Aquesta ponència està emmarcada dins del cicle I Setmana Bíblica virtual coordinada conjuntament amb els Claretians de Centreamèrica.

21/09/2020

Ponent: Fredy Cabrera, missioner claretià

Partim del fet que la veu dels profetes, és tal qual, «una veu que crida al desert» (Is 40,3), que no té gaire auditori i no és tan grat el seu missatge, perquè posa al despullat allò que es està fent malament.

Lamentacions 2,11-13 expressen la densitat del patiment pel qual travessa la «ciutat de Déu». La pandèmia, com a forta sacsejada, ha posat en evidència no només les debilitats del sistema dominant sinó la gravetat de les opcions sobre les quals sembléssim no tenir control o responsabilitat directa.

Les lamentacions bíbliques es fan actuals, davant del panorama desolador que va deixant al seu pas la crisi mundial actual. Amb la profecia de Baruc (3,14) reneix l'esperança per als qui deixant la insensatesa busquen el camí de la prudència i la saviesa. I ens preguntem: hi ha lloc per a l'esperança?