Ens trobem en un món on la intel·ligència artificial (IA) i els seus algoritmes són cada dia més presents a les nostres vides, algunes vegades de manera palesa i en altres ocasions de manera més discreta i fins i tot oculta. La presa de decisions dels individus, les empreses i les administracions és assistida (si no induïda o dirigida) per uns algorismes cada vegada més potents, suportats en l'enorme font d'informació que suposa el big data i en processadors la capacitat dels quals sembla avançar sense límits.

Tot això succeeix en una societat on la comunicació digital té un paper molt rellevant tant en les relacions interpersonals com en les comercials i laborals, conformant un mode de vida en què els mons online i offline es combinen i entrecreuen de manera estreta. Compartim elements de la nostra vida quotidiana amb desconeguts davant de centenars o milers de persones a les xarxes socials (RRSS), informació que, a més, és aliment per a l'enorme negoci (concepte d'“economia de les dades”) d'unes grans empreses tecnològiques2 el poder de les quals , influència i fins i tot domini en la societat és un motiu de controvèrsia creixent.