La formació inicial i permanent del professorat és sens dubte un dels reptes més grans que té el sistema educatiu actualment. Les societats modernes necessiten homes i dones amb prou preparació per a enfrontar amb expectatives d'èxit els molts reptes amb els que es trobaran al llarg de la seva vida, no només pel que fa a la seva formació professional, sinó sobretot en la seva formació integral com a persones. L’escola no pot descuidar cap de les dimensions de la persona, no n'hi ha prou amb una educació amb la que els individus aprenguin a tenir cura de la seva dimensió somàtica i intel·lectual, també cal una educació que conrei la interioritat i l'espiritualitat. La formació integral de l'individu és aquella que concep que la persona per a ser feliç ha de saber establir relacions sanes amb si mateixa, amb els altres, amb la natura i amb el Misteri, a través de l'ètica, la política, l'ecosofia i la mística, respectivament. El professorat de religió ha de saber acceptar els reptes d'una tal formació escolar.

El procés històric i naturalesa de l’ERE:
De Trento, intenció, metodologia i continguts al Concili Vaticà II, nova eclesiologia (LG), nova relació església-món (GS), funció de la Bíblia (DV), i vida litúrgica (SC). La Llei General d’Educació de 1970 i orientacions de la Conferència Episcopal Espanyola de 1971, Acords de 1979 a partir de la Constitució Espanyola de 1978 i el marc legal actual.
L’ERE a Catalunya i a la resta d’Europa en l’actualitat. El contingut de l’ensenyament religiós a l’escola. Naturalesa, finalitat i estatut de l’ERE avui, aportacions de les ciències de l’educació, de la Teologia en el context cultural, social, polític i escolar actual. Posició de l’església vers l’ERE
El professorat de religió catòlica:

Requisits legals. Formació teològica i formació pedagógica. Formació cristiana i la Missio. Ubicació en l’escola
L'alumnat de religió:
Aprenentatge significatiu. Constructivisme. L’Adolescència. Educació emocional. Educació per la convivència. Desenvolupament de l’Autoconcepte i l’Autoestima

Conèixer la matèria de Religió catòlica, el seu procés històric i la seva formulació actual.
Distingir l’Ensenyament Religiós Escolar d’altres àmbits educatius com ara la catequesi, per copsar la naturalesa, finalitat i estatut de l’ERE en l’actualitat.
Comprendre la importància de la formació pedagògica i teològica del professorat de Religió catòlica, així com la seva ubicació en el centre escolar.
Analitzar la pedagogia i didàctiques de referència en l’actual organització del sistema educatiu en el nostre entorn.
Valorar la necessitat de conèixer les característiques específiques de l’alumnat adolescent per, a partir de les necessitats que li són pròpies prendre les opcions pedagògiques i didàctiques adients.
Prendre consciència de la importància dels aspectes afectius en la formació de les persones, hi ha conceptes que són bàsics: autoestima, educació emocional, educació per a la convivència, etc.
Aplicar els conceptes estudiats a la matèria de Religió catòlica a secundària.
 

Cap.

Comprendre i definir els conceptes bàsics relacionats amb la fonamentació, origen, història i actualitat de l’ensenyament religiós escolar.
Definir què és l’aprenentatge significatiu i la importància de l’autoestima en el procés formatiu dels adolescents.
Relacionar l’ensenyament comprensiu i les habilitats comunicatives del professorat a la matèria de religió i per als subjectes de l’alumnat i el professorat.

Analitzar les característiques de l’adolescència i la seva incidència en l’aprenentatge religiós a l’àmbit escolar.
Valorar la necessitat d’integrar adequadament els aprenentatges fets en aquesta assignatura en la pràctica docent del professorat de religió catòlica.

Nivells d’assoliment dels aprenentatges
Cada bloc té assignat un percentatge del global de la nota de l’assignatura: primer bloc, 20%; segon bloc, 40% (10% cadascuna de les dues unitats primeres unitats i un 20% la tercera unitat del bloc) i tercer bloc, 40% (10% cadascuna de les dues unitats primeres unitats i un 20% la tercera unitat del bloc).
Aquesta assignatura inclou una activitat de validació final per poder aprovar el curs.

Sistemes de recuperació
L’alumnat que no supera alguna de les activitats d’avaluació haurà de refer el seu treball seguint les pautes donades pel professor en el comentari que acompanya les notes. En tractar-se d’una assignatura amb un elevat percentatge d’activitats pràctiques de cara a la programació de la matèria de Religió catòlica, en el cas que no se superi l’assignatura s’haurà de tornar a fer aquelles activitats del curs que el professor assenyali a l’alumne/a.
 

