Professorat Iván Sánchez-Moreno 

El Romanticisme va ser un moviment estètic que, iniciant-se a finals del segle XVIII, responia a les premisses racionalistes de la Il·lustració. No en va promovia l'estudi de fenòmens lligats a la ment humana com la imaginació, la inspiració poètica o els continguts onírics i més allunyats del coneixement actiu, als quals tan sols es podia accedir per via indirecta o a través del suggeriment que despertaven alguns símbols el significat dels quals era velat a la consciència. Sovint, el sentit evocat per aquests símbols eludia tot allò conegut, obvi i racional, però oferia noves perspectives d'anàlisi personal i transcendental que sens dubte van despertar l'interès d'autors com Freud i Jung des de la psicoanàlisi i la psicologia analítica, respectivament. El propòsit d'aquesta assignatura és treballar analíticament alguns dels símbols habituals de la poesia romàntica des de la perspectiva junguiana per tal de revelar els significats evocadors que s'amaguen a la seva literatura críptica aparent.
 

1. Breu introducció a la poesia del Romanticisme, des de fonaments de la psicologia.
   1.1. El Romanticisme anglès.
   1.2. El Romanticisme alemany
   1.3. La imaginació en el procés creatiu romàntic
2. El símbol a la teoria de Carl Gustav Jung i la seva aplicació a l'anàlisi poètica.
   2.1. La poesia a la psicologia analítica
   2.2. Definició de símbol a l'obra de Jung
   2.3. Integració dels dualismes junguians
3. Llum i tenebres. Els símbols del sol i la lluna a la poesia romàntica
   3.1. Simbolisme del sol i de la llum a l'obra junguiana
   3.2. Simbolisme de la foscor, la nit i la lluna a l'obra junguiana
   3.3. El dualisme heroi/dimoni a la poesia romàntica
4. Els elements naturals de la vida: Terra, foc, aigua i aire
   4.1. L'alquímia a l'obra junguiana
   4.2. Elements alquímics a la poesia romàntica
   4.3. Exemples d'alguns símbols presents a la poesia romàntica
5. El món animal i vegetal a la poesia romàntica
   5.1. Animals simbòlics a l'obra junguiana: La serp, el tigre, l'ocell
   5.2. El simbolisme de les bèsties mítiques: El drac i l'unicorn
   5.3. El simbolisme de l'arbre sagrat a l'obra junguiana
6. Les quatre edats de l'ésser romàntic: Les estacions de l'ànima
   6.1. Primavera i estiu: L'era de la Bellesa i de l'ésser combatiu
   6.2. Tardor: L'etapa del sacrifici
   6.3. Hivern: Lescenari de lespera
7. La vida com a pelegrinatge: Mort i resurrecció
   7.1. Mort i malaltia a la literatura romàntica
   7.2. La resurrecció com a transformació
   7.3. La figura del wanderer (l'errant)
8. El nen perdut / El nen recobrat
   8.1. Els contes de fades a l'obra junguiana
   8.2. El pas del nen a l'heroi a l'obra junguiana
   8.3. La infància a la poesia romàntica
 

• Conèixer algunes claus simbòliques per interpretar la literatura del Romanticisme.
• Establir correlacions epistemològiques entre l'anàlisi literària i la teoria junguiana.
• Introduir en alguns conceptes bàsics de la psicologia analítica i la psicoanàlisi.
• Dotar d’estratègies d’anàlisi aplicada d’altres expressions de l’inconscient col·lectiu.
• Oferir espais de diàleg i d’intercanvi d’impressions personals a partir de la lectura compartida de textos.
   

Per cursar aquesta assignatura no és requisit exclusiu conèixer la poesia romàntica ni la psicologia analítica. Es partirà d'un nivell bàsic i acord amb el coneixement universitari que es presumeix com a punt de partida.

