La història de l’Església antiga i medieval, més enllà del valor que té en si mateix el coneixement de la vida de l’església cristiana en els seus primers segles d’història, té una relació directa amb la història de la teologia, de la filosofia cristiana de la història de la Litúrgia així com amb les assignatures de l’eclesiologia, la missionologia, la Patrologia i la Catequètica. Ser capaç de situar els orígens, les evolucions, amb els seus motius i perspectives que ens pot oferir l’estudi de la història, fa d’aquesta assignatura un complement important per entendre moltes de les disciplines teològiques que els alumnes estudiaran al llarg del seu període formatiu. L’objectiu de l’assignatura és ajudar a l’alumne a establir, identificar i delimitar els fets i motius que han configurat l’evolució i el desenvolupament de l’Església cristiana així com d eles seves disciplines intel•lectuals, espirituals i culturals.

Bloc 1: El cristianisme en el món romà: Els primers segles del creixements i estabilització del missatge cristià i de l’església en el món greco-romà (s. I – V).

Bloc 2: L’església i els pobles germànics: L’adaptació i creixement de les comunitats cristianes davant dels canvis del món occidental amb l’arribada dels pobles germànics. Les realitats missioneres que portaren el missatge de l’evangeli a l’Europa del centre, del nord i de l’est. (s. VI – X).

Bloc 3: La Cristiandat medieval: La nova situació religiosa, cultural i política de l’Europa feudal. La relació entre l’església i el poder civil (regnes, Imperi i senyors feudals). Especial atenció mereix la constant tensió entre el poder temporal i la missió espiritual de l’església amb les constants vies de renovació que travessen aquest període històric. L’enfortiment de l rol papal, amb les seves llums i foscors i la creixent llibertat de l’església envers el món civil (s. XI – XIV).

Veient que es tracta de la primera part de la Història de l’Església no hi ha requisits previs, tot i que es recomana haver cursat els estudis històrics generals que s’imparteixen al programa d’estudis de l’Ensenyament Superior i Batxillerat.

La metodologia respon al sistema d’ensenyament-aprenentatge dirigit, amb lectures, comentaris de text, tutories virtuals, participació en Fòrums digitals, asssitència a les trobades presencials, els quals signifiquen, segons els plantejaments de Bolonia, el 20% del temps que l’alumne ha de dedicar a l’assignatura. En aquest cas concret, les lectures, els comentaris de text proposats i la tutoria virtual són espais ben valorats pel professor. El 80% del pes de l’assignatura es troba en la realització correcte dels treballs proposats per a cada Bloc temàtic, que implica l’estudi i la lectura dels apunts.

AVALUACIÓ

L’avaluació és sistemàtica. Per cada de les tres parts en que està dividida l’assignatura s’ha de presentar un treball acadèmic que mostri la capacitat d’estudi, de síntesi, d’investigació i de comprensió de l’assignatura. Cada un dels treballs requerits tindrà el valor del 95% de la nota final. El 5% restant s’aplicarà segons la participació en els fòrums, així com l’internés i consultes fetes per l’alumne durant el curs.

 Les competències de caràcter transversal són:
- Comunicació oral.
- Comunicació escrita.
- Potenciar el pensament crític.
- Potenciar el pensament analític.
- Potenciar el pensament sistemàtic.
Les competències pròpies de l’assignatura dins d eles competències del Batxillerat són:
- Competència Técnica.
- Competència metodològica.
Les competències de coneixements disciplinaris són:
- Coneixement del “fet religiós” i del “fet cristià” al llarg dels segles d’història de l’església.
- Coneixement i aprofundiment de la teologia espiritual des de la dimensió històrica
- Capacitat d’investigació.
Finalment les competències específiques del Batxillerat per l’assignatura de la Història:
- Coneixement de l’estructura diacrònica del passat.
- Coneixement i comprensió de la història dins de l’església dins de la historia universal.
- Consciència crítica de la relació entre els fets i processos del present i del passat.
- Coneixement i comprensió pràctica del mètode històric.

OBJECTIUS

Coneixement general dels primers XIV segles d’història de l’església catòlica, sent capaços d’identificar fets i personatges, així com sent capaços de situar-los en l’època i marc històric i cultural corresponent. També es cerca la capacitat d’anàlisis dels motius i conseqüències dels fets històrics.
Es promou l’estudi i l’ investigació a partir de les fonts primàries i secundàries que capacitin a l’alumne per poder realitzar una investigació històrica bàsica. Igualment es promou la correcta exposició dels fets històrics amb criteris bàsics d’objectivitats, honestedat i en al mesura del possible, pedagogia didàctica.

 ·         Claramunt S., Portella E., Gónzalez M., Mitre E., Historia de la Edad Media, Barcelona: Ariel Historia 2005.

·          Comby J., La historia de la Iglesia. De los orígenes al siglo XV, Estella: Ed. Verbo Divino 2003.

·          DDAA, Nueva historia de la Iglesia, Vol I-II, Madrid: Ed. Cristiandad 1964.

·          García Villoslada R., Historia de la Iglesia en España, Vol I-II, Madrid: BAC 1979.

·          Jedin, H., Manual de historia de la Iglesia, Barcelona: Ed. Herder 1965.

·          Lortz J., Historia de la Iglesia I, Madrid: Ed. Cristiandad 2003.

·          Martí Bonet J.M., Història de l’Església Antiga, (Col. Instrumenta), Barcelona 1999.

·          Martí Bonet J.M., Història de l’Església Medieval, (Col. Instrumenta), Ed. Barcelona 2000.

·          Mitre E., La Iglesia en la Edad Media, Madrid: Ed. Síntesis 2003.

·          DDAA., Diccionario enciclopédico de la Historia de la Iglesia, Barcelona: Editorial Herder 2005.