(Lucia Montobbio - Catalunya Religió) L'arximandrita ucraïnès Cyril Hovorun, de la University College Stockholm, ha participat en la segona edició del Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i  Cultura amb la ponència Eye-witnessing the Destruction of Churches in Ukraine. Hovorun ha destacat la complexa situació a Ucraïna, especialment en termes de diversitat religiosa i l'impacte devastador de la guerra en la societat i el patrimoni cultural. Tot i les tensions agreujades pel conflicte, la resiliència de la societat ucraïnesa es manifesta en la seva determinació per preservar la seva identitat a través de la llengua i la cultura.

Com veu la destrucció d'esglésies a Ucraïna?
És una qüestió molt important. Pel que fa a aquest tema, el paisatge religiós a Ucraïna és extremadament divers. Això ha estat analitzat per reconeguts sociòlegs de la religió, com José Casanova, un amic i col·lega que coneix molt bé Ucraïna, ja que està casat amb una ucraïnesa. Ell afirma, i jo hi estic d'acord, que Ucraïna és religiosament diversa. Les esglésies no han
escollit ser diverses, perquè normalment volen establir un monopoli, però a Ucraïna és impossible que cap grup religiós domini l'escena. Per tant, les esglésies han d'aprendre a coexistir, i això és bo.

Com ha afectat la guerra aquesta diversitat religiosa?
La guerra ha accentuat les tensions entre diferents grups religiosos. Hi ha informes recents a les xarxes socials sobre el que anomenen persecucions de certs grups religiosos, especialment el Patriarcat de Moscou a Ucraïna, que solia ser el grup religiós més gran del país. Al començament de la guerra, van intentar distanciar-se del Patriarcat de Moscou, però no
completament. Encara mantenen alguns vincles. La societat ucraïnesa exigeix accions contra aquesta Església perquè entenen que ha estat instrumentalitzada pel Kremlin com a part de la guerra d'agressió.

Quines mesures està prenent el govern ucraïnès?
El govern està lluitant per trobar un equilibri entre la seguretat nacional i la llibertat religiosa, que és un valor fonamental europeu. Inicialment, hi havia una proposta per prohibir el Patriarcat de Moscou a Ucraïna, però van adonar-se que era impossible per diverses raons. En primer lloc, seria una violació dels drets fonamentals. En segon lloc, les esglésies no són
entitats legals a Ucraïna; cada comunitat és una entitat legal individual, i prohibir-les totes seria molt complicat. En tercer lloc, el Patriarcat de Moscou a Ucraïna no és una estructura única; hi ha molta fragmentació dins de l'Església.

Com afecta això la societat ucraïnesa?
La societat ucraïnesa és molt forta i ha estat molt activa des de les revolucions de Maidan. Hi ha tensió entre el que la societat demana i el que el govern pot fer. La societat vol mesures dràstiques contra el Patriarcat de Moscou, però el govern ha de trobar una manera de respectar els drets humans. Els mitjans de comunicació també juguen un paper crucial. A Ucraïna, els mitjans de comunicació són una part molt important de la societat civil i cobreixen extensament les qüestions religioses. Intenten trobar un equilibri entre els drets humans i la seguretat nacional.

I com veu el paper dels mitjans internacionals en aquesta situació?
Algunes persones dels mitjans, com Carlson Tucker o fins i tot Elon Musk, propaguen a través dels seus comptes de X narratives errònies sobre la situació a Ucraïna, afirmant que el país ha traït la democràcia i la llibertat religiosa. Això és propaganda russa i postveritat. Mitjans de qualitat com el New York Times o el Wall Street Journal cobreixen la situació amb
precisió, però la postveritat de les xarxes socials encara dissemina impressions equivocades.

Com afecta la guerra el patrimoni cultural i religiós d'Ucraïna?
La guerra no només destrueix ciutats i pobles, sinó també identitats. Putin vol destruir la identitat ucraïnesa i fer que la gent adopti una identitat russa. Això és una part crucial de la seva estratègia. La destrucció del patrimoni cultural, com la destrucció de l'editorial més gran d'Ucraïna a Khàrkiv, n'és un exemple. Els llibres són tan importants com la vida per preservar la identitat. La guerra també ha canviat la manera de lluitar, amb l'ús de drons i noves tecnologies, augmentant la distància emocional dels soldats envers les seves víctimes.

Relacionat amb aquest canvi de paradigma, quins són els principals reptes per al futur del món?
La guerra ha canviat el concepte de guerra i pau. Europa havia viscut en pau durant molt de temps, però aquesta guerra ha fet reviure les experiències de la Primera i Segona Guerra Mundial. Les generacions actuals no tenen records directes d'aquestes guerres, però ara les estan vivint de nou. Això també ha posat de manifest els fracassos de grans organitzacions
internacionals com la Creu Roja o el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquestes organitzacions necessiten ser reformades per fer front als nous reptes. A més, la guerra ha demostrat que la filosofia postcolonial ja no és rellevant, ja que molts països que la segueixen ara donen suport a Rússia. En resum, el món necessita canviar i adaptar-se a aquests nous
temps.

Com està afectant la guerra als ucraïnesos?
Tothom a Ucraïna està afectat d'una manera o altra. Molta gent viu amb el trauma de la guerra cada dia, amb bombardeigs constants i interrupcions a la vida quotidiana. Hi ha una pandèmia de trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT) que afecta tant soldats com civils. Per exemple, hem hagut de construir escoles subterrànies per assegurar-nos que els nens puguin continuar els seus estudis sense interrupcions. Aquesta guerra no és la nostra elecció; només estem responent a l'agressió. L'impacte és profund.

Com es pot mantenir la identitat ucraïnesa enmig d'aquesta destrucció?
La identitat ucraïnesa és molt resilient. Malgrat la destrucció del patrimoni cultural i religiós, la nostra llengua, cultura i literatura continuen sent pilars fonamentals de la nostra identitat. Les esglésies ajuden a mantenir aquesta identitat, però no és només la seva responsabilitat. És important que la gent mantingui la seva identitat a través de diversos mitjans, i això és el que estem fent. La identitat no es pot destruir fàcilment, i continuarem lluitant per preservar-la.