Tot i que la seva presència als evangelis sinòptics és pràcticament testimonial, a l'evangeli joànic ocupa un lloc preferent, però, segons sembla, res lloable. A l'imaginari de la pietat popular cristiana, a part de Judes Iscariot, potser ens resultaria difícil trobar un altre personatge pertanyent als Dotze que hagi despertat tantes antipaties. El perquè de tot plegat, d'aquest recel, no és casual. Respon, segons pretenem apuntar a la nostra exposició, a una lectura esbiaixada dels textos on apareix el nostre personatge, una manera molt determinada per part dels Pares de l'Església de llegir-los marcada per una estricta fidelitat a la literalitat i la consegüent comprensió del que allà es narra com a fets empíricament certs. Això, evidentment, no el podem imputar a una pretesa mala intenció. Els Pares estaven determinats pel seu context cultural i aquests no els permetia fer quelcom diferent del que feien.

Es podria pensar que són coses d'èpoques pretèrites que res no tenen a veure amb el que es fa en l'actualitat. Res més lluny de la realitat. A la nostra recerca ens ha sobtat comprovar encara avui dia, menys excepcions molt concretes, com a la majoria dels comentaris evangèlics que hem consultat es manté aquesta resistència a mantenir perspectives que, segons el nostre parer, no s'adeqüen a la mentalitat actual, postmoderna, i que semblen condemnar al nostre personatge a una incomprensió perpètua.