Normativa dels estudis

S’entén per convalidació l’acte pel qual l’Institut dóna validesa acadèmica a uns estudis oficials previs d’una Universitat o Centre Teològic, per a considerar com a superada una o vàries assignatures del currículum de Ciències Religioses, en el cas que el programa sigui coincident i el nombre de crèdits, igual o superior.

L’adaptació és l’acte pel qual es dóna validesa acadèmica a uns estudis oficials previs superats per l’alumne en un altre Institut Superior de Ciències Religioses, per a considerar com a superada una o vàries assignatures dels mateixos estudis oficials o estudis propis de l’Institut.

Qui desitgi que li sigui convalidada o adaptada alguna assignatura per haver-la cursat en alguna Facultat o Centre Superior, podrà fer la sol·licitud en qualsevol moment del curs.

És molt important que l’alumne no es matriculi de cap assignatura de la qual hagi demanat convalidació o adaptació. Un cop comunicada la resolució, si la petició és denegada, l’alumne podrà fer ampliació de matrícula, si ho desitja.

Per a demanar les convalidacions o adaptacions, caldrà lliurar a la Secretaria del centre, la següent documentació:

• Instància sol·licitant la convalidació o adaptació que es facilita a la Secretaria i es pot trobar a la pàgina web de l’Institut.
• Certificats que acreditin els estudis fets, on constin també les hores lectives o crèdits per assignatura amb les qualificacions corresponents.
• Els programes de les assignatures cursades.

Un cop aportada tota la documentació, la Cap d’estudis resoldrà les sol·licituds i comunicarà la seva decisió.

 Hi ha assignatures que depenen d’altres que s’han cursat en anys anteriors. Si l’estudiant ordinari no aconsegueix l’aprovat en una d’aquestes assignatures anteriors crea incompatibilitat per a matricular-se en la corresponent posterior.

L’alumne podrà matricular-se de:	Si abans ha aprovat
Seminari de Síntesi teològica	Les matèries del Tractat de Teologia sistemàtica dels semestres anteriors (Introducció a les Ciències Religioses, Teologia Fonamental, Misteri de Déu, Cristologia, Mariologia, Antropologia Teològica, Escatologia, Eclesiologia, Metodologia teològica, Moral Fonamental i Ecumenisme).
Pentateuc i Històrics, Llibres Profètics i Escrits Sapiencials i Salms	Introducció a l’Antic Testament
Evangelis Sinòptics i Actes, Cartes apostòliques i Escrits Joànics	Introducció al Nou Testament
Misteri de Déu, Cristologia, Mariologia, Antropologia teològica, Escatologia, Litúrgia Eclesiologia, Sagraments i Ecumenisme	Teologia Fonamental i Metodologia Teològica
Moral de la vida, Moral social i Moral de l’amor	Moral Fonamental
Història de la Filosofia II	Història de la Filosofia I
Història de l’Església II	Història de l’Església I

El Seminari de síntesi teològica requereix una certa dedicació, atès que suposa la revisió de totes les assignatures teològiques de la titulació i l’elaboració de la memòria. Per aquest motiu es recomana planificar amb cura les assignatures que es podran fer  al mateix temps que el Seminari.

Per a poder passar a la Llicenciatura cal haver aprovat el Seminari de Síntesi teològica. A banda d’això, ningú no pot matricular-se al cicle superior de Llicenciatura si té més de tres assignatures pendents d’aprovació del Batxillerat.

Es recomana cursar l’assignatura els Fonaments de l’Islam prèviament a la de Perspectives sobre l’Islam plural.

Els alumnes poden matricular-se de les assignatures que siguin del seu interès, tenint sempre en compte que poden cursar un màxim de 30 ECTS per semestre i 60 ECTS per curs, tot respectant les incompatibilitats al Batxillerat i un total de 55 ECTS per curs en el cas de la Llicenciatura (a part dels ECTS de la tesina).
 
S’entén que, en el cas dels alumnes que compatibilitzen assignatures en les modalitats presencial i virtual, aquest límit de creditatge s’aplica al total d’assignatures matriculades en les dues modalitats.
 
D’altra banda, en el cas dels alumnes invitats que estudien en d’altres instituts, aquest límit de creditatge s’aplica al total de les assignatures matriculades en les dues institucions acadèmiques.

