Fenomenologia de la Religió
-
Justificació
Avui ja és una dada definitivament adquirida que la religió és fet humà al qual es poden aplicar els mateixos mètodes positius d’investigació que s’apliquen a la resta de fenòmens. Es cert, tanmateix, que la complexitat del fenomen religiós fa que s’hagin hagut de multiplicar les perspectives per donar raó de la seva riquesa. Entre les ciències de la religió destaca la Fenomenologia, però amb un estatut gens fàcil de delimitar. Es distingeix dels sabers normatius (filosofia i teologia) per prescindir dels judicis de valor i limitar-se a descriure i comprendre el fenomen religiós. I enfront de les disciplines sectorials (psicologia, sociologia, antropologia, història...) estudia el fet religiós en el seu conjunt. Per altra banda, com la resta de les ciències de la religió, s’alimenta de les dades aportades per la història de les religions; però es distingeix d'ella per introduir una preocupació sistemàtica que tendeix a ordenar sincrònicament les dades de la història, a classificar les seves manifestacions i a destacar l’estructura permanent que es dibuixa per sota de totes elles. D’aquesta manera (i per a dir-ho ràpidament), sense renunciar a l’esforç sistemàtic, la Fenomenologia subratlla la necessitat de fonamentar-se en una recerca històrica que serveixi de base objectiva a tota investigació posterior. La Fenomenologia té com a objecte classificar les diferents manifestacions de la religió i descriure el fenomen religiós tal com apareix en les canviants expressions de la seva història concreta.
-
Continguts
UNITAT 1.- EL DEBAT EPISTEMOLÒGIC.
1.1.- Problemàtica al voltant de la definició de religió
1.2.- Elements integrants del camp semàntic de la religió.UNITAT 2.- EL DEBAT METODOLÒGIC.
2.1.- Paradigmes d’estudi científic de la religió: Müller, Tylor, Frazer, Durkheim, Schmidt...
2.2.- Religió i Màgia.UNITAT 3.- EL MÈTODE FENOMENOLÒGIC.
3.1.- La proposta de Husserl.
3.2.- Introducció a l’àmbit del sagrat
3.2.1.-La ruptura de nivell ontològic.
3.2.2.- L’experiència del numinós
3.2.3.- Els ritus d’iniciació.
3.2.4.-La conversió i la il.luminació
3.2.5.- Tabú i sacralitat
3,2,6,. Simbologia del sagratUNITAT 4.- L’OBJECTE RELIGIÓS: EL MISTERI DE DÉU
4.1.- L’aproximació filosòfica, religiosa, estètica i ètica.
4.2.-Afirmació i negació del misteri de Déu.UNITAT 5.- EL SUBJECTE RELIGIÓS: L’ACTITUD DE L’HOMO RELIGIOSUS.
5.1.- L’actitud extàtica.
5.2.- L’actitud dinàmica.
5.3.- La pregària.
-
Requisits i orientacions prèvies
És recomanable cursar també aquelles matèries específiques de les Ciències de la Religió com a branca del coneixement diferenciada de la Teologia: Introducció a les Ciències Religioses, Psicologia de la Religió, Sociologia de la Religió i Antropologia Filosòfica.
-
Metodologia i avaluació
1. Lectura i estudi dels dossiers: 48 %
2. Preparació de les activitats d’autoaprenentatge: 35 %
3. Tutoria: 10 %
4. Consultes al professor: 2 %
5. Trobada presencial: 5 %Avaluació
1. Exercicis dirigits pel professor (80% de la nota final)
2. Participació en el Fòrum (20% de la nota final)
-
Competències i objectius
1. Contrastar la mútua influència entre els principals corrents de la història del pensament filosòfic i les perspectives d’anàlisi de les Ciències de la Religió.
2. Avaluar el rerefons antropològic present en els principals models d’anàlisi de les Ciències de la Religió.
3. Aplicar les propostes epistemològiques i metodològiques de la Fenomenologia a l’anàlisi de la religiositat.
4. Valorar la dimensió ètica subjacent a les diverses perspectives emprades en les Ciències de la Religió.
5. Prendre consciència de les perspectives interdisciplinàries d’anàlisi i saber interpretar la complexitat cultural dels fenòmens religiosos.
6. Reconèixer i valorar les aportacions de les Ciències de la Religió a les qüestions frontereres amb la Teologia.1. Prendre consciència de la coimplicació entre els factors culturals i autobiogràfics a l’hora de definir el concepte “religió” per tal d’adonar-se del pes històric dels orígens grecs en la concepció occidental dels fenòmens religiosos.
2. Descriure la tipologia actual de definicions de “religió”, així com els seus avantatges i inconvenients.
3. Saber reconstruir les principals etapes de l’estudi científic dels fenòmens religiosos, tot destriant-ne les aportacions dels antropòlegs, dels sociòlegs i dels filòsofs a partir de l’anàlisi dels seus paradigmes interpretatius.
4. Identificar l’originalitat de l’escola fenomenològica com a síntesi de les aproximacions històriques, comparatistes i estructurològiques.
5. Mostrar la connexió entre els conceptes clau de la fenomenologia, tant pel que fa a l’àmbit del sagrat (iniciació, conversió, tabú, simbolisme) com a l’objecte religiós (Misteri) i el subjecte religiós (creient).
6. Resumir els punts de vista fenomenològics sobre les expressions de la religiositat (pregària, culte...)
-
Bibliografia
·Cabada, M., El Dios que da que pensar. Acceso filosófico-antropológico a la divinidad, Madrid: BAC 1999.
·Duch, Ll., Antropologia de la religió, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1997.
·Eliade, M., El sagrat i el profà, Barcelona: Fragmenta 2012.
·Gómez Caffarena, J., El Enigma y el Misterio. Una filosofía de la religión. * Madrid: Trotta 2007.
·Lucas, J.de S., Fenomenología y Filosofía de la religión. Col. Sapientia Fidei 19. Madrid: BAC 22005.
·Martín Velasco, J. Introducción a la fenomenología de la religión. Madrid: Trotta. Madrid 72006.
·Pikaza, X. El fenómeno religioso, Madrid: Trotta 1999.
·Ries, J. (ed). Tratado de antropología de lo sagrado. 5 vols. Madrid: Trotta 1995-2005.