Llicenciatura

Cançons als nens morts de Gustav Mahler Dol i consol en temps de mort de Déu

Fredric Blanco

Aquesta tesina vol ser un assaig d’aproximació a la figura i el pensament religiós de Gustav Mahler des de les ciències religioses i a través del seu cicle de cançons Kindertotenlieder (Cançons als nens morts).

Gustav Mahler és un referent cultural de primer ordre que personifica per una banda una biografia marcada pel dolor i el sofriment d’una personalitat turmentada, i, per altra banda, l’estat d’ànim d’un moment cultural com fou l’angoixa generada per la necessitat de salvació, en una cultura marcada pel desarrelament -formulat per Nietzsche com a “mort del Déu”-, tot plegat entre l’anacronisme i la irrellevància de la vella religió reglada, incapacitada ja per al consol, que oferia el catòlic status quo del crepuscular Imperi  Austrohongarès dels entorns del 1900.

Un cop mort el Déu dels consols i esbandits els consols de Déu, on és possible empararse en el moment del dol per les experiències del mal i de la mort? Aquesta és la qüestió central a la qual s’enfronta Mahler posant-se, a través de la seva composició, en la pell d’un pare que acaba de perdre el seu fill petitó. La simbòlica dels sons i les eines hermenèutiques pertinents ens ajudaran a assajar una audició detinguda, conscient i intel·lectiva d’aquesta obra musical que ens obre a la comprensió del profund malestar de la nostra cultura occidental contemporània.

Mahler ens proposa compartir, amb els Kindertotenlieder, un viatge espiritual que, partint d’una fonda desolació i passant pel fracàs en la recerca de sentit, per l’absoluta desesperació i per una alienant negació de la realitat, arriba al gaudi contemplatiu del Misterium  tremendum et fascinants que irromp sorprenentment i contra tota esperança en forma d’una gratuïta, sol·lícita i amorosa dinàmica relacional que és do d’un particular Déu Mare font d’entranyable tendresa. El cicle de cançons Kindertotenlieder és, en  definitiva, l’expressió mística d’una promesa de salvació de la qual Mahler ens convida a participar.

Llegir tesina aquí

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…