L’alumne haurà d’acreditar el coneixement d’una llengua moderna a més de la pròpia per poder tenir tots els requisits dels estudis de Batxillerat. En el cas de la Llicenciatura s’haurà d’acreditar el coneixement d’una segona llengua moderna. Tot i que aquest és un requisit per a l’obtenció del títol, s’aconsella obtenir el més aviat possible aquest coneixement que facilitarà a l’alumne l’accés a una bibliografia més àmplia al llarg dels seus estudis.

El coneixement de les llengües modernes requerit per a l’obtenció dels títols es podrà acreditar presentant els certificats corresponents o bé superant la prova que l’ISCREB convocarà al segon semestre de cada curs.

Acreditació del nivell de coneixement de llengües modernes

Els certificats aportats han de correspondre al nivell B1. Aquest nivell és el corresponent al de les proves d’idiomes moderns superades de les PAU (Proves d’Accés a la Universitat), al tercer curs de l’Escola Oficial d’Idiomes o certificat de “nivell intermedi” així com també el “nivell 3” del Servei de Llengües Modernes de les Universitats Catalanes.

S’acceptaran com a llengües modernes l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià i el portuguès. Caldrà presentar a la Cap d’estudis una certificació ajustada al nivell requerit. La Cap d’estudis valorarà i resoldrà l’acceptació d’aquesta certificació.

Proves de llengües modernes

Matrícula: la matrícula a les proves caldrà fer-la a la secretaria del centre de l'1 al 3 d’abril, personalment a la secretaria del centre o bé a través del web de l’Institut (www.iscreb.org) indicant l’idioma del qual es pensa examinar podent escollir entre anglès, francès, italià, alemany i portuguès.

Dates de les proves: Les proves de llengües modernes es convocaran durant la segona quinzena d’abril i es podrà escollir entre una d’aquestes dues dates:

• a) ISCREB virtual: 4 de maig (dia de la jornada presencial)
• b) ISCREB presencial: 7 de maig

La prova consistirà en la lectura comprensiva d’un text que caldrà traduir i respondre alguna pregunta de comprensió en la llengua escollida. Es pot dur el diccionari.

La prova serà avaluada amb una nota final d’APTE o NO APTE. En cas de suspendre la prova, l’alumne tindrà una segona i última convocatòria el curs següent o bé podrà presentar una certificació externa.

Normativa sobre l’examen comprensiu que té lloc al final del Batxillerat

Aquesta avaluació es pot preparar al llarg de l’assignatura del Seminari de Síntesi Teològica en el qual cal elaborar i presentar un treball escrit que demostri la capacitat de plantejar l’argument elegit i redactar una Memòria, com a final del Seminari de Síntesi, en la qual s’articulen coherentment els continguts centrals de Ciències Religioses entorn d’un eix vertebrador. Aquesta memòria serà qualificada per una comissió formada per dos professors i presidida per un representant de la Facultat de Teologia de Catalunya i haurà de tenir entre 20 i 30 pàgines. Altres opcions que s’ofereixen: 

Examen oral: presentar un tema monogràfic que demostri la capacitat de plantejar l’argument elegit durant 15 o 20 minuts i, exposar un tema durant 15 o 20 minuts escollit d’entre dos que són proposats per la comissió. Després, aquesta pot formular preguntes o afegir comentaris durant 25 o 30 minuts.

Examen escrit: presentar un treball escrit que demostri la capacitat de plantejar l’argument elegit i elaborar un tema triat entre dos proposats amb un temps límit de dues hores. La monografia és examinada també per la comissió.

Una decisió que cal madurar

La decisió de presentar la tesina s’ha de madurar degudament abans de formalitzar els primers tràmits. Aquesta reflexió s’ha de fer tenint en compte els propis interessos i les disponibilitats, ja que la tesina demanarà temps tant per elaborar-la com per presentar-la.

Aquest treball, necessari per acabar el cicle dels estudis de Llicenciatura en Ciències Religioses, està sotmès a una normativa molt específica per ajudar que el treball arribi a bon port. Per això mateix, cal haver-la repassat i ajustar-s’hi fidelment.

Objectiu

Des del punt de vista del mètode, l’estudiant ha de mostrar una aptitud real per a la recerca científica. Això suposa una aplicació rigorosa del mètode i una expressió lingüística precisa. Des del punt de vista del contingut, demana assolir un coneixement aprofundint del tema tractat. Per tant, no és un treball d’investigació científica que fa una contribució positiva al progrés científic (aquesta és la finalitat de la tesi doctoral).

