Cada any, en el tercer dijous de novembre se celebra el Dia Mundial de la Filosofia, una jornada dedicada a reflexionar sobre els grans problemes de la humanitat i a destacar la importància de la filosofia en la nostra vida quotidiana. Aquest dia, proclamat oficialment per la UNESCO en 2005, cerca promoure una cultura global de debat filosòfic que respecti la dignitat humana i fomenti el diàleg entre cultures i generacions.

El propòsit és ambiciós: estimular l’anàlisi crítica, la recerca i el debat sobre els desafiaments contemporanis; subratllar la rellevància de la filosofia en l’educació de les futures generacions i sensibilitzar l’opinió pública sobre la importància d’utilitzar el pensament filosòfic de manera crítica en la presa de decisions.

Fa ja un lustre, en el marc del Dia Mundial de la Filosofia, el Dr. Francesc-Xavier Marín va impartir una conferència sobre com la mitologia i la simbologia configuren el pensament narratiu. A partir de la cèlebre frase de Sòcrates, «una vida no examinada no mereix ser viscuda», el doctor Marín va convidar a reflexionar sobre el paper dels símbols en la cerca de sentit i en la comunicació humana.

La filosofia de Sòcrates, que va marcar un abans i un després en la història del pensament, impulsa a explorar preguntes fonamentals sobre el bé, la justícia i l’amor. Però com connecten aquestes idees amb la nostra realitat quotidiana? Segons el Dr. Marín, els símbols ens ofereixen una clau: no sols ajuden a comprendre, sinó que també permeten interpretar i compartir la nostra experiència en comunitat.

De la sospita al reconeixement del símbol

Durant gran part del segle XX, el símbol va ser vist amb recel. La modernitat privilegiava la raó conceptual i relegava el símbol a l’àmbit d’allò irracional o primitiu. No obstant això, pensadors com Paul Ricoeur i Raimon Panikkar reivindicaren la seva capacitat per a transcendir la lògica dialèctica.

Ricoeur, amb la cèlebre frase «el símbol fa pensar», anà més enllà del signe informatiu per assenyalar que el símbol no sols designa, sinó que obre un horitzó d’interpretació. Per part seva, Panikkar ens convidà a superar la concepció confrontativa del llenguatge i apel·là a una lògica dialògica on, fins i tot en la discrepància, el diàleg continua sent possible.

El símbol com a teixit social

El veritable potencial del símbol radica en la seva capacitat per a construir comunitat. Mentre el signe és un pont entre la realitat i la seva representació, el símbol crea un espai relacional on s’estableix una aliança entre els participants. No es tracta només de vincular el jo amb el món, sinó d’articular un nosaltres.

Aquest enfocament té profundes implicacions en un món marcat per la polarització i la incomunicació. Com va assenyalar el Dr. Marín, els símbols no sols connecten amb significats profunds, sinó que també ajuden a traçar vincles socials. En aquest sentit, passen de ser el símbol «d’alguna cosa» a convertir-se en el símbol «entre nosaltres».

Una aposta per la profunditat

En temps on la velocitat i la superficialitat dominen, la reflexió sobre els símbols emergeix com una invitació a la profunditat. Recorden que la comunicació no es redueix a la transmissió d’informació, sinó que involucra interpretació, empatia i el desig de construir alguna cosa en comú.

Al final de la conferència, el Dr. Marín va deixar una pregunta oberta: com podem recuperar el llenguatge simbòlic per a donar sentit a les nostres vides i enfortir les nostres comunitats? Potser és aquesta una de les grans tasques filosòfiques del nostre temps: redescobrir el valor dels símbols com a ponts entre la reflexió individual i la convivència col·lectiva.

En paraules de Sòcrates, examinar la nostra vida és una condició indispensable per a viure-la plenament. A través del símbol, aquesta tasca pot transformar-se no sols en un exercici personal, sinó en un acte profundament humà i social.