Si la teologia és el discurs sobre Déu la cristologia és el discurs sobre Crist. Aquesta afirmació d’O. Cullmann justifica la centralitat de la cristologia en particular en el tractat de la teologia en general atès que aquest darrer s’articula i s’auto compren a partir de la confessió de fe en Jesús com el Crist de Déu.   El curs de cristologia està dividit en dues parts fonamentals. La primera part o Cristologia narrativa es preocupa de proposa donar raó i de desenvolupar el contingut fonamental de la fe: la confessió de Jesús com a “Crist”, és a dir, com a Fill de Déu, Revelador i Salvador definitiu en la seva humanitat ressuscitada.   La primera part narrativa està atenta, per tant, a la investigació sobre el Jesús de la història i el seu context, perquè la fe cristiana és una" fe històrica "(W. Kasper). En tot l'esdevingut en Jesús anem percebent els significats que van portar a la confessió de fe cristològica.   La segona part dogmàtica de la cristologia es centrarà en l’anàlisi sistemàtica i metòdica de la formació progressiva del dogma cristològic coma procés complex de caire teològic, històric i existencial

1a part: El que s’ha esdevingut en Jesús, arrel causa i fonament de la cristologia
 
1. Introducció a la cristologia i al context sòcio-religiós de Jesús.
2. El Regne de Déu: realitat central de la persona, la predicació i l’acció de Jesús.
3. Jesús anuncia i inaugura el Regne a través de la paraula, l’acció i la denúncia profètica.
4. El “misteri” de la persona de Jesús: la seva “autoritat” i la seva relació amb Déu-Abbà.
5. El conflicte i la mort. Per què maten Jesús? Per què mor Jesús?
6. La resurrecció: l’experiència fonamental que fa descobrir la profunditat del misteri de Jesús de Natzaret.
 
2a part: Història i desenvolupament del dogma cristològic
 
1. Introducció i problemàtica
2. Cristologies pre-nicenes
3. El Concili de Nicea (325) i el de Constantinoble I (381)
4. El Concili d’Efes (431)
5. El Concili de calcedònia (451)
6. Els Concilis de Constantinoble II (553) i III (680-681)
7. Resum i síntesis: Jesucrist, mitjancer entre Déu i l’home

Haver cursat la teologia fonamental i la metodologia teològica.

1ª part: proposta:

Activitat a l’aula: 40%

- Exposició del professor: 40%

Activitat fora de l’aula: 60%

- Estudi personal i lectures: 40%
- Preparació de la prova final: 20%

1a part:
 
- Oral o escrita segons casos: 90%
- Participació dels alumnes a l’aula: 10%
 
2a part:
- Participació activa a classe i realització de les activitats proposades per part del professor: 20%
- Treball escrit de síntesi personal a partir d’una proposta cristològica realitzada per part del professor i / o examen escrit / oral comprensiu: 80%
 
 

La nota final de l’assignatura resulta de calcular la mitjana de les notes de les dues parts. Cal haver aprovat les dues per tal de poder-la fer. 

Capacitat de comprendre, relacionar i situar-se críticament davant d’idees, valors, actituds.
Capacitat per relacionar i transferir els coneixements teòrics a situacions pràctiques.
Capacitat de transmetre de forma organitzada i coherent els coneixements adquirits.
 
Sensibilitat envers la diversitat d’opinions, pràctiques i estils de vida.
Consciència de la complexitat del missatge cristià dins la diversitat del marc cultural/social/teològic actual.
Coneixement i aprofundiment en la teologia cristiana des de les diverses dimensions: intel·lectual, cultural, històrica.
 
Coneixement crític, rigorós, actualitzat i contextualitzat de les categories teològiques fonamentals del missatge cristià.
Comprensió de l’articulació sistemàtica de les categories teològiques en el tot raonablement coherent del missatge cristià.
 

Capacitat de posar en diàleg, qüestionar i il·luminar la pròpia experiència de fe amb el contingut fonamental de la teologia cristiana.
- L’objectiu fonamental és comprendre Jesús de Natzaret com a Crist de Déu i Fill de Déu, pal de paller irrenunciable de tota la teologia cristiana.
- Situar Jesús de Natzaret en el seu context jueu
- Els significats de l'actuació de Jesús els percebem en el seu context religiós, social i polític
- Percebre el significat soteriològic de les primeres confessions de fe
- Saber sistematitzar la reflexió cristològica
- Contextualitzar les múltiples tensions fecundes existents entre els moviments cristològics herètics i la cristologia ortodoxa.
- Constatar la importància dels Pares de l’Església i dels Concilis com a matrius configuradores dels dogmes cristològics.
- Definir el lloc teològic del teòleg, del magisteri i de la tradició en la recerca cristològica
- Elaborar una síntesis teològica crítica i actualitzadora de la cristologia.
- Explicitar el lloc del Crist Jesús en els diàlegs ecumènic i interreligiós.
- Conèixer les principals fonts bibliogràfiques cristològiques.
 

- Aprendre els criteris adients per tal de poder connectar la cristologia amb la resta dels tractats teològics.

 - González de Cardedal, Olegario,Cristología (Serie de Manuales Sapientia Fidei 24), Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2005.

- González Faus, José Ignacio,La Humanidad Nueva. Ensayo de Cristología (Presencia Teológica 16), Santander: Sal Terrae, 1984 (9ª ed.)
- Kasper, Walter,Jesús el Cristo (Verdad e Imagen 45), Salamanca: Sígueme, 2006.