En un Institut Superior de Ciències Religioses i especialment en l’especialitat de diàleg, és necessari que es tracti de les relacions entre la fe i la cultura en general, i les relacions entre fe i ciència en particular (tant des de la biologia com des de la física). De fet, ha estat en aquests camps on s’han produït malentesos i fins i tot polèmiques. Aquest curs vol encarar els temes i superar falsos plantejaments.

I. Inculturació de la fe
1. Diverses definicions de cultura. Evangelització de la cultura. Història de les relacions entre Església i cultures
2. Progrés i cristianisme. Un cas concret de les relacions entre fe i cultures
3. La inculturació de la fe. L’ús en les ciències antropològiques. L’ús eclesial. Aportacions de la fe a la cultura. Aportacions de la cultura a la fe.
4. Cultura catalana i cristianisme. Institucions de diàleg entre la fe i la cultura.

II. Fe i ciència
El diàleg amb la biologia
1. Origen de la vida i estructura química dels processos vitals. Mecanismes evolutius. Com veu la ciència avui l’evolució de la vida. Qüestions tradicionals de relació ciència-fe en relació a aquests punts.
2. Els processos d’hominització i els seus mecanismes i ambients. Visió actual de els ciències sobre l’evolució de les espècies humanes.
3. La singularitat biològica humana. Situació de l’espècie en una eventual perspectiva de progrés biològic. La constitució dels humans: teories dualistes, monistes emergentistes febles i fortes,
etc.
4. La Biosfera i la seva estructura general. Debat sobre la presència humana i el futur sostenible de la Biosfera.
El diàleg amb la física
1. La física com a cosmovisió: de la física aristotèlica a la física newtoniana, i de la física newtoniana a la teoria de la relativitat i la teoria del caos.
2. L’estructura de la matèria. De l’atomisme grec a l’atomisme quàntic. Les grans sorpreses conceptuals: indeterminisme i entrellaçament.
3. L’origen i l’evolució de l’univers. Bases i fronteres de la cosmologia actual.
4. La tecnologia i el planeta: energia, telecomunicacions, satèl·lits, residus, canvi climàtic.
5. La matèria viva: del llenguatge molecular de la vida a l’enginyeria genètica.

Cap.

Treball a l’aula
1. Lliçons magistrals: 30%.
2. Diàleg a l’aula i activitats diverses: 10%.
Treball fora de l’aula:
1. Estudi personal: 35%.
2. Elaboració treballs finals: 25%.

Cada part de la matèria s’avaluarà a partir de l’elaboració d’un treball específic i de la tasca i implicació dels alumnes a la dinàmica de l’assignatura. La nota final de la matèria s’obtindrà calculant la mitjana de les tres parts.

1. Transversals
Capacitat d’anàlisi i síntesi.
Coneixements generals bàsics.
Reconeixement de la diversitat i multiculturalitat.
Aprenentatge
Capacitat per a generar noves idees (creativitat).
Coneixement de cultures i costums d’altres països.

2. Específiques de la Llicenciatura en diàleg interreligiós, ecumènic i cultural.
Fonamentar i aplicar models operatius de diàleg intercultural i interreligiós respectuosos amb la singularitat de les tradicions espirituals.
Fer-se càrrec dels problemes que en el passat i en el present han tingut les relacions entre les ciències i la fe, i destriar i aclarir els temes.

1. Conèixer les relacions entre el món de la cultura i la visió cristiana.
2. Dur a terme una revisió crítica del desenvolupament històric d’aquesta relació, que a voltes ha estat conflictiva.
3. Realitzar una síntesi personal dels dos àmbits.
4. Assolir els criteris fonamentals per tal de resoldre els possibles conflictes que es poden plantejar en un futur en aquesta qüestió.