L’espiritualitat dels pobles indígenes: veus d'ara i sempre

          

Monestir de Montserrat, del 2 al 4 de juliol de 2024

Més informació:

• Fundació Abadia de Montserrat 2025
• Tel. 93 877 77 25 (9 a 13.30h-15 a 17h)
• fundacio2025@abadiamontserrat.net

 

Allotjament:

• Hostatgeria del Monestir, habitacions individuals o dobles.
• En inscriure’s hom es compromet a respectar l’horari i silenci de l’hostatgeria.
• Hi ha la possibilitat d’arribar un o dos dies abans de l’inici del curs.
• Matrícula i estada completa: 300 €

 

Matrícula i estada completa: 300 €

Inscripció i pagament:

Cal emplenar el formulari online i un cop confirmada la inscripció fer una transferència bancària a: 

• Caixabank ES50 2100 0215 3402 0003 2689.
• Titular: Fundació Abadia de Montserrat 2025.
• Indicar nom i cognoms.
• Data límit per inscriure's i fer el pagament: 21 de juny (places limitades).

• Presentació

  Malgrat els radicals canvis que han sofert en el decurs dels últims dos cents anys, i la seva lenta i dramàtica incorporació a l’estil de vida occidental, els pobles aborígens d’Austràlia mantenen tradicions que posen de manifest la seva espiritual vinculació amb l’entorn.

  Les muntanyes, els deserts, els meandres dels rius i els salts d’aigua són, a ulls profans, producte de l’acció del temps i la naturalesa però, per a la població aborigen, l’entorn té un significat: consisteix en evidències de la seva pròpia història expressada en els mites d’origen i els actes dels éssers creadors.

  L’especial vinculació entre persones i territori es manté a través de creences totèmiques, cerimònies i rituals específics. Tenir cura del lloc que està directament vinculat a cada persona significa visitar-lo regularment, entrar en contacte amb els éssers creadors a través de cançons i rituals, repassar-ne o afegir-hi pintures o gravats existents o, simplement, mantenirho, perquè s’assembli tant com sigui possible a com el van heretar dels avantpassats creadors.

   

  PONENT ANNA PIELLA  VILA Doctora en Antropologia Social i Cultural. Professora titular del departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinadora del Grup de Recerca del GETP-Grafo (Grupo d’Estudi Transcultural del Parentiu) de la UAB, ha col·laborat també amb la Universitat de Navarra en projectes afins. Les seves principals línies de recerca se centren en les relacions de parentiu des d'una perspectiva transcultural i l'etnografia dels pobles aborígens d'Austràlia. Va realitzar treball de camp entre 1993 i 2003 a Austràlia (Northeast Queensland) sobre la construcció del parentiu, canvis i continuïtats, en una comunitat aborigen dyirbal.

  PONENT JOSEP M. MALLARACH És llicenciat en Geologia, màster en Ciències Ambientals i doctor en Biologia ambiental. És membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i del seu Grup especialista en valors culturals i espirituals dels espais naturals protegits. Ha tingut contactes amb líders indígenes de moltes regions del món; ha fet estades i ha establert vincles amb pobles indígenes de les grans praderies nord-americanes i de l’Amazònia. Imparteix classes sobre cosmovisions indígenes en cursos de màster en dues universitats. És autor o coautor de diversos llibres i articles sobre aquest el tema. Cofundador i coordinador de l’Associació Silene.

• Continguts

  Obertura del curs Rebuda i presentacions

  2 de juliol a les 10:00h

  Horaris de les xerrades

  9:15 – 10:30  12:15 – 13:00  16:00 – 17:30

  2 de juliol:  ABORÍGENS AUSTRALIANS NATURA, CULTURA i ESPIRITUALITAT (Ponent: Anna Piella Vila)

  1. Aborígens Australians. Canvis i Continuïtats.
  2. The Dreaming (Època d’Ensomni). L’Espiritualitat dels mites d’origen
  3. Totemisme, Rituals i Creences. Espiritualitat i entorn

  3 i 4 de juliol: L’ESPIRITUALITAT DELS NADIUS AMERICANS (Ponent: Josep M. Mallarach)

  1. Qui son els pobles indígenes avui dia? Estat i tendències: diversitat de territoris /ecosistemes, llengües, cultures i tradicions espirituals. Resistència i heroisme enfront d’amenaces creixents.
  2. Religions / espiritualitats ancestrals: cosmovisions, creences, valors i pràctiques espirituals.
  3. Els pobles indígenes de les grans praderies de l’Amèrica del Nord: el cas dels absáloka / crow, lakota / sioux: Cosmologia, la vida en «reserves indígenes», espiritualitat i creences.
  4. Principals ritus individuals (inipi, cerca de visió) i col·lectius (dansa del sol).
  5. Els pobles indígenes de la Sierra Nevada de Santa Marta (el cor del món): el cas dels iku/ arahuaco i kággaba / kogi. Cosmovisions, estratègia i resiliència.
  6. Els pobles indígenes de l’Amazònia: el cas dels ye'pá masa /tukano. L’espiritualitat que sosté i conforma els “plans de vida”. Principals ritus col·lectius (yuruparí).
  7. Diversitat de vincles de les tradicions ancestrals amb les esglésies cristianes d’avui.