L’alumnat que cursa aquesta assignatura ha de ser capaç d’assolir les competències i els objectius proposats a través de les activitats d’ensenyament i aprenentatge que han estat dissenyades pel professor. Les orientacions metodològiques prenen com a punt de partida les finalitats educatives que es volen aconseguir i els mitjans que es proposen per assegurar l’aprenentatge per part de la majoria de l’alumnat.
Promoure l’aprenentatge significatiu, és a dir, l’aprenent és el protagonista del seu propi procés formatiu. La proposta d’aquesta assignatura pren com a punt de partida els coneixements previs que té l’alumnat sobre el tema i, des d’aquests, construir ponts cap a nous sabers i competències. Es tracta que les seves experiències d’aprenentatge passades i presents es posin al servei de les seves necessitats futures de formació desenvolupant en ell o ella una tensió permanent cap a formes d’aprenentatge per descobriment autònom. Sense oblidar estimular un pensament crític i creatiu, així com potenciar l’autonomia i responsabilitat de l’alumnat en el seu propi procés.
Un element cabdal en aquest procés és l’acció tutorial. En aquesta assignatura s’entén que totes les activitats en formen part de la tutoria de l’alumnat, així tots els mitjans de relació professor-alumnat són part de la tasca de tutoria. Els comentaris que acompanyen a les notes corresponents a les diferents activitats avaluades són part de la tutoria, aquests comentaris guien, donen pautes d’observació, assenyalen encerts, qüestionen errors, etc., per això mai es lliura una nota sense comentari personalitzat. La tecnologia ens permet crear nous espais d'interrelació personal i grupal que ajuden al seguiment tutorial que es fan servir en aquesta assignatura, com ara, videoconferències individuals o grupals. 

Distribució del temps
Bloc 1, 30 hores. Unitats 1, 2 i 3 (10 hores per a cada unitat: lectura dels materials i activitats d’aprenentatge 5 hores, i 5 hores per fer les activitats que s’han de lliurar per ser avaluades).
Bloc 2, 55 hores. Unitats 4 i 5 (15 hores per cada unitat: lectura dels materials i activitats d’aprenentatge 10 hores i 5 hores per fer les activitats que s’han de lliurar per ser avaluades). Unitat 6 (15 hores de lectura comprensiva del llibre proposat per aquesta unitat i 10 hores per a fer les activitats corresponents)

Bloc 3, 55 hores. Unitats 7 i 8 (15 hores per cada unitat: lectura dels materials i activitats d’aprenentatge 10 hores i 5 hores per fer les activitats que s’han de lliurar per ser avaluades). Unitat 9 (15 hores de lectura comprensiva del llibre proposat per aquesta unitat i 9 hores per a fer les activitats corresponents).
5h. de participació en videoconferències individuals o grupals i 5 h. de participació en les trobades presencials 

Ser capaç de comunicar correctament els seus aprenentatges, així com les seves necessitats formatives, a través de l’expressió escrita i a través dels altres canals que la tecnologia posa al nostre abast.
Tenir la capacitat de plantejar-se críticament les propostes pedagògiques i didàctiques que se li presenten.
Ser capaç d’analitzar els diferents elements que cal tenir presents alhora de dedicar-se a la docència de la matèria de Religió catòlica a l’educació secundària i interrogar-se sobre els aspectes a integrar en la seva tasca docent.
Tenir l’habilitat de fer servir pautes d’observació, reflexió i actuació de manera sistemàtica en la seva tasca formativa com a aprenent i en el futur com a docent.
Tenir la capacitat d’acceptar la diversitat social i cultural de l’alumnat de la matèria de Religió catòlica com un element enriquidor de la pròpia tasca del docent.
Ser capaç d’identificar, analitzar i resoldre els problemes que sorgeixen en el procés formatiu entenent que no són únicament un obstacle sinó, bàsicament, una oportunitat de millora.
 

Andreoli, Vittorino, Carta a un adolescent, Alzira: Edicions Brumera. 2006.

Cases, Imma, La educación emocional del profesorado. Un paraguas contra la lluvia del estrés. Río de la Plata: Editorial Lumen 2007.

La bibliografia bàsica serà revisada al setembre de 2022.