Espai de trobada

Davant d’una crisi climàtica, llampecs de consciència

Marta Finazzi; Isabel Sauqué

Les amenaces que planteja el canvi climàtic, com la pujada del nivell del mar que podria inundar l'aeroport de Barcelona-El Prat, recorden la necessitat imperiosa d'abordar aquesta crisi global. Quatre alumnes i professors de l’ISCREB escriuen sobre quines petites coses fan per cuidar del planeta. 

Aquest octubre, diversos mitjans de comunicació explicaven que l'aeroport de Barcelona-El Prat podria inundar-se al voltant de l'any 2100 a causa de l'increment del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic. Aquesta amenaça és més gran a mesura que les temperatures augmenten i les tempestes marines es tornen més freqüents i intenses. 

L'aeroport es troba en una posició de risc perquè moltes de les seves zones més baixes estan només a un metre sobre el nivell del mar. Si el nivell del mar augmenta més d'un metre, com es preveu sense accions per reduir l'escalfament global, les inundacions seran més greus. També s'ha considerat l'ampliació de l'aeroport, però això podria posar en perill l'ecosistema i afavorir l'ús de combustibles fòssils, contradients amb els compromisos de reducció d'emissions fins a zero l'any 2050. 

Davant d’aquests reptes i desafiaments. Es crida als polítics i a la societat en general a prendre mesures per abordar el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar per protegir infraestructures i ecosistemes vulnerables.

Aquest és només un exemple de les conseqüències que a poc a poc anem observarem en el medi amb el pas dels anys. El planeta s’escalfa, el gel es desfà. Durant l’estiu vam demanar a la nostra comunitat educativa, professorat i alumnat, que escrivíssim sobre quines petites coses feien per prendre cura de la Terra. En aquest dossier us en presentem el resultat. 

 

 

En deu línies, Marta Finazzi, Isaac Llopis, Ezequiel Mir i Isabel Sauqué comparteixen amb esperança i optimisme les seves accions. La proposta permet aprofundir, enriquir la nostra mirada i compartir inquietuds. Com afirma el Papa Francesc en el seu missatge de respecte per la creació: “Creients i no-creients estem d’acord que la Terra és una herència comuna amb fruits que ens han de beneficiar a tots; tanmateix, què passa en el món on vivim?”

La relació entre la pobresa i la riquesa del planeta requereix una altra manera d’exercir l’economia i el progrés, aconseguint un nou estil de vida perquè necessitem una conversió que ens uneixi a tots i deslliurar-nos de l’esclavitud del consumisme”.

És evident que cal prendre mesures significatives per combatre el canvi climàtic i protegir el nostre planeta. Això no només implica responsabilitat individual, sinó també decisions polítiques i canvis estructurals en la societat. És un recordatori que tots compartim la responsabilitat de preservar la Terra com a herència comuna, tal com el Papa Francesc assenyala.
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…