Participación en clase: 25%
Realización de un comentario analítico-simbólico de un poemario elegido por el alumnado entre los que se ofrecen como referencias: 75%
 

Estudi personal: 40%

Elaboració de lanàlisi dels textos: 20%

Elaboració d'un comentari analiticosimbòlic d'un poemari o conte: 25%

Posada en comú de l'anàlisi dels textos: 15%
 

• Saber fer una exposició oral o escrita sobre qualsevol dels temes relacionats amb la psicologia analítica aplicada a la literatura romàntica.
• Comprendre el valor i la importància de la interdisciplinarietat i la complementarietat metodològica i/o teòrica, en relació amb altres ciències afins a la psicologia analítica.
• Dissenyar i elaborar un treball de reflexió personal al camp de les Humanitats, tant de forma individual com en equip.
• Transmetre, comunicar i exercir la divulgació de coneixements rellevants a l'àrea de la psicologia analítica, les Ciències Humanes i l'art en diferents àmbits i contextos.
• Aplicar el pensament junguià a l'anàlisi de diversos fenòmens i productes de la cultura popular.
• Perfilar la capacitat d’anàlisi de l’imaginari místic i espiritual des de la perspectiva de la psicologia analítica aplicada.
   

Com a punt de partida per als seus treballs personals respectius, l'alumnat es pot sustentar en les referències bibliogràfiques sobre les quals es basarà el professor de l'assignatura, si així ho considerés oportú. Això no obstant, també seran benvingudes altres fonts externes, sempre que siguin pertinents per al desenvolupament del treball personal de manera justificada. La bibliografia bàsica no és pas una lectura obligatòria, sinó que tan sols compleix amb una funció de consulta. El seu valor es redueix, per tant, a títol de suggeriment.

No obstant això, les lectures contingudes al dossier de lectura que servirà de base per a les sessions de cada dia sí que seran obligatòries. És recomanable haver-les llegit prèviament a cada sessió i dedicar un temps personal per a l'elaboració d'una lectura anotada, encara que no és una condició sine qua non per a l'assistència i la participació a classe.

Bibliografia bàsica del professor:

Psicologia del Romanticisme

Bowie, A., Estética y subjetividad, cap. 2. El idealismo y el primer romanticismo alemanes, pp. 53-70; cap. 3. Reflexiones sobre el sujeto: Hölderlin y Novalis, pp. 80-93. Madrid: Visor 1999.

Bowra, C. M., La imaginación romántica. Madrid: Taurus 1972.

Britton, R.,Crença e imaginaçao. Exploraçoes em psicanálise. Rio de Janeiro: Imago 2003.

Canterla, C., Naturaleza y símbolo en la estética romántica. Cuadernos de Ilustración y Romanticismo, 4-5: 1997, 53-58.

Da Silva, V. A., Psicanálise da criaçao literaria. As neuroses dos grandes escritores. Rio de Janeiro: Achiamé 1984.

Holm-Hadulla, R. M., La pasión: El camino de Goethe hacia la creatividad. Una psico-biografía. Santiago de Chile: Universidad Diego Portales 2011.

Jaspers, K., Genio artístico y locura. Cap. 2.3. Hölderlin, pp. 177-200. Barcelona: Acantilado 2001.

Manent, M., Crítica, personatges, confidències. Barcelona: Columna 1999.

Utrera, M. V., Poéticas de la enfermedad en la literatura moderna. Madrid: Dykinson 2015.

Psicologia analítica i psicoanàlisi

Freud, S., El poeta y los sueños diurnos. Obras completas, vol. 4, pp. 1343-1348. Madrid: Biblioteca Nueva (Original de 1907) 1972.

Freud, S., Un recuerdo infantil de Goethe en “Poesía y verdad”. Obras completas, vol. 7, pp. 2437-2443. Madrid: Biblioteca Nueva (Original de 1917)  1974a

Freud, S., Premio Goethe. Obras Completas, vol. 8, pp. 3068-3071. Madrid: Biblioteca Nueva (Original de 1930) 1974b

Hannah, B., Imágenes psicológicas de la serpiente y el león. México: Fata Morgana 2004.

Jacobi, J., Complejo, arquetipo y símbolo en la psicología de C.G.Jung. Madrid: Sirena de los Vientos 2019.

