la divinitat en elles? Aquesta pregunta és la que es fa Iosu Murgia González de Mendoza, titulada: "La invisibilizada dimensión femenina de la divinidad en el origen de las grandes religiones". 
General

La veu incòmoda: Política, Religió i Compromís Cristià

La relació entre política i religió ha estat sempre un tema complex i, sovint, polèmic. Des dels temps bíblics fins a l'actualitat, l'Església s'ha trobat en la difícil posició d'interactuar amb el poder polític sense perdre la seva missió profètica. Ja Sant Agustí diferenciava entre la civitas Dei i la civitas terrena, recordant que l'Església ha de mantenir la seva independència crítica davant els poders temporals. A l'edat mitjana i moderna, l'aliança entre tron i altar sovint va portar a abusos i a una pèrdua del testimoni evangèlic. En l'actualitat, aquesta temptació segueix present, especialment en moments de polarització política.