D’un temps ençà reflexiona conjuntament un equip de teòlegs i científics de la religió vinculats a diverses institucions: Institut Catholique de la Méditerranée-Marseille; Facoltà di Missionologia-Pontificia Università Urbaniana; Pontificia Facoltà Teologica-Italia Meridionale; Pontificio Istituto di Studi Arabi e d’Islamistica-Roma; Adyan-Beyrouth; Institut Superior de Ciències Religioses (Iscreb)-Barcelona; Dominican Study Institute-Istanbul; Mediterranean Theological Meetings-Rijeka; Institut Oeumenique de Théologie Al-Mowafaqa-Rabat; Pontificia Facoltà Teologica di Sicilia; Facoltà Teologica Pugliese; Université Catholique de Lyon; Istituto Universitario Sophia-Firenza; Istituto Studi Ecumenici San Bernardino- Venezia...

La reflexió sobre el paper dels estudis de teologia resumida en aquest Manifest pren com a punt de partida la conferència del Papa Francesc a la Facultat de Teologia de Nàpols (2019) i les conclusions de la trobada de bisbes de la Mediterrània a Bari (2020). Un primer resultat d’aquests equips de treball són les Jornades que tindran lloc a Marsella entre el 18-22 de setembre de 2023 amb el títol “Una teologia que ve de la Mediterrània: la trobada com a lloc de revelació”. Serà en el marc d’aquestes jornades que es presentarà el Manifest “Per a una teologia des de la Mediterrània”.

Es tracta d’un text en procés, obert a noves propostes i ampliacions i que, en darrer terme, serà lliurat al Papa Francesc. Estructurat en tres grans blocs, el Manifest reconeix, en un primer moment, que la Mediterrània interpel·la als teòlegs i científics de la religió. En efecte, la Mediterrània, bressol de civilitzacions, reclama ser reconeguda en la seva pluralitat de manifestacions, fetes totes elles de la dialèctica entre acollida i refús, trobades i conflictes, però també de diàleg i compromisos. En aquest sentit, ensenyar i aprendre teologia significa situar-se en un territori fronterer estimulat per l’esperança, en solidaritat i impulsats per l’esperit profètic.

Això comporta, en un segon moment, reflexionar sobre l’estil de fer teologia més escaient per als pobles que viuen a redós de la Mediterrània: una teologia contextual i narrativa, alhora intel·lectual i afectiva, immersiva perquè no vol viure d’esquena a la realitat; una teologia de l’escolta de la Paraula de Déu i del clam de les persones, en diàleg i vinculada a la praxi.

Finalment, en tercer lloc, el Manifest ofereix unes aportacions de la teologia a la vida dels pobles de la Mediterrània. Una teologia que vol ser testimoni del compromís en favor de la justícia social, del dret a la plena ciutadania, guiada per un esperit sinodal, constructora de pau i animada per un esperit hospitalari.