Les qüestions a l’entorn del símbol han ocupat i preocupat l’ésser humà des dels seus orígens, mantenint el convenciment que la capacitat simbòlica és una dimensió estructural i insubstituïble de l’expressivitat humana. L’assignatura que presentem pretén introduir l’alumne en aquest univers simbòlic de fort caràcter social i cultural, tot mostrant com l’art i l’estètica fan del llenguatge simbòlic el seu atribut fonamental per a dotar de significat l’expressivitat humana i al mateix temps obrir l’home a l’horitzó del sagrat.

 I. EL SIMBOLISME COM A DIMENSIÓ ESTRUCTURAL DE LA PERSONA
II. ELS LLENGUATGES SIMBÒLICS I LA SEVA COMUNICABILITAT
III. L’ESTÈTICA I L’ESTUDI DE LA BELLESA
IV. L’ART COM A FORMA SIMBÒLICA
V. ART I RELIGIÓ

Donat que ens trobem davant una assignatura introductòria a tota una disciplina de coneixement, no cal per cursar-la l'adquisició de cap coneixement previ tot i que es recomana l'aprofundiment bibliogràfic paral•lel durant el seu desenvolupament (veure apartat de “fonts d’informació bàsica”).

Plantejada en format de seminari, l’assignatura es basarà fonamentalment en l’anàlisi i comentari de textos d’autors que permetin donar una visió global del fet simbòlic i de l’estètica des d’una òptica multidisciplinar.

La distribució de l’assignatura en funció dels seus ECTS (crèdits europeus) i d’una forma aproximada seria la següent:

LECTURA I ESTUDI 48%
PREPARACIÓ D’ACTIVITATS 35%
JORNADES PRESENCIALS 5%
CONSULTES 2%
ACTIVITATS A L’AULA 10%

Partint del model d’avaluació continuada els resultats de l’alumne s’avaluaran mitjançant:

• Comentaris de text i exercicis proposats pel professor de l’assignatura: 70%.
• La participació i aportacions de l’alumne a l’aula de treball (comentaris, preguntes formulades, participació en debats...): 30%.

1. Plantejament de la dimensió del “sentit” i la seva integració en la “dimensió religiosa” des d’una perspectiva universitària i interdisciplinar.
2. Opinió critica sobre la realitat personal/social a partir de la perspectiva transcendent de la realitat.
3. Desenvolupament de la capacitat crítica respecte d’un objecte d’estudi determinat.
4. Capacitat de comprendre, relacionar i situar-se críticament davant d’idees, valors, actituds.
5. Capacitat de transmetre de forma organitzada i coherent els coneixements adquirits.
6. Assumir valors, actituds i sensibilitats d’acord amb el missatge cristià.
7. Sensibilitat envers la diversitat d’opinions, pràctiques i estils de vida.
8. Saber percebre, pensar, jutjar, triar i actuar a favor dels drets de les persones assumint els deures del propi compromís.

1. Aprofundir en la dimensió simbòlica de la persona i veure’n la seva incidència en l’àmbit social i cultural des de diferents perspectives d’estudi (antropologia, filosofia religió, art...)
2. Analitzar les relacions que s’estableixen entre la capacitat simbòlica humana, l’expressió dels llenguatges que se’n deriven i la seva possible comunicabilitat.
3. Estudiar de forma propedèutica la disciplina estètica i la vivència de la bellesa que se’n genera.
4. Establir els elements fonamentals d’un art simbòlic capaç d’obrir-se a la transcendència i al sagrat.
5. Reflexionar a l’entorn de les relacions que s’estableixen entre art i religió.

Duch, Ll., Simbolisme i salut. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

Guardini, R., Imagen de culto e imagen de devoción: Sobre la esencia de la obra de

Arte. Madrid: Guadarrama, 1960.

Plazaola, J., Introducción a la estética, Madrid: BAC, 1973.

Plazaola, J., Arte sacro actual, Madrid: BAC, 2006.

Valverde, J.M., Breve historia y antología de la estética, Barcelona: Ariel, 2011.

Von Balthasar, H.U., Gloria: una estética teológica, Vol.1. Madrid: Encuentro, 1985.