Jesús en les religions, com a element pel diàleg interreligiós
Si Déu és U, per què hi ha diverses religions? Si només una d’elles és verdadera, com és que totes poden reivindicar simultàniament aquesta exclusivitat? Si totes elles són camins per arribar a Déu, com és que no és possible una aproximació religiosa única al misteri? Si, pels cristians, Jesús és l’únic Salvador universal, com és que les religions no poden creure en Ell? Si l’Esperit de Jesús suscita actors dintre i fora de l’Església que desposseeixen al mal del seu domini, quina necessitat hi ha de la seva mediació humana? Si l’Església no és l'única seu de l’Esperit, en què es basa per dir que ha rebut la plenitud dels mitjans de salvació? Si les altres religions són mitjanceres de salvació, quina relació hi ha entre elles i amb l'Església? Si el vincle entre les religions està ocult, com es podrà accedir a la totalitat? Si la història prossegueix, després de Jesús, amb el seu curs ambigu, en què consisteix la seva obra salvadora?