1. Simbologia i política

Les diferents formes de poder i d'exercici de la política han trobat als símbols un element clau de legitimització, de congregació i de control. En l'àmbit polític, els símbols han estat sempre un referent potent per generar identitat i sentiment del pertànyer comú entorn d'una ideologia, un líder, un Estat, una comunitat nacional, un fet de transformació sociopolítica -una revolució-, o simplement per generar simpatia i adhesió entre els sobtats, els ciutadans o els membres-militants d'una organització, d'una causa o. És pertinent, doncs, en un curs com aquest, centrar atenció i analitzar quines han estat les formes de generació i ús dels símbols a l'esfera política ia l'exercici de poder polític.

2. El mite de les marques

Al món de les empreses, la història real és tan important com la història mítica. Apple no va néixer al garatge de Steve Jobs, però el mite perviu i la marca no pretén modificar-lo. Les marques necessiten un mite fundacional atractiu tant com els reis del passat una genealogia que els enllaç amb els orígens de la pàtria - August va encarregar a Virgili escriure Eneida per enllaçar els orígens de Roma amb la ciutat de Troia. Com Roma, les marques volen un mite. El mite ajuda les marques a reforçar un perfil emocional i misteriós, una història que permet a l'usuari especular i imaginar les vivències de la marca com a ésser viu, amb personalitat i reptes, com els seus propis usuaris. Kevin Roberts, el pare de la teoria de la gestió de marques coneguda com “Lovemarks” diu que “el que mou els éssers humans és l'emoció, no la raó.” L'amor per les marques es projecta fins i tot en algunes marques que mai podrem comprar, com Rolex o Ferrari, o en marques que no són productes, com Star Wars o FC Barcelona. símbols.
 

1. Simbologia i política

a) Arrels polítiques de la construcció simbòlica de la realitat

b) La teopolítica i les seves imbricacions simbòliques

c) Simbologia i poder. Totalitarisme, propaganda i estetització política.

2. El mite de les marques

a) Les marques i la publicitat

b) Els herois mítics de les marques

c) Els mites i els arquetips publicitaris

d) El missatge publicitari

e) Les funcions de llenguatge i la publicitat

f) La retòrica, l'eina del discurs publicitari

g) Les figures retòriques

h) L'argumentació persuasiva
 

1. Simbologia i política

El curs vol oferir una panoràmica general de la importància i l´evolució del desenvolupament simbòlic en les formes de legitimació política a occident. A partir de les cerimònies, els rituals i els protocols, però també a través de l'arquitectura, l'art o els mitjans de comunicació, els diferents sistemes polítics i de govern han representat simbòlicament els seus objectius i han volgut preservar la seva estabilitat al llarg del temps. Els objectius principals d´aquesta assignatura és comprendre el significat i la internacionalitat de la representació simbòlica i cultural de poder i de la política a llarg termini.

2. El mite de les marques

Conèixer l'evolució històrica de les marques. De la identificació de productes a la creació d’identitats.
Analitzar les tècniques de creació dels relats de les marques.
Veure la influència de la ficció a la simbologia publicitària.
Desenvolupar el relat simbòlic de marca.
 

• Exercici individual 30%
• Participació (fòrums i debats) 40%
• Exercici pràctic 30%
   

La metodologia d’ensenyament-aprenentatge es fonamenta principalment en el seguiment individual i grupal de l’alumnat mitjançant la participació en fòrums de debat, treballs escrits i exercicis pràctics. El percentatge atribuït a cadascuna de les metodologies emprades es pot veure reflectit al següent apartat relatiu a l'avaluació.

• Comprendre el valor de la interdisciplinarietat i la complementarietat metodològica.
• Dissenyar i elaborar un treball o projecte ja sigui en l’àmbit de la recerca o professional, individual o en equip.
• Transmetre, comunicar, exercir l'ensenyament i la divulgació de coneixements rellevants a l'àrea de les Ciències Humanes i de les Arts en diferents àmbits i contextos.
• Saber analitzar l'ús de la mitologia i la simbologia per part dels relats publicitaris.
   

AGAMBEN, G. El reino y la gloria. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2008. 

AGAMBEN, G. Medios sin fin. Notas sobre la política. Valencia: Pre-textos, 2000. 

ARENDT, H. La condición humana. Barcelona: Paidós, 1998. 

ARENDT, H. Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza, 2006. 

BERGER, P, LUCKMANN, T. La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Amorrortu, 2008. 

BOURDIEU, P. El campo político. La paz: Plural Editores, 2001. 

CASSIRER, E. El mito del Estado moderno, México: FCE 2004.

CAVANAUGH, W.T. La imaginación teo-política. Granada: Nuevo Inicio 2007. 

CHUL-HAN, B. Psicopolítica, Barcelona: Herder 2014. 

DE CERTEAU, M. La cultura en plural. Buenos Aires: Nueva visión, 1999. 

DUCH, LL. Religión y política, Barcelona: Fragmenta 2014. 

FOUCAULT, M. El poder, una bestia magnífica. Madrid: Siglo XXI, 2012. 

FOUCAULT, M. Estética, ética y hermenéutica. Barcelona: Paidós, 1999. 

FOUCAULT, M. Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI, 1976. 

JAY. M. Campos de fuerza. Buenos Aires: Paidós, 2004. 

MAQUIAVELO, N. El Príncipe y otras obras. Madrid: Gredos, 2010. 

SCHMITT, C. Catolicismo romano y forma política, Madrid: Tecnos 2011. 

WEBER, M. El político y el científico. Madrid: Alianza, 2005.