El curs pretén donar resposta a unes preguntes que de cap manera són accidentals: Per què el tema de l'èxode apareix tant a la Bíblia? Per què constitueix el nucli kerigmàtic de l'Antic Testament (Jo sóc Yahveh, que et vaig treure de la terra d'Egipte)? Per què el misteri pasqual s'expressa en el Nou Testament amb tantes imatges que evoquen l'èxode (pasqua, remissió/rescat)? La consciència nacional i religiosa d'Israel va estar marcada originalment per experiències d'opressió i d'alliberament. La seva relectura, des d'una òptica de la fe, va anar constituint un llenguatge que esdevingué central. Israel va anar afirmant una consciència de llibertat com a part del seu ésser i va esperar l'alliberament sempre que es trobava oprimit. D'altra banda, va anar definint el seu Déu, Yahveh, com a "salvador" i “alliberador”. El curs pretén donar resposta a unes preguntes que de cap manera són accidentals: Per què el tema de l'èxode apareix tant a la Bíblia? Per què constitueix el nucli kerigmàtic de l'Antic Testament (Jo sóc Yahveh, que et vaig treure de la terra d'Egipte)? Per què el misteri pasqual s'expressa en el Nou Testament amb tantes imatges que evoquen l'èxode (pasqua, remissió/rescat)? La consciència nacional i religiosa d'Israel va estar marcada originalment per experiències d'opressió i d'alliberament. La seva relectura, des d'una òptica de la fe, va anar constituint un llenguatge que esdevingué central. Israel va anar afirmant una consciència de llibertat com a part del seu ésser i va esperar l'alliberament sempre que es trobava oprimit. D'altra banda, va anar definint el seu Déu, Yahveh, com a "salvador" i “alliberador”.

1.    L’èxode i la història.

2.    El relat d’Ex 1-15. Exegesi i hermenèutica

3.    L’Aliança del Sinaí i el decàleg.

4.    Intertextualitat canònica: La memòria de l’èxode en el credo israelita, en els textos legals, en els himnes i càntics litúrgics, en els textos profètics i en el llibre de la Saviesa.

Rellevància permanent del paradigma de l’èxode.

·         El curs s’articula al voltant de cinc grans nuclis de continguts. Cada nucli es treballarà al llarg de tres setmanes per tal de poder assimilar-lo bé. Els materials s’aniran penjant progressivament a l’aula juntament amb les activitats previstes per tal d’assolir els objectius proposats.  Als cinc blocs establerts, se n’hi afegirà un sisè de recuperació.

·         Per tractar-se d’una assignatura d’especialització, es dóna per suposat que l’alumnat és capaç de fer una tasca de recerca i d’investigació pel seu compte. Això vol dir que no es tracta simplement de llegir els apunts i després contestar unes preguntes la resposta a les quals es pugui trobar en la lectura dels materials presentats. Les activitats seran poques però demanen dedicació i rigor intel·lectual. Caldrà buscar, relacionar, comparar i fer un judici crític bo i presentant el propi punt de vista acompanyat sempre d’una justificació. Això demana implicació i invertir-hi força temps.

·         També cal disposar d’uns materials bàsics i tenir alguns llibres bàsics. A l’aula virtual hi haurà diferents materials de suport que pretenen ser una ajuda per a l’estudi però que no eviten la recerca personal; senzillament són eines per ajudar a aprendre.

·         A l’aula hi haurà sempre tres fòrums: a) el fòrum del professorat, per a resoldre els dubtes que es puguin presentar. b) el fòrum de l’alumnat (per a lliure comunicació) i un fòrum al servei del aprenentatge (on els alumnes pengen les aportacions que es puguin demanar)

És molt important seguir el ritme del curs, donat que així un alumne/a es pot beneficiar de les aportacions, comentaris o suggeriments dels companys/es. Ja el primer dia de docència es presentarà la Temporització per tal de facilitar la gestió del temps de treball. Els alumnes dipositaran les activitats en el dia senyalat.

AVALUACIÓ

Criteris

·         Si l’alumne fa regularment les activitats amb un resultat satisfactori, no cal realitzar cap examen a final de curs ja que l’avaluació continuada basta per mostrar el seu nivell de suficiència.

·         Si un estudiant deixa de lliurar una o dues unitats en el dia senyalat, a final de curs tindrà un temps per a fer unes activitats de recuperació (sisè bloc).

·         Per a poder deixar una assignatura per al setembre cal haver realitzat satisfactòriament dues unitats de treball.

Tècniques:

·         Exercicis realitzats de les diferents unitats: 65%

·         Un treball de recerca en la darrera unitat: 20%

·         Seguiment del curs i participació en el fòrum: 15%

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS (GENÈRIQUES)

1.   Capacitat d’anàlisi i síntesi

2.   Comunicació oral i escrita

3.  Coneixement d’idiomes

4.   Habilitat amb l’ús de l’ordinador

5.   Habilitats de gestió de la informació (busca i analitzar informació de fonts diverses

6.   Capacitat critica i autocrítica

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

1.   Integració dels fonaments bíblico teològics del missatge cristià.

2.   Capacitat per connectar els coneixements adquirits amb altres matèries de Bíblia.

3.   Coneixement i comprensió pràctica de mètodes i tècniques d’estudi/anàlisi del text bíblic.

4. Capacitat de fer una exegesi acurada dels textos de l’èxode

5. Coneixement i opinió critica sobre la teologia dels textos relacionats amb l’èxode.

6. Integrar aquests coneixements per a la l’anàlisi, comprensió i actualització dels mateixos.

Objectius generals de l’assignatura       

Adonar-se de la importància de la relació Bíblia-història  

Descobrir l’Èxode com a paradigma per a la lectura i interpretació de l’Antic Testament.       

Ser capaç de fer una bona exegesi i hermenèutica dels textos proposats.

AA.VV., Bible et histoire: Écriture, interpretation et action dans le temps, Bruxelles 2000. Cazelles, H., En busca de Moisés, Verbo Divino, Estella 1981.

Corsani, B., Esegesi: come interpretare un testo biblico, Claudiana, Torino 1985. Croatto, J.S., Éxodo 1-15: Algunas claves literarias y teológicas para entender el Pentateuco. EstB 52 (1994) 167-194.

Midrás Exodo Rabbá. Edición de Luis Girón Blanc. Biblioteca Midrásica de la Institución San Jerónimo. Valencia, 1989.

Ska, J.L., Los enigmas del pasado, Historia de Israel y relato bíblico, Estella 2003.

Spreafico, A., El libro del Éxodo, Herder, Barcelona 1995 Wiéner, Cl., El libro del Éxodo, Verbo Divino, Estella 1998.

—El Libro del Éxodo, CB 54, Verbo Divino, Estella 1986.