Una de les més importants maneres de viure la religiositat és mitjançant una congregació eclesial, es a dir, vincular-se a una església cristiana o una comunitat de fe que acull a les persones que professen una mateixa fe. És important una mirada crítica i aguda al fenomen religiós per a trobar la relació entre les vivències religioses i el desplegament de la violència en totes les seves formes, especialment preocupant en la nostra conjuntura és l'abús espiritual que es dona amb persones assídues a les seves comunitats i congregacions. En l'arrel de l'abús espiritual es troba la violència simbòlica, per això és pertinent parlar d'ella, visibilitzar-la, la qual cosa no resulta fàcil, perquè es mimetitza amb models normatius de les relacions humanes.

Molts estudis han qualificat la violència com un “iceberg” on es té una petita cúspide visible, però es té una gran base amagada sota la superfície. Aquesta metàfora mostra la relació entre les violències que podem observar objectivament i tantes altres violències “amagades” de l'ull humà, la qual denominarem la violència simbòlica. La violència comença en formes subtils i naturalitzades i acaba amb la màxima expressió de la violència basada en gènere, el feminicidi. Aquest trajecte implica també l'abús espiritual de dones i nens i nenes a l'interior de l'església. D'aquí l'interès a desentranyar i visibilitzar aquestes violències naturalitzades que neixen, en la seva majoria, de mandats religiosos tradicionals, patriarcals i fonamentalistes.

En aquesta conferència parlarem de tot això i també desenvoluparem exemples concrets de violència simbòlica en discursos i documents eclesials, així com en els textos bíblics. La hipòtesi des de la qual es parteix és que necessitem problematizar aquestes formes violentes del quotidià per a la comprensió de l'abús espiritual i donar algunes línies terapèutiques de curació a les víctimes actuals.

Elizabeth Gareca
Teóloga y biblista