La literatura profètica de l’Antic Testament és un corpus literari molt ampli i complex des del punt de vista de la seva gènesi, expressió literària i contingut teològic. És el producte d’un seguit d’homes i dones del poble d’Israel que van viure entre el segle X i el segle IV a. C.; persones amb nom i història pròpia i amb una experiència peculiar de Déu que van prendre postura (diferents postures) en el seu moment històric, els missatges dels quals –i quelcom de la seva biografia- ens arriben mitjançant els llibres bíblics que porten els seus noms. L’estudi dels llibres profètics és fonamental per cursar les matèries de Nou Testament i per entendre i fonamentar la Cristologia, l’Eclesiologia, la Moral, els Sagraments i l’Espiritualitat.

UNITAT 1: Les arrels del fenomen profètic
Tema 1: Origen antropològic i bíblic
Tema 2: L’experiència profètica: Déu i el poble

UNITAT 2: La transmissió del missatge profètic
Tema 3: La paraula i les accions simbòliques
Tema 4: La paraula escrita i els llibres profètics

UNITAT 3: El profetisme, un fenomen històric (I)
Tema 5: Les arrels històriques
Tema 6: Els profetes del segle VIII a.C.

UNITAT 4: El profetisme, un fenomen històric (II)
Tema 7: Els profetes del segle VII a.C.
Tema 8: Exili i restauració
Tema 9: Darrers profetes bíblics

UNITAT 5: Resum teològic
Tema 10: Estudi sobre la justícia i injustícia en els profetes

Cal haver cursat la Introducció a l’Antic Testament

El procés d’ensenyament-aprenentatge és fonamentalment no-presencial, dirigit i autònom (95 %).
El material d’estudi bàsic que desenvolupa la totalitat dels continguts s’ofereix a l’alumnat en 5 unitats que la professora facilitarà per descarregar des de l’aula.
1. La tasca inicial dels/les estudiants consisteix en la lectura atenta del material de cada bloc i l’elaboració de la pròpia síntesi. La lectura s’ha de complementar sempre amb la consulta de les citacions bíbliques que figuren al text. (40 % - 40 hores)
2. La segona part del treball consisteix en la realització de les activitats proposades.
Activitats fora de l’aula: Exercicis de comprensió i aprofundiment de la temàtica pròpia de la matèria. Exercicis de tractament i comparació de textos profètics. Lectura i anàlisi crítica de textos teològics. Recerca i valoració de recursos. (40% - 40 hores)
Activitats a l’aula: Participació en debats. Treball en equip (mitjançant la construcció de Wikis). Cinefòrum. (15 % - 15 hores)

El 5% (5 hores) corresponent a l’aprenentatge presencial es desenvolupa a les jornades presencials i a la tutoria personalitzada amb la professora.

L’ús adient bibliografia de referència i l’acompanyament tutorial és fonamental. Com a subsidi per a la presentació y el tractament de la informació que porten a terme els/les estudiants (Competències 1 i 2) es recomana vivament seguir amb atenció les «Notes de metodologia» que es troben a l’aula.

AVALUACIÓ 

L’avaluació és continuada i es porta a terme de la següent manera:
1. Cada estudiant ha lliurar els exercicis al final de cada unitat. A l’espai reservat a cada unitat trobarà un fitxer amb les activitats de la unitat i les pautes per a realitzar-les.
2. Cada unitat es puntua sobre 100 i suposa un 20% de la nota final. Aquest 20 % es reparteix entre les activitats escrites i les activitats on-line.
3. Els exercicis escrits es lliuren tot adjuntant un fitxer al lloc indicat de cada bloc. Els altres exercicis es realitzen on-line. Quatre de les unitats de l’assignatura presenten una activitat on-line obligatòria (fòrum o wiki) que compta per a l’avaluació.
4. A totes les activitats es valora especialment el grau d’adquisició de les competències 1 i 2.
5. Per a ser evaluat/da en primera convocatòria (febrer) cal haver lliurat els exercicis de les cinc unitats. Per tal de no perdre l’escolaritat i tenir dret a la segona convocatòria (setembre) cal haver superat les dues primeres unitats (cf. Normativa acadèmica referida a l’Avaluació).
6. A les activitats on-line es valora la qualitat i freqüència de la participació.
7. A les activitats escrites es valora la presentació i el tractament correcte de la informació.

1. Comunicació escrita
2. Habilitats de gestió de la informació
3. Treball en equip
4. Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques
5. Capacitat per a reconèixer i accedir a les obres de referència reconegudament qualificades de la història de la investigació bíblica
6. Coneixement i opinió crítica sobre la teologia dels llibres bíblics

 OBJECTIUS

1. Obtenir un marc de comprensió de la literatura profètica de l’Antic Testament com a resultat de l’experiència de moltes persones i al llarg de molts segles.
2. Conèixer com emergeix el fenomen profètic: La figura del profeta i la seva relació privilegiada i conflictiva amb el Déu d’Israel i amb el poble.
3. Conèixer els diferents profetes d’Israel i les seves respectives obres en el seu context històric.
4. Identificar les dificultats i possibilitats d’actualització del missatge profètic.

Abrego de Lacy, J.M., Los libros proféticos, Estella: Verbo Divino 1993.

Neher, A., La esencia del profetismo, Salamanca: Sígueme 1975.

Monloubou, L., Los profetas del Antiguo Testamento (Cuadernos Bíblicos 43), Estella: Verbo Divino 2000.

Sicre, J.L., Profetismo en Israel, Estella: Verbo Divino 1996.

http://losprofetasdeisrael.blogspot.com/
http://jlsicreprofetas.blogspot.com/
 
Alonso Schökel, L. – Sicre, J. L., Profetas, Madrid: Cristiandad 1980, 2 vols.***web

Sicre, J.L. , Los profetas de Israel y su mensaje. Antología de textos, Madrid 1986.***web

Sicre, J. L., Con los pobres de la tierra: la justicia social en los profetas de Israel, Madrid 1984. ***web
 
 
Brueggemann, W., La imaginación profética (Presencia Teológica 28), Santander: Sal Terrae 1986.

Raurell, F., Profeta, el forjat per la Paraula (Eines 18), Barcelona: Claret 1983.