Vaig conèixer  al-Shaykh al-akbar durant l’assignatura Perspectives de l’Islam plural. Em va cridar l’atenció que fos murcià, com el meu pare, i que sent un místic tan rellevant en l’Islam no n’hagués sentit mai a parlar. Per aquest motiu vaig escollir indagar en el Maqâm al-mahabba (el Tractat sobre el coneixement de l’estació espiritual de l’Amor).  Aquest document s’inserta en la inmensa obra Kitâb al-Futûhât al-makkiyya, obra gegantina de 560 capítols. 

Ibn ‘Arabi assenyala com n’és de difícil definir l’amor. Tan sols és possible albirar-lo a partir de les empremtes que deixa en els amants i els fruits que produeix en ells. L’amor tan sols el pot conèixer “aquell en qui s’estableix”, qui queda sord a tota paraula que no sigui la del Benamat, cec a qualsevol mirada que no sigui la del Benamat, indiferent a tota paraula que no emani d’Ell. Ell mateix ha estat subjugat per aquest amor, de tal manera que sofreix una visió mística que el trasbalsa en tot el seu ésser durant dies. Durant aquesta experiència percep una presència permanent al seu costat, que el fa conscient que és Déu qui es troba en la interioritat més íntima de l’ésser humà. Dins i fora, ocult i aparent, brolla de la part més íntima del seu ésser i es manifesta en totes i cadascuna de les criatures que Ell ha creat.  

Llegint el Tractat de l’Amor sovint em ressonaven els escrits joànics -tan l’Evangeli com l’Epístola- sobre l’Amor de Déu i vaig posar en connexió aquests dos textos inspirats. No es tracta d’equiparar-los, doncs parteixen de realitats i contextos ben diversos; però en tots dos textos s’hi respira la mateixa intuïció profunda:  La nostra existència és aquest flux i reflux de l’amor de l’Ésser cap els éssers i dels éssers cap a l’Ésser, a cada instant del present té lloc l’encontre dels dos viatges. Aquest desig de Déu de donar-se a conèixer i d’entregar-se queda reflectit en l’anhel de l’ésser humà.

L’ésser humà és captaire del Seu amor, s’hi sent necessitat, enyorat, enamorat i agraït.  El propòsit d’aquests dos grans Mestres és fer descobrir a l’ésser humà allò que és i està cridat a ser per iniciativa divina: hem estat creats per estimar i éssers estimats. Conviden a cercar les possibilitats d’amor que cadascú porta dins seu.