Vista al recinte Modernista de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau
El grup ha estat acompanyat per una guia excepcional, tant en coneixements com en tracte amb el públic. La visita ha començat amb la projecció d’un vídeo d’uns 10 minuts de durada sobre la història de l’edifici. La construcció fou encarregada l’any 1401 pel Consell de Cent de la ciutat i pel Capítol Catedralici de la Catedral de Barcelona. Tot seguit, el grup s’ha endinsat al recinte pels túnels subterranis.
Entre moltes curiositats, s’han destacat algunes com les connotacions simbòliques del recinte. Per exemple, la planta del conjunt està construïda al voltant de dos eixos, el vertical i l’horitzontal, això dona la forma una creu. La creu és l’emblema del hospital i el que dona nom a l’edifici: Santa Creu.
Un altre exemple, a un costat del recinte trobem quatre pavellons, i a l’altre costat quatre més, la suma del quals són 8, és a dir aquest número en horitzontal és el símbol del infinit. Hi ha molts altres símbols, molts relacionats amb la història hospitalària de Barcelona i els valors al•legòrics a l’Edat Mitjana.
Es va construir essencialment amb maó vermell amb molta cura dels aspectes artístics arquitectònics i decoratius, però sense deixar de banda el benestar del malalt a fi de crear un entorn agradable i fer més suportable la malaltia. Aquesta també era i és la funció i finalitat del jardí que envolta tot el hospital. També trobem una càrrega de dissenys iconogràfics concrets o decoratius, però el que més destaca és la figura de l’àngel protector que empara i protegeix tot el recinte i per suposat als malalts.
Val recordar que aquesta gran obra de l’arquitecte Domènech i Montaner fou possible gràcies al llegat del banquer Pau Gil, escuts de qui trobem repartits per a tot l’hospital juntament amb la “creu patent de la Catedral de Barcelona”, i la Creu de San Jordi.
El grup ha acabat la visita baixant per l’Avinguda Gaudí, que justament compleix 30 anys de la seva configuració actual. Va ser inaugurada el 22 de setembre del 1985, durant les festes de la Mercè, per qui era aleshores alcalde de Barcelona Excel•lentíssim Senyor Pasqual Maragall i Mira.