General

Teresa de Jesús pel segle XXI

09 de Març 2015
Myrna Torbay
Avui en dia, parlar de relació d’amistat amb Déu ens sembla normal, i difícilment podria ser d’una altra manera. Tot i així, al segle XVI, parlar d’amistat amb Déu com a categoria teològica era una absoluta novetat, més encara, com amistat a la que tothom estava cridat, i de la que tots eren capaços. És aquesta la novetat de Teresa de Jesús, en un temps en el que es comparaven les indulgències, en un temps on el rigor ascètic s’imposava sobre l’amor, i en el que la santedat estava reservada només per a uns pocs consagrats, i ningú més.

Per Teresa ser orants és ser amics, és passar de servents del temor servil a servents de l’amor misericordiós, i des d’aquesta perspectiva s’obren les portes de la santedat a totes aquelles persones, homes i dones, consagrats o laics, cristians vells o conversos, lletrats o no, que veritablement estimen a Déu, essent el punt de partida la seva visió antropològica com a imatge i semblança de Déu, com a habitatge de Déu i paradís en el que el Rei té els seus plaers. (1M1,1)

D’allà que el seu itinerari espiritual es sostingui sobre dos grans pilars: el del coneixement propi i el del coneixement de Déu. Allò que és humà i allò diví es donen la mà per revelar-se l’un a l’altre progressivament, doncs la persona anirà descobrint la seva identitat real com a imatge i semblança de Déu, en tant en quant descobreixi i experimenti el Déu de les misericòrdies, el Déu de Jesús… el Deu savi, poderós, net, i ple de tots els bens (1MI,1), “lent a la còlera i ric en pietat” (Salm 144,9), doncs seria insostenible ser imatge i semblança d’un Déu castigador, injust, excloent, venjador, que es compra i entra a la dinàmica del xantatge, la intolerància i l’exclusió. 

Aquesta ha estat la gran revelació de Déu en el seu Fill Jesucrist, la revelació de la seva infinita i absoluta misericòrdia que trastoca tota lògica, “escàndol per als jueus, i bogeria per als gentils” (1 Co 1, 23); revelació que Teresa ha experimentat i de la que vol fer-nos partícips. Heus aquí la seva experiència mística al marge dels fenòmens místics; experiència transformant i transformadora. 

Teresa reconeix la bellesa de l’ànima com a “un diamant o un cristall molt clar”, perquè és capaç de reconèixer-se com a “paradís on diu Ell té els seus plaers”, on l’home i la dona són glorificats i jutjats dignes de la participació divina; del reconèixer la seva vertadera bellesa i dignitat, passa per experimentar la bellesa i la dignitat d’Aquell que l’habita (1M1, 1). Aquesta és l’“altíssima vocació a les que les persones han estat cridades des de la seva creació”, la seva autèntica natura que només s’explica amb el seu origen diví. Coneixent-se, coneixent-lo. 

“La persona humana actua des de la visió i la comprensió que té de si mateixe”. Aquest reconèixer-se essencialment bons i habitats pel Bé, marca la diferència, i introdueix a la persona en un procés de transformació interior, de desig de configuració en Crist, que en l’exterior es va traduint en un nou teixit de relacions humanes basades en l’Amor, el perdó, la gratuïtat, l’acollida de l’altre en tota la seva realitat, d’on emana la fraternitat, la justícia i la pau… el Benaurat Regne! Aquestes són les obres que vol el Senyor… aquesta és la verdadera perfecció… Teresa va ser pel seu temps portantveu de la nova evangelització basada en la profunda renovació espiritual de cadascú dels membres de l’església, i aquesta clau roman vigent fins els nostres temps. Us convido a llegir les seves obres i a deixar-se animar per la seva experiència. 

Enllaç relacionat. Premi Internacional: Santa Teresa de Jesús i el diàleg interreligiós