El dia 16 de maig de 2024 a les 19 h es va fer una xerrada al Centre de Teologia del Maresme. El tema de fons era una aproximació a la realitat laical a partir del Concili Vaticà II fins avui. El tema és ampli i mereix una atenció plena. Es pretenia donar una visió global i ajudar a prendre consciència de la importància del moviment laical en la dinamització i organització de les esglésies locals i en l'àmbit de l'Església catòlica. Com a primer aspecte a destacar, el ponent recorda l'aspecte carismàtic de l'Església (LG 12). Com l'Esperit de Jesús reparteix els dons per a edificació de la comunitat i al servei dels altres i glòria Déu. És l'Esperit que fa sorgir la vida eclesial quan, com i on Ell vol enmig del Poble de Déu. Cal un bon discerniment de Pastors i fidels perquè aquesta vida sigui autèntica llum del Crist Ressuscitat per al món d'avui. Sense els laics i laiques aquestes vides no hauria florit i donat fruits abundants.

En un segon moment es va fer una breu presentació dels orígens de l'Església. Com la Comunitat cristiana té unes arrels bíbliques que neixen a partir del Poble de Déu que camina pel desert guiat per Moisès i els profetes. Però a més d'aquests fonaments bíblics en l'AT, l'Església pren embranzida en la Pasqua de Jesús. Aquelles amigues i amics de Jesús que havent-lo conegut i acompanyat de diverses maneres en el temps de la seva vida, cregueren en Ell i es decidiren a seguir-lo. En aquesta trajectòria històrica de l'Església, és més que evident la importància i missió dels laics. La primitiva església era laical.

Al llarg de la conferència s'insistí en la riquesa de textos que ens ha deixat el Concili Vaticà II a més de les reflexions dels darrers Papes, destacant el document Christifideles laici (1988). Es remarca la importància de la identitat del laic i la seva participació en la missió de l'Església en especial en les Esglésies particulars, en les diòcesis, en les parròquies... Els laics estan cridats a ser ferment en la massa i a dur a terme la consagració del món a Déu.

Un altre aspecte important fou la reflexió sobre l'espiritualitat laical. L'Església necessita reflexionar sobre l'espiritualitat laical que es pot resumir en aquestes tendències: ser laic és ser cristià, la secularitat com a tret específic, l'alternativa a clergue/laic és comunitat/misteri. El laic cal que sigui una persona enamorada del Crist, en comunió amb l'Església universal, al cor del món, en procés de formació permanent.

Com ha de ser la participació del laic en la vida de l'Església? Seguint les recomanacions de Francesc Conesa en la seva obra Vers una Església més sinodal, els laics són responsables juntament amb els pastors de la vida de l'Església. Participen de diverses maneres en la vida i missió de l'Església. Cal que siguin actius en el servei a l'interior de les comunitats cristianes, assumint funcions i càrrecs. És un tema obert que requereix una reflexió teològica i canònica en profunditat i serenitat. Per començar, caldria reforçar els òrgans de participació que faciliten la participació en la vida i missió de l'Església. Per fer aquest camí cal una "conversió pastoral". Superar un model d'Església clerical encara existent i consolidar un model d'Església de comunió, de servei, on es reconeguin els dons o carismes que l'Esperit suscita en el si del Poble de Déu. Hem de caminar tots junts per formar una Església més sinodal.

En conclusió, afirmem que el laic cristià no és un cristià de segona divisió o tercera regional per dir-ho en termes futbolístics, sinó que és un membre de ple dret dintre del Poble de Déu i que ha rebut de Déu la seva pròpia gràcia o carisma per a edificació de la comunitat.