El present treball sobre l’aigua i la dona a la Bíblia és una anàlisi bíblica que em porta a fer una reflexió espiritual que intentaré recollir en les conclusions. Les motivacions que m’han portat a fer aquest treball, neixen de l’experiència personal de fer una feina de casa: anar gairebé cada dia a poar aigua d’una cisterna pluvial que tenim a un jardinet per beure la comunitat; per anar-hi he de fer el recorregut d’un centenar de passes. Aquesta tasca, entre altres mesures, va néixer com a resposta a la pressa de consciència del fet que l’aigua era un dels recursos naturals escàs: a Menorca plou poc i les reserves s’esgoten. Aquest fet ens va portar a obrir-nos a un nou sentir vers l’ecologia que requereix noves maneres de situar-se davant la realitat quotidiana. D’entrada em va semblar que aquest gest ja era suficient. Però no va ser així. Aquest canvi exterior demanava anar més endins. Llavors em vaig preguntar si a les Escriptures hi hauria d'haver motivacions per a la cura de la natura; si en els relats bíblics trobaria fonamentació per a una nova sensibilitat ecològica i si les dones hi tindríem una vinculació especial.