Contingut concret

S’aconsella que el contingut de la tesina sigui concret, tant pel que fa al tema (no han de ser mai temes genèrics, sinó com més específics millor), com pel que fa al nombre d’obres que s’han de treballar. En resum: temes concrets i en llocs ben determinats. D’aquesta manera es podrà posar el pes convenient en el mètode..

De qualsevol àrea del quinquenni

El tema de la tesina pot versar sobre qualsevol assignatura del quinquenni, ja sigui de les de primer cicle o de les especialitzacions del segon cicle; això és conseqüència de la pluralitat de disciplines. Si és possible, en les tesines s’hauria de reflectir una certa interdisciplinarietat.

És bo que l’estudiant miri quin dels Departaments o Àrees de l’Institut Superior és el que s’adiu més als propis interessos. En segon lloc, cal precisar en quina de les matèries del Departament o Àrea centra primordial l’atenció. També va bé recordar com li ha anat l’estudi d’aquesta matèria i quins interessos li ha despertat, quines dificultats li ha comportat, quin desig d’aprofundir més en algun dels seus aspectes li ha desvetllat, etc.

Adaptat a la capacitat de cada alumne

És convenient adaptar la dificultat del treball i l’exigència a la capacitat de cada alumne/a. No tothom pot aspirar a tenir un excel·lent, ni tothom s’ha de conformar amb un aprovat. El director de la tesina procurarà adaptar-se les diverses capacitats i fer-les rendir fins al límit possible. Això és especialment aplicable a la temàtica que l’alumne/a ha d’estudiar.

Passos inicials a seguir

El treball de la tesina es pot iniciar a partir del segon semestre del quart curs i l’alumne/a inscriurà el títol de la tesina un cop cursats la meitat dels crèdits de Llicenciatura. L’alumne/a que es proposa fer la tesina ha de fer els passos següents:

• Parlar amb la Direcció sobre la possible temàtica i director de la tesina.
• La Direcció ha de parlar amb el possible director. Aquest ha de ser professor de l’Institut. Excepcionalment pot ser un llicenciat o doctor que no sigui professor de l’Institut, amb el permís del Director de l’Institut, el qual es reserva el dret de nomenar un codirector que sigui professor de l’Institut.
• L’alumne/a ha de presentar una sol·licitud d’inscripció de l'esquema de la tesina amb un format que li serà lliurat a Secretaria adreçada al Director de l’ISCREB. Aquesta sol·licitud haurà d’incloure el títol i un esquema provisional de la tesina signat per l’alumne i pel director de la tesina. Cal que el Director de l’ISCREB aprovi el tema i l’esquema.
• Una vegada el Director hagi aprovat el tema i l’esquema, la Secretaria comunica a l’estudiant que la seva sol·licitud ha estat admesa i que ha de fer efectiu l’import de la inscripció de la tesina, el qual correspon al cost dels 15 ECTS de la tesina. En aquest cas, el títol de la tesina, l’esquema i el nom del director queden registrats. En el cas que el Director refusi la sol·licitud, l’estudiant/a haurà de reformular-la en el sentit que la direcció li aconselli.
• A l’hora d’escollir el tema s’ha de valorar la possibilitat de fer-ne una presentació que s’ajusti a la normativa: la tesina ha de tenir unes 50 planes de cos central (sense comptar la introducció, bibliografia i notes). Es tracta d’escollir un tema que es pugui treballar en aquesta extensió i que parteixi d’una bibliografia especialitzada però bàsica.

Trobades entre el director de la tesina i l’alumne/a

Almenys ha de tenir tres reunions, per aquest ordre:

• Sobre el tema de la tesina: delimitar el tema i les lectures a fer; fer un esquema inicial per tal de presentar-lo perquè sigui aprovat; fer un pla de treball adaptat a la capacitat de cada estudiant (segons els casos, es necessitarà una o més reunions).
• Presentació al professor del treball fet abans d’iniciar la redacció (fitxes fetes, esquema ampli, etc.).
• Presentació progressiva i comentari del professor sobre els capítols ja redactats.

Estructuració de la tesina

El treball de la tesina ha de constar de les parts següents:

• Una introducció on s’exposi la finalitat del treball, com s’ha dut a terme, amb quins mitjans, etc.
• Un capítol de contextualització (sobre el tema, l’autor tractat, l’època, etc.)
• El cos del treball ben estructurat per capítols.
• Les conclusions, que no han de ser un simple resum del que s’ha exposat en el cos del treball.
• La bibliografia.
• L’índex general del treball.

