Chillida: una finestra oberta a la transcendència
L’art pot esdevenir una finestra oberta a la transcendència. Quan ens ajuda a introduir-nos en el misteri de nosaltres mateixos, de Déu i del món, pensem que l’art també pot convertir-se en un àmbit mistagògic privilegiat que ens ajudi a nosaltres i a les nostres comunitats a construir horitzons de plenitud. En aquesta tesina ho he intentat mostrar (no demostrar) a partir de la vida i obra d’Eduardo Chillida.
L’experiència estètica posseeix dos trets que convé tenir en compte: d’una banda, eixampla, obrint en nosaltres un espai de gratuïtat i de comunió; i, d’altra banda, transcendeix, és a dir, ens eleva per damunt de nosaltres mateixos obrint-nos vers àmbits nous i desconeguts. El viatge artístic –de la mateixa manera que el viatge espiritual− és un viatge que transita sempre per viaranys nous que no han estat visitats anteriorment; de perplexitat en perplexitat, amb la capacitat de l’infant de meravellar-se a cada instant.
Des de la teologia, l’experiència estètica, l’experiència de la pulcritud, ha estat considerada un itinerari escaient per deixar-se trobar per Déu, ja que la veritable experiència estètica suscita la pregunta pel sentit, desvetlla la dimensió espiritual de l’ésser humà, l’admira, el meravella i el posa en un itinerari vers l’Inefable, vers el Misteri. Per mitjà de l’art, l’ésser humà descobreix un camí en l’experiència estètico-religiosa i l’experiència religiosa i espiritual aconsegueix una via de manifestació en l’art. I és que tant en l’art com en la religió s’hi fa palès un suplement simbòlic que, ni que sigui d’una manera parcial, ajuda l’ésser humà a transcendir el seu límit, consubstancial a la seva existència, i així poder donar expressió als continguts transcendents, tant pel que fa a si mateix com respecte al món. El símbol fa present l’absent i per això el simbòlic de l’art, remet i al mateix temps amaga. Heus aquí el doble aspecte de l'art de revelar i ocultar, que ens ajuda a entendre un xic millor el perquè l’art també pot ser concebut com una mediació poètico-simbòlica d’apropar-nos al Misteri o, millor encara, per deixar-nos descobrir per Ell.