Vivim en el món del canvi accelerat i de la complexitat; vivim en la superficialitat. No trobem temps per escoltar-nos, per anar cap al nostre interior, per sentir el clam dels necessitats. Prenem decisions sense reflexionar, sense preguntar-nos com afecten als més febles. L'estudi i el coneixement aprofundit de la moral social de signe cristià, ens podria ajduar a anar per la vida amb els ulls oberts i de forma responsable. 

La dita moral té per objectiu reflexionar des de l'Evangeli sobre les opcions ètiques que apareixen dins la societat. Contempla la interrelació individu-societat i estudia les accions humanes i les institucions socials en relació amb la convivència. Les seves propostes no són un afegit a l'ètica personal, sinó que brollen de la condició social de la naturalesa humana. Integra tres aspectes fonamentals: a) arrelada en la Bíblia, situa l'ésser humà i la comunitat en l'horitzó de Déu; b) la persona humana i la seva dignitat és el punt de partença per a la reflexió ètica; c) té en compte les estructures socials i la seva derivació moral (potencien i amplifiquen tan el bé com el mal individual).

La fe cristiana demana l'edificació d'un món de germans i, per tant, no pot tenir res a veure amb la consagració ideològica de l'ordre establert. El Regne de Déu anunciat per Jesús implica una nova manera de viure en la qual els uns no marginin els altres, sinó que visquin com a germans i es reconeguin fills d'un mateix Pare. L'Esperit ens urgeix a rellegir l'Evangeli en clau humanitzanti social: les tres grans forces o desigs humans: el desig de "tenir" (ordre econòmic), el desig de "poder" (ordre polític) i el desig de "ser" (ordre cultural) que vertebren la convivència, han de ser evangelitzats si volem construir la Casa comuna on tots visquem en pau i harmonia.