Notícies

Els antics egipcis tenien presents els cinc sentit: el gust, l'oïda, l'olfacte, el tacte i la vista. Aquests han estat presentats per la professora Pilar Casal en el darrer webminar celebrat a l'Escola de Llengües Clàssiques amb la qual col·labora l'ISCREB. 

L’ISCREB comença el 21 d'octubre les jornades presencials d'aquest curs 2023-24. En aquesta ocasió, reflexionarem sobre els reptes de la intel·ligència artificial. És per això que hem convidat a participar en una taula rodona a Maria Cristina Marinescu, professora IQS; Xavier Casanovas, professor IQS i a Abel Jiménez, professor de l’ISCREB.

La iniciativa es consolida com a espai d’intercanvi i coneixença mútua entre les diferents tradicions i la ciutadania. Els dies 21 i 22 d’octubre, Barcelona acollirà la VIII edició de “La Nit de les Religions. Conviccions i creences en diàleg”, una iniciativa organitzada per l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Conxita Gómez presenta la seva tesina, un treball que té per objectiu estudiar el context monàstic, eclesial i sociopolític en el que neix el Monestir de Sant Benet de Mataró, determinar les possibles causes de la seva fundació i establir els esdeveniments que duen a la seva consolidació. 

La reflexió sobre el paper dels estudis de teologia resumida en aquest Manifest pren com a punt de partida la conferència del Papa Francesc a la Facultat de Teologia de Nàpols (2019) i les conclusions de la trobada de bisbes de la Mediterrània a Bari (2020). Un primer resultat d’aquests equips de treball són les Jornades que tindran lloc a Marsella entre el 18-22 de setembre de 2023 amb el títol “Una teologia que ve de la Mediterrània: la trobada com a lloc de revelació”. Serà en el marc d’aquestes jornades que es presentarà el Manifest “Per a una teologia des de la Mediterrània”.

El porvenir de una ilusión és prou singular, ja que s’hi manifesta una necessitat, per a Freud, d’afirmar el caràcter decididament irreligiós de la psicoanàlisi, i de declarar-se públicament a favor del declivi de la religió. És sobretot aquesta professió de «no fe» que ens ha interpel·lat i que fa d’aquesta tesina la pedra angular de la reflexió de Freud sobre el fet religiós