La Llum i les Tenebres en l’Evangeli de Joan: una interpretació psicològica i simbòlica

Antoni Pou-Muntaner

La Guerra d’Ucraïna, i la confrontació d’Occident amb Rússia, que ha tornat a revifar el discurs bèl·lic, ens ha posat en un escenari que ja crèiem superat. El fantasma d’una possible guerra nuclear, encara que sigui només per intimidar el contrari, torna a planar en l’inconscient col·lectiu. La pel·lícula Oppenheimer (Christofer Nolan 2023) sobre l’inventor de les bombes atòmiques que arrasaren Iroshima i Nagasaki als finals de la II Guerra Mundial, torna a posar sobre la taula el debat ètic de si era o no necessària la utilització d’aquestes armes de destrucció massiva, després que Alemanya ja havia estat derrotada i la rendició japonesa no semblava molt llunyana. I per uns moments ens adonem de la capacitat destructiva de l’ésser humà. C.G. Jung, el psiquiatra suís fundador del que s’ha anomenat psicologia analítica, psicologia de les profunditats, o psicologia arquetipal, tot i ser d’un país neutral, va quedar profundament marcat pels desastres de la II Guerra Mundial, i les seves paraules al llibre Resposta a Job, tornen a ser actuals. Ara tot depèn de l’ésser humà: té a les seves mans un immens poder de destrucció, i la qüestió és si podrà resistir el desig d’usar-lo, o podrà temperar el seu desig amb l’esperit de l’amor i la saviesa.