General

Cultura popular, festa i religió

Oficina d'Afers Religiosos - Ajuntament de Barcelona

Barcelona ha estat i és una ciutat plural, segurament ara més que mai. Hi conviuen formes diverses de creure i celebrar allò en què es creu. Continuem podent assistir a peregrinacions, processons, benediccions i festes patronals entorn de catedrals, santuaris, esglésies o ermites, seguint tradicions antigues. Però alhora nous corrents d’espiritualitat irrompen entre nosaltres amb litúrgies inèdites i les successives diàspores migratòries ens han arribat acompanyades d’expressions de pietat col·lectiva que ens podrien haver semblat exòtiques fins fa no gaire, però que ara formen part del paisatge festiu de la ciutat.  

Tenim a l’abast un bon mostrari de nous i vells exemples de religiositat popular, és a dir de religiositat participativa i al carrer: Vaisakhi, Cristo del Gran Poder, Sant Medir, Harinama, Aixura, Magal, Señor de los Milagros, Ramadà, la Mercè, Hannukà, Tres Tombs, Santet de Poblenou, Noche de las Velas, Rama Navani, Sinulong, Chûn Jié... Malgrat ser ben diferents entre si, totes aquestes i d’altres maneres d’adoració a divinitats, sants o santes, fundadors, profetes, mares de déu i deesses tenen lloc de manera regular als barris de Barcelona.  

Amb conferències, taules rodones i activitats al carrer, aquestes jornades faran preguntes i procuraran respostes sobre diverses qüestions de la mà d’especialistes i de representants d’associacions religioses i d’institucions. Aquestes pràctiques religioses populars mereixen ser reconegudes com a part del patrimoni immaterial i la cultura popular de la ciutat? Cal revisar el seu calendari festiu per incorporar-les? Estan legitimades per fer seu un espai públic presumit com a laic? Les minories culturals veuen reconeguts i assegurats els seus drets culturals en matèria religiosa? Quins obstacles enfronten les confessions religioses a l’hora d’exercir la llibertat religiosa a l’empara dels drets democràtics d’expressió i manifestació?  

Aquest univers de solemnitats religioses al carrer de què volem parlar és testimoni de la riquesa humana i cultural de la nostra ciutat, sens dubte. Però, a més d’això, és també el que li ofereix a una societat democràtica l’oportunitat de demostrar que ho és, no sols respectant les creences de tothom, sinó sobretot garantint el dret de tothom a expressar-les en llibertat.  

1

 

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Llicenciatura

La invisibilitzada dimensió femenina de la divinitat a l'origen de les grans religions

Hi ha bases històriques, teològiques, culturals o socials, en l'origen de les diferents religions per a defensar que hi hagi hagut històricament una invisibilització de l'aspecte femení de la divinitat en elles? Aquesta pregunta és la que es fa Iosu Murgia González de Mendoza, titulada: "La invisibilizada dimensión femenina de la divinidad en el origen de las grandes religiones". 
General

Preparem els camins del Senyor a través del desert

Aquesta setmana, amb el Dimecres de Cendra, iniciem la Quaresma, un temps que ens convida al silenci i a la pregària per recentrar-nos en Déu. Durant aquests 40 dies, ens retirem al desert, seguint l’exemple de Crist entre el seu baptisme i l’inici de la seva vida pública. En aquest esperit de recolliment, rellegeixo amb atenció la magnífica carta de sant Jeroni a Heliodor, en què l’exhorta a abandonar el món i tornar al desert.