El concepte de noosfera com a contribució a una ètica de la geosfera. Del misticisme ecològic a l'activisme espiritual.

08 d'octubre 2021
Francesc Bellaubí

Aquesta tesina tracta sobre la Geoètica com a una ètica de la Terra (Bellaubí 2020) a partir de la interpretació d'experiències viscudes per l'autor a la seva investigació de dilemes geoètics (Bellaubí 2021). Sent tant observador com subjecte de la mateixa investigació, segons el concepte d'investigació sociològica (Tourraine 1980), l'autor cerca comprendre quins valors sustenten els artefactes tecnocràtics en la relació entre l'ésser humà i la geosfera a través de les relacions d'altres humans, com aquests valors es transmeten i es transformen, i el seu perquè, és a dir, la transfiguració dels valors en instruments tecnocràtics.

S'entén per geosfera el resultat de les interaccions biogeoquímics i processos geodinàmics entre la litosfera o el cicle de roques i sols, la hidrosfera o el cicle de l'aigua i l’atmosfera (Williams i Ferrigno 2012).

Basant-nos en el concepte de la noosfera, com la coevolució de l'energia de la cultura humana per a transformar el món, la tesina examina com els valors espirituals subjacents als artefactes tecnocràtics donen lloc a un misticisme ecològic on la geosfera es presenta com a una hierofania, i d'aquí dona lloc a una praxis Geoètica basada en una resistència en esperança. En aquest sentit, la tesina pot contextualitzar-se en l'àmbit híbrid que sorgeix de les relacions entre la cultura, la natura i la religió. La tesina té com a propòsit estimular la consciència de l'espiritualitat, definició de la qual podria ser la dinàmica del que dona vida (McIntosh 2008I, d'aquesta manera dona lloc a una conversió ecològica (LS 216).

La tesina s'organitza segons el mètode pedagògic ignasià (Healing Earth 2020). Primer es convida a observar científicament des de la mateixa experiència una situació determinada, en aquest cas, la crisi ecològica global. A continuació, es fa una reflexió ètica sobre els valors que existeixen a la relació de la situació exposada, per a després meditar sobre el seu significat espiritual. Finalment, existeix el repte de posar en pràctica aquests valors per a actuar amb eficàcia.

Pots llegir la tesina sencera aquí

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…
Fotografia: Antonina Baygusheva @antonina.photo