L’assignatura Moral Social analitza les problemàtiques concretes i alhora diverses generades al voltant pel compromís ètic dels cristians. La intervenció dels cristians en les diverses realitats del camp social és molt àmplia i variada, però sovint convé aprofundir des de la pròpia opció creient i des dels fonaments teològics que la sustenten. Per això, la present assignatura es divideix en dues parts: En la primera part, s’analitzen els fonaments bíblics, ètics i teològics de la Moral Social Cristiana, fent una breu panoràmica històrica dels documents del Magisteri, amb especial esment al Concili Vaticà II. En la segona part, i a partir d’aquests fonaments i dels ensenyaments d’ells derivats, s’entra en la Moral Social concreta, analitzant-ne a grans trets els continguts més importants.

 I. ELS FONAMENTS DE LA MORAL SOCIAL CRISTIANA

1. Significat i contingut de la Moral Social Cristiana. La dimensió pública de la fe.
2. Arrels bíbliques i breu repàs històric de la Moral Social Cristiana.
3. La fonamentació de la Moral Social Cristiana: Caritat política, Justícia radical, Bé comú i solidaritat compassiva. L’opció pels pobres i el model de societat.

II. FE I COMPROMIS SOCIAL

4. Els Drets humans i la Moral Social Cristiana.
5. La Moral Social Cristiana davant de la Política, la Economía i la Cultura.

S’ha d’haver aprovat Moral fonamental, estar interessat per la problemàtica social i tenir un cert hàbit de lectura de la premsa o utilització d’altres mitjans de comunicació per saber el què està passant pel món. També tenir interès pels documents del Magisteri -i el Pensament social cristià en general- sobre aquests temes i ganes d’aprofundir.

Tasques d’ interacció i de comunicació a l’aula virtual:

- A partir de un text base es farà treballar a l’alumne els diferents temes, havent de respondre, individualment, a un exercici per tema: 20%.
- Utilització de formes de debat en el fòrum, amb la participació de tots els alumnes i del professor: 15%.
- Realització d’un treball de síntesi en el qual es valorarà la claredat expositiva, el domini dels conceptes, la bona estructuració i la capacitat d’ integració dels diversos temes: 20%.
- Jornades presencials: 5%.
- Hores d’estudi i treball de l’ alumne: lectura i estudi personal; preparació i realització dels exercicis i del treball de síntesi, preparació de les intervencions en el fòrum: 40%.

AVALUACIÓ

S’ avaluarà l’ alumne de forma continuada. Por això es tindrà en compte especialment la seva participació: fòrum, realització d’exercicis i comentaris que periòdicament posi el professor (60%). En aquest sentit, es treballaran fragments dels documents conciliars i encícliques dels Papes, així com altres textos del Magisteri. Al final del semestre es realitzarà un exercici de síntesi en el qual es valorarà la claredat expositiva, el domini dels conceptes, la bona estructuració i la capacitat d’ integració dels diversos temes (40%).

1. Capacitat de justificació i coneixement de l'estructura i la dinàmica del fet moral i del lloc de la moral en la vida de fe dels creients i de la pròpia comunitat cristiana.
2. Coneixement crític i rigorós dels fonaments bíblics i teològics de la Moral Social Cristiana així com del seu eclesialitat. Comprensió de la reflexió teològico-moral en el seu dinamisme històric.
3. Coneixement dels principis i conceptes de la Moral cristiana en el camp social.
4. Comprensió de les dimensions ètiques de la fe cristiana i de la seva relació amb altres àrees de coneixement, com l'antropologia, la Bíblia, les ciències humanes ...
5. Comprensió del lloc de la Moral cristiana en el conjunt de la nostra societat, marcada per la laïcitat i la pluralitat, religiosa, ètica i cultural, i del sentit i les possibilitats de diàleg amb altres sensibilitats ètiques.
6. Coneixement i comprensió de la metodologia utilitzada. Capacitat per consultar Documents del Magisteri i Obres sobre Moral. Capacitat per llegir críticament les propostes ètiques teòriques i fàctiques que es donen en la nostra societat.

OBJECTIUS

L’objectiu del curs és ajudar a descobrir com la fe cristiana modela un estil de persona que es situa davant la realitat d’una determinada manera i com això es tradueix en el seu actuar. I com que l’ésser humà és un ésser social, la fe cristiana i la seva projecció ètica es dóna en tots els àmbits de la persona i, molt especialment, en la vida socio-política, econòmica i cultural que poden ser il•luminats per la vida de Jesús.

El tractament dels diversos temes es farà des d’una perspectiva d’ètica de l’alliberament, conseqüència lògica de l’opció pels pobres, consubstancial a la fe cristiana. En aquest sentit, la Moral Social que exposarem se situa dins els paràmetres teològico-morals marcats pel Concili Vaticà II, assumits tant per opcions eclesials importants com per preses de postura del Magisteri eclesiàstic recent.

-            Albuquerque, Eugenio, Moral Social Cristiana. Camino de liberación y justicia, Madrid: San Pablo, 2006.

-            AA.VV., Manual de Doctrina Social de la Iglesia. Madrid: BAC Maior, 1993.

-            AA.VV., Manual abreviado de Doctrina Social de la Iglesia. Madrid: BAC, 1996.

-            AA.VV., Praxis cristiana. Vol. 3. Madrid: Paulinas, 1986.

-           Calleja, José I., Moral Social Samaritana, 2Vol., Madrid: PPC, 2004-2005.

-           Calvez, J. Y., La enseñanza social de la Iglesia. Barcelona: Herder, 1991.

-           Camacho, I., Doctrina Social de la Iglesia. Sevilla: Paulinas, 1991.

-          Doctrina Social de la Iglesia: quince Claves, Bilbao: Desclee de Brouwer, 2000.

-          Consell pontifici de la Justícia i la Pau, Compendi de Doctrina  Social de l’Església, Barcelona: Claret, 2005.

-          Cristianisme i Justícia, Textos oblidats de la Doctrina Social de l’Església,  Quadern nº 70, Barcelona, 1996.

-          Oriol, Antoni Mª, Doctrina Social de la Iglesia, Notícias Cristianas, Barcelona 2003.

-          Síntesis y actualidad de la Doctrina Social de la Iglesia, en Iglesia Viva 219, Valencia, 2004.

-          Renau, J., Desafiados por la realidad. Enseñanza social de la Iglesia. Santander: Sal Terrae, 1994.

-          Sivatte, R. de i altres, La Justícia brolla de la fe. Barcelona: Claret, 1982.

-          Sols, J. (ed), Pensamiento social cristiano abierto al siglo XXI. A partir de la encíclica Caritas in veritate, Santander: Sal Terrae 2014.

-          Vidal, M., Moral Social. (Moral de actitudes-III). Madrid: PS Editorial, 1995.

 -         Moral de opción fundamental y de actitudes, Madrid: San Pablo 1995.