En aquesta conferència, Victòria Cirlot se centra en el mite del Sant Greal, destacant-ne la importància tant en la tradició literària medieval com en la psicologia analítica, especialment en relació amb Carl Gustav Jung i la seva esposa, Emma Jung. Tot i que Carl Jung no va investigar directament el Greal per respecte a la seva esposa, Emma Jung sí que va dedicar gran part de la seva vida a aquest mite, publicant un llibre clau sobre el tema.

Cirlot explica que el Greal apareix per primera vegada a la literatura europea a la segona meitat del segle XII, a la cort de Felip de Flandes, un personatge influent en el context de les croades. El Greal sorgeix en el marc de la novel·la artúrica, un gènere literari que, segons Mircea Eliade, recupera antics ritus i els converteix en motius literaris. D'aquesta manera, Cirlot introdueix el concepte d'iniciació, tal com el defineix Eliade, que l'entén com un conjunt de ritus i ensenyances que porten a una transformació radical de l'ésser, una "mutació ontològica". Aquest concepte d'iniciació està estretament lligat a la transformació, ja que ambdós processos condueixen a un canvi profund en la persona que els experimenta.

La llegenda del Sant Greal és un símbol central dins d'aquest procés d'iniciació i transformació. Cirlot explica que el Greal representa un procés d'individuació, un tema fonamental en la psicologia analítica, en què les aventures externes dels personatges, com les de Perceval, són una representació de transformacions internes. En les cultures arcaiques, els mites reflecteixen l'externalització de processos psíquics, i el mite del Greal no n'és una excepció. En aquest sentit, Emma Jung projecta la psicologia analítica sobre el mite del Greal per comprendre'l com una metàfora del desenvolupament interior.
La conferència destaca que el Greal és un mite que s'origina en la cultura cèltica, però que és absorbit per la novel·la artúrica, que a la França del segle XII va incorporar el conte i el mite en un mateix marc narratiu. Chrétien de Troyes, un dels autors més importants de l'època, va ser el primer a escriure sobre el Greal a la seva obra Le Conte du Graal sota el mecenatge de Felip de Flandes. Chrétien és descrit per Cirlot com un mestre de l'ambigüitat i el contrast, i la seva obra, tot i quedar inacabada, va obrir un ampli horitzó d'expectatives en la literatura medieval. El Greal, com a símbol del meravellós, apareix al relat com un castell que es manifesta de sobte, subratllant el caràcter extraordinari de la narració.

A més d'analitzar el mite en l'obra de Chrétien, Cirlot esmenta altres autors que van contribuir a la construcció del mite del Greal, com Robert de Boron, que vincula clarament el Greal amb el cos de Crist i el sepulcre, mostrant l'evolució del mite cap a una dimensió cristiana més explícita. No obstant això, Cirlot subratlla que ja en Chrétien de Troyes s'hi troben referències cristianes implícites, tot i que els autors posteriors les van fer més evidents.

A través de la psicologia analítica, s'explora el Greal com un procés de transformació i individuació, un símbol que continua fascinant tant estudiosos de la literatura com psicòlegs i filòsofs.
Cirlot també exposa la història de Perceval, un dels cavallers més emblemàtics de la llegenda artúrica, i la seva progressiva iniciació en el món de la cavalleria. La història comença amb un diàleg entre una mare i el seu fill. La mare, crítica amb la violència inherent a la cavalleria, desitja que el seu fill visqui allunyat d'aquest món. No obstant això, el jove Perceval no comparteix aquest desig i decideix unir-se a la cort del rei Artús. En la seva despedida, la mare, esquinçada per la partida del seu fill, cau al costat del "pont del dolor", un símbol de la profunda tristesa que sent per la seva marxa. Més tard es revela que la seva mare va morir a causa d'aquesta pèrdua.

Un cop a la cort d'Artús, Perceval se sent atret per les armes vermelles d'un cavaller que ha humiliat la cort. Tot i que el jove desitja les armes, no li fan cas per la seva inexperiència en el món cavalleresc. No obstant això, Perceval, decidit, acaba enfrontant-se al cavaller i, tot i actuar impulsivament, el mata disparant una javelina a l'ull, mostrant el seu salvatgisme inicial.

Aquest esdeveniment marca el començament del seu viatge d'aprenentatge en la cavalleria. Al llarg de la història, es destaca que Perceval no té formació prèvia en les regles del combat cavalleresc, fet que el diferencia dels altres cavallers. Així, ha d'aprendre l'art de la cavalleria, i la seva primera aventura consisteix a ser armat cavaller de forma ceremonial, un ritual descrit minuciosament, amb l'entrega de l'espasa i les esperons.
A mesura que avança en el seu camí, Perceval es troba amb una donzella en problemes al castell de Belrepeire, fet que introdueix un nou aspecte de la cultura cavalleresca: l'amor cortès. Tot i que Perceval sembla desenvolupar una relació física amb la donzella, el text suggereix que encara no ha assolit una comprensió més profunda de l'amor.
Perceval decideix no quedar-se amb la donzella i, mogut pel record de la seva mare desmaiada, emprèn el camí de tornada a casa. En aquest trajecte, es topa amb l'enigmàtic castell del Greal. En ingressar al castell, Perceval és rebut com si fos esperat i se li entrega una espasa. El que segueix és una de les escenes més simbòliques de la literatura europea: el pas d'una llança sagnant i el Graal (Greal). Tot i que Perceval sent la necessitat de preguntar pel significat d'aquests objectes, decideix guardar silenci seguint els consells del seu mestre en armes.

Aquest silenci és crucial en el relat, ja que el condemna. Quan Perceval es troba amb una donzella que porta al seu regaç un cavaller mort, ella el maleeix per no haver preguntat al castell del Greal. A partir d'aquest moment, Perceval és anomenat "el dissortat" per no haver complert la seva missió, fet que afecta no només a ell, sinó també a la terra i els seus habitants.

El relat de Perceval està profundament vinculat amb la idea del coneixement i l'acte de preguntar. La pregunta no formulada al castell del Greal representa una aventura del coneixement que Perceval no aconsegueix completar. Això desencadena una sèrie d'esdeveniments que afecten la fertilitat de la terra i la salut del rei, mostrant la connexió simbòlica entre l'heroi i el benestar del regne.
El fragment il·lustra el viatge de Perceval des del seu salvatgisme inicial fins a la seva iniciació en la cavalleria i el seu fallit encontre amb el Greal, un símbol de la seva incapacitat per comprendre i actuar d'acord amb els principis cavallerescs i el coneixement. Finalment, la conferència destaca el paper central del coneixement i la recerca en la història de Perceval i el Greal. Es ressalta com Perceval, després de no formular la pregunta correcta al castell del Greal, emprèn un viatge a la recerca de respostes sobre el Greal i el seu significat. El conferenciant subratlla la importància de la pregunta no formulada, que porta Perceval a una recerca espiritual que comença realment després d'haver estat al castell del Greal.

En aquest punt, la recerca de Perceval és una reflexió sobre la iniciació i transformació de l'heroi, marcada pel seu canvi d'actitud després d'enfrontar-se a diverses aventures. Perceval es compromet a no descansar fins a conèixer el propòsit del Greal i la seva funció. No obstant això, Chrétien de Troyes, l'autor del relat, deixa la seva història inacabada, plantejant un horitzó d'expectatives que seria continuat per altres escriptors medievals.
Esmenta també la interpretació de Robert de Boron, que connecta el Greal amb Josep d'Arimate