El tema de la resurrecció és evidentment clau en la vida del cristianisme.

En aquesta assignatura, però, no voldrem tant analitzar l’aspecte teològic de l’esdeveniment, com penetrar en els relats evangèlics que el narren.

Fent això ens adonarem que els protagonistes dels relats, a banda de Jesús, són els deixebles masculins i les dones, i voldrem aproximar-nos a l’impacte que l’esdeveniment de la resurrecció causa en cadascun d’aquests grups segons els diversos relats, i extreure’n els matisos.

Caldrà conèixer i valorar els elements literaris, simbòlics i teològics que mouen a cada evangelista a explicar els fets d’una manera determinada. I voldrem també fer les comparacions possibles entre ells.

Donarem també una breu ullada als aspectes historicistes dels relats.

1. Els relats de Marc

 1.1. Les dones a la tomba buida (16,1-8)

 1.2. El final de 16,8 com a clímax de la teologia marcana

 1.3. L’apèndix posterior (16,9-20) en relació als altres evangelis

2. Els relats de Mateu

 2.1. Els líders religiosos i la guàrdia del sepulcre (27,62-66)

 2.2. Les dones a la tomba buida (28,1-7) i la seva comparació amb el relat marcà

 2.3. L’aparició del Ressuscitat a les dones (28,1-10)

 2.4. Els guardes i els líders religiosos (28,11-15)

 2.5. L’aparició del Ressuscitat als Onze (28,16-20)

3. Els relats de Lluc

 3.1. Les dues anades al sepulcre (24,1-12) i la seva comparació amb el relat marcà

 3.2. El trobament amb el Ressuscitat amb els deixebles d’Emmaús (24,13-35)

 3.3. L’aparició de Jesús als deixebles reunits (24,36-49)

 3.4. L’ascensió en els dos relats (Lc 24,50-53 / Fets 1,1-12)

4. Els relats de Joan

 4.1. La tomba buida (20,1-10) i les diverses reaccions discipulars

 4.2. El trobament amb Maria Magdalena (20,11-18)

 4.3. L’aparició del Ressuscitat als deixebles i les diverses reaccions discipulars (20,19-29)

 4.4. L’aparició del Ressuscitat al llac de Galilea (21,1-14)

 4.5. Encàrrecs a Simó Pere i el deixeble estimat (21,15-23)

L’activitat presencial a l’aula compta un 40% de l’assignatura. Aquesta es repartirà entre l’exposició de la professora (30%) i exposicions dels alumnes a classe (10%). El treball de l’alumne fora de l’aula compta un 60%, que es distribueix en un 5% de lectura de textos, un 30% de preparació de les exposicions, un 25% de preparació de l’examen. Avaluació: El seguiment a classe comptabilitza un 10%. Es farà una exposició a classe, que equivaldrà a un 45%. I un examen globalitzador que equivaldrà al 45%.

Criteris d’avaluació: - Es tindrà en compte l’assistència a classe i la participació activa en la matèria. - Es valorarà tant el coneixement teòric com la comprensió dels textos evangèlics. - S’avaluarà la capacitat de comparació sinòptica. - S’avaluaran els exàmens i treballs presentats. - Es tindrà en compte la bona presentació dels treballs escrits i la claredat expositiva en els orals. - Es tindrà en compte el creixement progressiu de l’alumne en relació a la matèria.

Competències transversals (genèriques)

• Capacitat d’expressió oral i escrita.
• Capacitat de recerca de material per aprofundir en els temes.
• Habilitat d’exposició a classe.
• Interacció amb el grup. Competències específiques:
• Capacitat de lectura crítica dels textos evangèlics.
• Capacitat d’aprofundir en els aspectes simbòlics nuclears.
• Capacitat de discernir el missatge cristià dins de les perspectives pròpies de cada comunitat i actualització de les mateixes.
• Capacitat d’identificar els aspectes literaris i teològics dels textos.
• Capacitat d’usar els mètodes i les tècniques d’estudi/anàlisi del text bíblic

Objectius:

• Conèixer les coordinades de cada comunitat.
• Distingir diversos estils literaris dins els relats.
• Captar la riquesa simbòlica del llenguatge d’aquests relats.
• Comparar els textos possibles i discernir la importància de les semblances i de les diferències.