El passat 5 d’octubre, Victòria Cirlot va oferir una conferència al Seminari Conciliar de Barcelona dins el cicle destinat als alumnes de Mitologia i Simbologia i als del Postgrau en estudis junguians. La sessió va tenir com a eix central el mite del Sant Greal, una temàtica que va permetre a Cirlot explorar tant la seva dimensió literària com psicològica, posant un èmfasi especial en la relació amb la psicologia analítica de Carl Gustav Jung i Emma Jung. Això no només va proporcionar una anàlisi profunda del simbolisme del Greal, sinó també una perspectiva nova sobre la seva vigència en la reflexió contemporània.

Cirlot va iniciar la conferència contextualitzant l’origen literari del Sant Greal, situant-lo al segle xii, a la cort de Felip de Flandes. En aquest punt, el mite s’insereix dins el marc de la novel·la artúrica, on es fusionen elements mítics i literaris que evoquen antics ritus iniciàtics. Tal com va exposar, seguint Mircea Eliade, aquests mites són molt més que simples narracions: es converteixen en representacions simbòliques de processos d’iniciació que tenen el poder de transformar profundament l’ésser humà. En aquest sentit, el Greal esdevé el símbol central d’una «mutació ontològica», una metamorfosi que afecta tant el cos com l’ànima.

La conferència va destacar també la vinculació entre el procés iniciàtic del mite del Greal i el concepte d’individuació desenvolupat per Carl Gustav Jung. Per a la psicologia analítica, les aventures cavalleresques, com les de Perceval, són metàfores de transformacions internes. Emma Jung, que va estudiar aquest mite amb profunditat, va veure en ell una representació del desenvolupament psíquic i espiritual de l’ésser humà. El viatge de Perceval, en particular, es presenta com un procés de creixement interior, on cada pas cap al Greal simbolitza l’aproximació a la realització plena de l’individu.

Un altre punt clau de la conferència va ser l’anàlisi literària de Chrétien de Troyes, el primer autor que va escriure sobre el Greal. Cirlot va posar èmfasi en la capacitat de Chrétien per crear ambigüitat, presentant el Greal no com un objecte qualsevol, sinó com un element envoltat de misteri i meravella. El fet que l’obra de Chrétien quedés inacabada només afegeix encant al mite, ja que obre un ampli horitzó interpretatiu que ha captivat escriptors, filòsofs i psicòlegs al llarg dels segles.

La conferència no va perdre l’oportunitat de subratllar la influència cristiana en l’evolució del mite, especialment a través de l’obra de Robert de Boron, que va vincular el Greal amb la figura de Crist i el Sant Sopar. No obstant això, Cirlot va insistir en el fet que, fins i tot en Chrétien de Troyes, ja hi ha una presència cristiana implícita, que es desenvolupa més clarament en obres posteriors.

Finalment, la història de Perceval, tal com la va exposar Cirlot, esdevé una reflexió profunda sobre el coneixement, la pregunta i la recerca espiritual. El silenci de Perceval davant del Greal és interpretat com un moment crucial que simbolitza la incapacitat humana per reconèixer i preguntar sobre el misteri últim. És a través d’aquesta omissió que el mite esdevé una metàfora del coneixement inacabat i de la recerca contínua, on el camí és tan important com la meta.

En conclusió, la conferència de Cirlot va ser una mostra magistral de com el mite del Sant Greal segueix sent un símbol poderós, capaç d’articular dimensions literàries, espirituals i psicològiques. La seva relació amb la psicologia analítica de Jung i l’obra d’Emma Jung demostra que aquest mite medieval té encara molt a oferir als estudis contemporanis, en la possibilitat d’obrir noves vies per a la reflexió sobre el creixement i la transformació humana.