Termini de redacció

L’alumne/a disposa de dos anys acadèmics més, un cop cursats tots els crèdits de cinquè curs, per a presentar la tesina. Esgotat aquest període, es perd el dret al títol de la tesina.

Per tal de mantenir els drets, caldrà demanar una pròrroga per dos cursos més i abonar l’import de 2 ECTS.

Presentació

L’estudiant demanarà una revisió d’expedient per tal de poder presentar la tesina. Si la revisió de l’expedient és correcta s’adjunta a l’expedient de la tesina i es passa al següent punt.
L’estudiant presenta la tesina a la secretaria, és a dir:

1. Manifesta quin tipus de lectura es durà a terme.
2. Lliura el vist-i-plau del Director de la tesina (amb un format comú que es troba a secretaria).
3. Lliura cinc còpies de la tesina més una còpia per correu electrònic (secretaria@iscreb.org) en format Word o Pdf.

Una vegada registrada la tesina, la secretaria ho comunica al Director i a la Cap d’estudis.
Un dels dos s’encarrega de posar-se en contacte amb un o dos professors per tal que llegeixin la tesina.
Els professors informen a la Cap d’estudis o al Director de si es pot formar el tribunal o no en funció de la qualitat acadèmica que apreciïn en la tesina. En cas positiu, el Director o la Cap d’estudis determinen una data de lectura de la tesina i la comuniquen als interessats i a Secretaria. La sessió de lectura ha de tenir lloc com a màxim dos mesos després que s’hagi registrat la tesina a la secretaria.
Es reuneix el tribunal per llegir i avaluar la lectura.

Avaluació

La tesina serà avaluada per un tribunal format pel director de la tesina i per un o dos professors, designats pel Director de l’Institut i presidida per un representant de la Facultat de Teologia de Catalunya. 

La lectura pot ser:

• Davant d’una comissió formada pel director de la tesina i un professor.
• Davant d’una comissió formada pel director de la tesina i dos professors amb possibilitat d’altres assistents.

Estructura de la sessió de lectura: 

L’estudiant presenta el seu treball durant uns 15 o 20 minuts. Seguidament, cada un dels professors que composen el tribunal disposa d’uns 10minuts per formular preguntes o comentar el treball de l’estudiant en el sentit que cregui més adient. Una vegada exhaurit el torn de paraula dels professors del tribunal, l’estudiant disposa d’uns 10 minuts per respondre les intervencions anteriors. Seguidament, el president del tribunal demana l’estudiant que es retiri de l’aula on es celebra la sessió de lectura perquè els professors puguin deliberar. Finalment, el president del tribunal convida l’estudiant a entrar de nou a l’aula i li comunica la nota.

Nota

La nota de la tesina és la mitjana de la nota del treball escrit (65%) i de la nota de la defensa oral (35%).

Descripció: Aquest curs pont està pensat per aquells llicenciats en Ciències religioses que volen accedir als estudis de Màster/llicenciatura en Teologia. En el primer any l'alumne ja podrà realitzar 5 crèdits d'assignatures propedèutiques de llicència i 5 crèdits de llengües. En el segon any es podrà matricular a un gran nombre d'assignatures de llicència.

Requisits: Tenir el títol de Llicenciatura/Màster en Ciències Religioses i acreditar una llengua moderna.

Durada: 3 semestres

Crèdits: 25 ECTS

Primer any: 23 ECTS

• 13 ECTS del Curs Pont
• 10 ECTS de la Llicència (5 ECTS Propedèutics + 5 ECTS de llengües)

Segon any: 2 ECTS

Número mínim d'alumnes per fer el curs: 3 alumnes (si un any no hi ha suficient número d’alumnes es pot esperat a l'any següent).

Titulació: Una vegada l'alumne hagi finalitzat el Curs Pont, obtindrà un certificat acreditatiu que pot accedir com alumne ordinari als estudis de Segon cicle a al FTC, i un cop finalitzats aquest estudis, obtindrà el títol de Màster en Teologia (llicenciatura en teologia)

Els candidats hauran de fer una preinscripció el mes de juliol anterior per tal de poder organitzar amb temps els estudis.

És condició indispensable per iniciar els estudis dels crèdits-pont tenir la tesina defensada i aprovada abans del mes d’octubre de l’any corresponent.

Per a més informació dirigir-se a la Secretaria de la Facultat de Teologia, de dilluns a divendres d’11 a 13 h i de les 17 a les 19 h.

Tel. 93 453 49 25 – Fax 93 451 52 12

E-mail: secretaria@edusantpacia.cat