Agraïm l'any litúrgic que acaba i obrim les mans al nou que comença. És l'Advent! Quina paraula més rara. Sembla que no estigui de moda. No es veu anunciada en cap aparador o espot publicitari. Tampoc se sent per TV i per la Ràdio. I què vol dir? Què significa? L'Advent és un temps d'esperança i de nous començaments. Anuncia un gran regal: JESÚS, nascut a Betlem. Ens prepara per a la celebració d'aquesta gran notícia: DÉU s'ha fet un de nosaltres en Jesús Crist. Déu assumeix la nostra humanitat. Planta la seva tenda enmig nostre. Acampa entre nosaltres. Aquest és el gran misteri que celebrem al Nadal. Que no se'ns escapi de les mans.


I com podem fer per preparar-nos-hi? Molt senzill. Llegir, meditar, pregar la PARAULA DE DÉU. Que la Paraula guanyi el nostre cor, renovi la nostra vida i ens apropi a servir als pobres. Tant de bo que la Paraula escruti els pensaments del nostre cor (Hb. 4,12). Fem de la Paraula pregària contemplativa i cor de la nostra activitat.

Advent, temps d'esperança i nous començaments per a acollir els pobres, ajudar als altres, ser més compassius i misericordiosos, crear

un ambient de pau, escolta i diàleg en les nostres relacions humanes: família, treball, amics. Sí, fent-nos una mica més humans.


Ah! I recordem una persona important: MARIA. La dona que va fer possible que tot això es fes realitat. Maria, peregrina en la fe, pel seu SÍ incondicional es converteix en matriu de noves relacions: la de Déu amb la humanitat, la de l'home amb la dona, la del fill amb la mare, etc.

"Maria de l'Evangeli vivent, deu d'alegria per als petits, prega per nosaltres" (Papa Francesc).


BON ADVENT!