El seu pensament moral queda perfectament reflectit en la novel·la de La mort d’Ivan Ilitx, un text que en les darreres dècades s’ha convertit gairebé en un tòpic sobre la humanització de la cura en l’àmbit clínic. Aquest relat breu conta com, Ivan Ilitx, un magistrat de 45 anys es troba de sobte davant la mort després d’haver viscut una vida superficial, vulgar i sense sentit. Durant el seu procés de mort, Guerràsim, un mugic, això és, un criat/esclau de la casa, és l’encarregat de cuidar-lo. Aquests dos personatges són els grans protagonistes de l’obra, i representen, d’acord amb la filosofia moral de Tolstoi, dos models antagònics en la forma de viure la vida.

Ivan Ilitx, el burgès, representa la vida artificial o inautèntica, perquè ha viscut “per a si mateix”, oblidant-se del Crist, en canvi, Gueràssim representa la vida autèntica “viscuda per als altres”, com a imatge del seguiment de Crist. El primer no accepta la mort i s’hi revela, en canvi, el mugic l’accepta com si fos part de la vida, perquè per Tolstoi qui viu –com Ivan Ilitx– per si mateix ja és mort abans que li arribi la mort corporal. Per això el primer capítol de la novel·la comença amb l’anunci de la mort d’Ivan Ilitx, per indicar que el jutge ja era mort moralment abans que li arribés la mort física. És el que Nabokov anomena “la mort en vida”. Gueràssim és l’encarnació de l’ideal tolstià, o dit altrament, Gueràssim és el Crist de Tolstoi. I la manera com té cura del seu amo moribund permet desenvolupar tota una teoria sobre l’ètica del tenir cura en l’àmbit clínic.

En el capítol VII, Tolstoi, mostra les virtuts de Gueràssim. Es tracta de les virtuts imprescindibles per a tothom qui té cura de l’altre, especialment en el context sanitari. A través del text s’analitzen 10 virtuts:

•  La cura de si mateix: Gueràssim té cura de si mateix tant en els aspectes interns com externs per tal de poder tenir cura de l’altre.
•  L’alegria: Gueràssim és una persona que, per naturalesa, sempre està alegre.
•  La serenitat: Gueràssim es mostra tranquil, res no l’altera.
•  La disponibilitat (generositat): Gueràssim és un home generós, que sap regalar temps a l’altre.
•  La comprensió: Gueràssim comprèn la situació en la qual viu el malalt i per això l’ajuda.
•  La competència: Gueràssim és un cuidador que demostra competència tant en els aspectes tècnics com ètics.
•  La confiança: Gueràssim a través de la seva manera de fer i de ser genera confiança en l’altre.
•  La veracitat: Gueràssim és un personatge tan autèntic que accepta les coses tal com són i com que viu en la veritat no menteix mai al seu amo sobre el seu estat de salut.
•  La sensibilitat: Gueràssim és un cuidador sensible que té en compte la intimitat de l’altre, escolta l’altre i, també té cura de l’entorn del malalt.
•  El consol: Gueràssim és l’únic que pot oferir consol a la situació desesperada que viu el jutge.

Tolstoi, en La mort d’Ivan Ilitx, mostra d’una manera magistral, les virtuts que ha de tenir qualsevol persona que té cura dels altres.