El curs “Les religions i els drets humans” pretén ser una introducció a una sub-disciplina dels estudis entorn dels drets humans que aborda els aspectes més importants d’aquesta complexa relació.

En la primera part introduirem la noció dels drets humans i la seva història. A continuació, ens embarcarem en una dilucidació de les condicions necessàries per aconseguir un consens no forçat entorn dels drets humans, la qual cosa implica embarcar-se en diàlegs i reinterpretacions interculturals e interreligioses que justifiquin els drets promulgats a la “Declaració universal dels drets humans” (1948).

En la segona part ens embarcarem en una anàlisi de la relació específica de diverses tradicions religioses amb els drets humans.

 Primera part. Conceptes preliminars

• Els drets humans. Conceptes fonamentals i història.
• Cap a un consens interreligiós i intercultural entorn dels drets humans. Requisits i problemes.
   

Segona part: Les tradicions religioses i els drets humans

• El judaisme i els drets humans.
• El cristianisme i els drets humans.
• L’islam i els drets humans.
• L’hinduisme i els drets humans.
• El confucianisme i els drets humans.
• El budisme i els drets humans.
• Els pobles originaris i els drets humans.
• La religió, els drets humans i la raó pública. 

El curs està dirigit a estudiants que desitgen iniciar-se en el coneixement dels drets humans i la seva relació amb les tradicions religioses.

No s’exigeixen lectures o coneixements previs.

En la primera part introduirem la noció dels drets humans i la seva història. A continuació, ens embarcarem en una dilucidació de les condicions necessàries per aconseguir un consens no forçat entorn dels drets humans, la qual cosa implica embarcar-se en diàlegs i reinterpretacions interculturals e interreligioses que justifiquin els drets promulgats a la “Declaració universal dels drets humans” (1948).

En la segona part ens embarcarem en una anàlisi de la relació específica de diverses tradicions religioses amb els drets humans.  

 D’acord amb els percentatges previstos en la composició dels ECTS de Bolonya, el curs constarà de:

Activitats a l’aula virtual:

-          activitats on-line: 25%

-          consultes al professor: 2%

Assistència a les jornades presencials: 5%

Hores d’estudi i de treball de l’alumne:

-          Lectura i estudi personal: 40%

-          Planificació i preparació d’activitats i treballs: 28%

En cada mòdul els estudiants tindran accés a un text explicatiu amb el contingut mínim del tema en tractat (obligatoris), i un conjunt de lectures o documents audiovisuals complementaris (opcionals). 

Els textos es debatran periòdicament en un fòrum de discussió.

L’ avaluació final es compondrà de:

-          Participació en els fòrums de debats i altres exercicis al llarg del curs: 50%

-          Memòria sobre alguna de les lectures complementàries propostes: 50% 

  Tenir un bon domini d’un camp d’especialització de la seva disciplina a nivell avançat. Estar familiaritzat amb les darreres teories, interpretacions, mètodes i tècniques.

    Ser capaç de seguir i interpretar críticament els darrers avanços en la teoria i en la pràctica

    Tenir competència en les tècniques d’investigació independent i ser capaç d’interpretar-los.

    Explicitar la pertinença per a l’actual conjuntura cultural del coneixement i del reconeixement de les principals tradicions espirituals de la humanitat.

    Valorar l’especificitat de les aportacions de les diverses tradicions espirituals en l’àmbit d’estudi de les Ciències de la Religió: sagrat, divinitat, fe, creença, culte, moral...

    Fonamentar i aplicar models operatius de diàleg intercultural i interreligiós respectuosos amb la singularitat de les tradicions espirituals.

    Avaluar les societats contemporànies a partir dels models proposats per les Ciències de la Religió.

 L’objectiu principal de l’assignatura consisteix a oferir als participants el coneixement indispensable que els permeti valorar de manera informada la complexa relació entre les tradicions religioses i la tradició dels drets humans.

Establir un diàleg raonat i tolerant amb diverses tradicions religioses.
Debatre i defensar les pròpies tesis.
Relacionar creativament amb la retòrica específica dels drets humans i el llenguatge específic de diverses tradicions religioses.
Comprendre la rellevància d’una cerca de consens no forçat entorn dels drets humans en l’era de la globalització que imposa societats de convivència pluralista.
Comprendre de diverses concepcions antropològiques i cosmològiques i el seu respectiu impacte en l’ètica i la política dels drets humans.
Reconèixer la funció i els límits de la raó secular per resoldre els desafiaments de la convivència en societats pluralistes.

• IDC (ed.) Drets humans i religions: cap a una cultura de la convivència. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Interior,Relacions Institucionals i Participació, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans| 2010:

          http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/dgrip/MPDH_20_cast.pdf

La bibliografia específica utilitzada durant el curs serà introduïda pel professor en la plataforma.