Aquesta tesina gira entorn de dos grans temes, el primer, i de caràcter més teòric, és situar a les religions dins del que anomenarem sistemes de significació cultural o Projectes axiològics col·lectius (PAC) per a així, veure que les religions van ser sistemes d'organització social pre-industrials que van complir amb dues funcions: (1) organitzar a la societat tant en l'àmbit col·lectiu com individual i (2) orientar al col·lectiu i als individus cap al cultiu del qual els nostres avantpassats van dir espiritualitat. Per a exposar aquesta idea, en el marc teòric es presentarà el treball de l'epistemològic Marià Corbí comparant-lo amb les idees de l'antropòleg Clifford Geertz.

Tots dos autors s'han aproximat a l'estudi de les religions comprenent-les com una necessitat al servei de la supervivència humana. El segon gran tema d'aquesta tesina consisteix en un exercici pràctic on s'analitzarà de manera simbòlica la (re)presentació que diferents tradicions religioses com l'Islam, el Budisme, l'Hinduisme, el Taoisme, el Judaisme, el Cristianisme i fins i tot la tradició pagana Celta van fer del que es denominarà més endavant: la dimensió no modelada de l'espècie humana. Aquesta anàlisi es fa directament sobre textos fundacionals d'aquestes tradicions exceptuant el paganisme cèltic.