L’assignatura "Antropologia filosòfica" pretén una primera aproximació a la pregunta "què és l'home?" i "qui és l'home finalment?". L’assignatura comença delimitant el territori de l’Antropologia Filosòfica com a disciplina del coneixement sobre l’ésser humà. Primer ho fa situant-la en el context de l’antropologia com la “ciència” o “paraula” sobre l’ésser humà, per després fer una passejada pel que ha estat les principals concepcions al llarg de la història de la filosofia. En arribar als nostres dies l’assignatura es desplega en una varietat de construccions especialment significatives del que pot ser l’ésser humà: la cultura, el llenguatge i el coneixement.

1. Què és l’Antropologia?
1.1.Què és l’Antropologia?
1.1.1. Cercant una definició.
1.1.2. Una ullada per la història.
1.1.3. Kant i la constitució de l’Antropologia.
1.1.4. Característiques fonamentals de l’Antropologia.
1.1.5. Actitud natural i actitud teòrica.
1.2. Antropologia o antropologies
1.2.1. Què és l’antropologia cultural?
1.2.2. Què és l’antropologia física?
1.2.3. Què és l’antropologia filosòfica?
1.2.4. Alguns reptes actuals de l’Antropologia en general.

2. L’Antropologia Filosòfica com a reflexió filosòfica sobre l’ésser humà.
2.1. Els fonaments culturals de la nostra concepció sobre l’ésser humà
2.1.1. La imatge grecoromana: del dualisme a la humanitas i la fraternitas.
2.1.2. L’ésser humà en el pensament judeocristià
2.2. De l’Edat mitjana al Renaixement, la descoberta del “Nou Món”
2.3. La Modernitat i la centralitat de l’ésser humà
2.3.1. De la naturalesa de l’home a l’home per naturalesa
2.3.2. La Modernitat i les seves derivacions materialistes
2.3.3. La Modernitat i les seves derivacions espiritualistes
2.4. De l’afirmació de l’individu a la seva dissolució en la societat
2.5. Els retorn a la realitat: els filòsofs de la sospita
2.6. L’existencialisme i el personalisme
2.6.1. L’existencialisme
2.6.2. El personalisme

3. L'ésser humà, animal cultural
3.1. Introducció: la baula intermèdia entre l’home i la natura
3.2. L’animal humà
3.3. Coneixement i adaptació
3.3.1. L’adaptació animal
3.3.2. L’anomalia humana
3.3.3. L’adaptació humana: coneixement i adaptació
3.4. Tres maneres de sabers: el saber empíric, la tècnica i el mite
3.4.1. Experiència
3.4.2. Tècnica
3.4.3. El mite
3.5 Conclusió: història i llibertat, o la construcció d’un món propi.

4. L’ésser humà, animal social
4.1. El llenguatge
4.1.1. Introducció: el medi lingüístic de la vida humana
4.1.2. El llenguatge com a mediació entre el subjecte i l’objecte
4.1.3. Conclusió: el llenguatge fonament de la cultura: la pragmàtica del llenguatge
4.2. El coneixement
4.2.1. Tres sentits de la racionalitat
4.2.2. La racionalitat adàmica
4.2.3. La racionalitat terapèutica o el poder d’asserenar-se
4.2.4. La tasca de dir el món
4.2.5. El temps
4.3. Les figuracions de l’animalitat
4.3.1. Els rostres del caos
4.3.2. El simbolisme
4.3.3. La racionalitat com a verticalitat amenaçada
4.3.4. Conclusió: la tasca logicocrítica i els llenguatges de la situació

Es demana un treball constant per part de l‘alumne, sense cap altre requisit previ. L’Antropologia filosòfica és una matèria amb una càrrega de 4 ECTS. Això es tradueix en una càrrega lectiva i d’hores de treball on cada Unitat equival a 1 ECTS, que equival a 100 pàgines de lectures i unes 10 hores d’estudi quinzenals. Aquesta càrrega és el màxim que no es supera en cap Unitat i que no es tradueix en un major grau de dificultat sinó en un treball constant per part de l’alumne.

Tasques d’interacció i comunicació a l’aula:
- Tutories individuals i col•lectius (activitats, fòrums i qüestionaris): 15%
- Trobades presencials: 5%
Hores d’estudi i treball de l’alumne:
- Lectura i estudi personal: 25%
- Planificació, preparació i realització d’activitats: 55%

1. Contrastar la mútua influència entre els principals corrents de la història del pensament filosòfic i les perspectives d’anàlisi de les Ciències de la Religió.
2. Avaluar el rerafons antropològic present en els principals models d’anàlisi de les Ciències de la Religió.
3. Prendre consciència de les perspectives interdisciplinàries d’anàlisi i saber interpretar la complexitat cultural dels fenòmens religiosos.

1. Conèixer les principals reflexions que sobre l’ésser humà s’han fet al llarg de la història del pensament.
2. Distingir entre les diferents ciències o disciplines antropològiques i valorar les seves aportacions per a una reflexió profunda sobre l’ésser humà.
3. Comentar i valorar críticament els principals reptes que la reflexió sobre l’ésser humà planteja a la perspectiva cristiana.
4. Reflexionar sobre les dimensions que configuren l’ésser humà com un ser absolutament especial en relació als altres éssers.