Jung, C. G., O Homem e seus Símbolos. Rio de Janeiro: Nova Fronteira 1964.

Jung, C. G., Tipos psicológicos. Buenos Aires: Sudamericana 1972.

Jung, C. G., Psicología y alquimia. Barcelona: Plaza & Janés 1977.

Jung, C. G., Símbolos de transformación. Barcelona: Paidós 1982.

Jung, C. G., La psicología de la transferencia. Barcelona: Planeta-Agostini 1985.

Jung, C. G., Os arquétipos e o inconsciente coletivo. Petrópolis: Vozes 2002.

Jung, C. G., Sobre el fenómeno del espíritu en el arte y en la ciencia. Madrid: Trotta 20002.

Jung, C. G., Psicología y simbólica del arquetipo. Barcelona: Paidós 2021.

Nante, B., El libro rojo de Jung. Madrid: Siruela 2012.

Simbolisme junguià

Arola, R., Cuestiones simbólicas. Barcelona: Herder 2015.

Bachelard, G., Psicoanálisis del fuego. Madrid: Alianza 1966.

Bachelard, G., El agua y los sueños. México: Fondo de Cultura Económica 1978.

Chevalier, J.; Ghherbrant, Diccionario de los símbolos. Barcelona: Herder 2018.

Cirlot, J. E., Diccionario de símbolos. Barcelona: Labor 1978.

Cooper, J. C., Diccionario de símbolos. Barcelona: Gustavo Gili 2004.

Eliade, M., Mefistófeles y el andrógino. Barcelona: Labor 1984.

Eliade, M.,Tratado de Historia de las Religiones. Madrid: Cristiandad 2000.

Eliade, M.; Couliano, I. P., Diccionari dels símbols. Barcelona: Fragmenta 2021.

Guénon, R., Símbolos fundamentales de la ciencia sagrada. Barcelona: Paidós 2020.

Lurker, M., El mensaje de los símbolos. Barcelona: Herder 2000.

Machado, A., El simbolismo. Literatura y arte, pp. 113-114. Madrid: Edicusa 1970.

Martin, K., El libro de los símbolos. Reflexiones sobre imágenes arquetípicas. Colonia: Taschen 2011.

Pérez Pariente, J., ¿Qué es la alquimia? Aspectos históricos y operativos. En Piñol (ed.), Relaciones ocultas. Símbolos, alquimia y esoterismo en el arte, pp. 153-200. Vitoria-Gasteiz: Sans Soleil 2018.

Roob, A., El museo hermético. Alquimia & Mística. Colonia: Taschen 1997.

Serra, C., Pequeño diccionario de William Blake. Caracteres simbólicos. Palma de Mallorca: José de Olañeta 1992.

Solares, B., Gilbert Durant, pp. 131-151. Madrid: Antrhopos 2018.

Storr, A., Jung, cap. 5: La individuación. Barcelona: Grijalbo 1974.

Antologies i referències poètiques

Blake, W., Cantos de inocencia. Cantos de experiencia. Barcelona: Orbis-Fabbri 1998.

Blake, W., El Libro de Urizen. Madrid: Vola Archivos 2019.

Byron, Lord, Poemas escogidos. Barcelona: Orbis-Fabbri 1997.

Calvo Serraller, F.,. Ilustración y Romanticismo. Barcelona: Gustavo Gili 1982.

Coleridge, S. T., La rima del viejo navegante. Barcelona: Orbis-Fabbri 1998.

Goethe, J. W., La nueva Melusina. Barcelona: Obelisco 1985.

Goethe, J. W., Poemas. Barcelona: Orbis-Fabbri 1998.

Hölderlin, F., Poemas de la locura. Madrid: Hiperión 2014.

Keats, J., Odas y sonetos. Barcelona: Orbis-Fabbri 1997.

Novalis, Escritos escogidos. Barcelona: Orbis-Fabbri 1998.

Wordsworth, W., Preludio. Barcelona: Orbis-Fabbri 1998.

Yeats, W. B., William Blake: La imaginación y el simbolismo. Madrid: Vola Archivos 2020.