General

Mestres espirituals del segle XX

07 de gener 2015
Jesús Renau s.j
El segle XX va ser un període de grans canvis i importants transformacions del món; també de catàstrofes humanes com les dues guerres mundials amb un seguit de confrontaments socials, ètnics, polítics i religiosos. La història de l’Església va tenir el seu moment culminant en el Concili Vaticà II. També es van donar a conèixer homes i dones que per la seva fe, el seu amor i la seva saviesa van ser autèntics testimonis de pau, compassió, misericòrdia i justícia social.

El curs presenta algunes d’aquestes persones que han estat testimonis del Crist i han influït molt en el món cristià i més enllà en amplis sectors de la humanitat. Persones que avui encara desperten un notable interès i ajuden a la nostra fe i als nostres compromisos.

            La llista de possibles mestres espirituals del segle XX és immensa. Enguany, s’han escollit aquests cinc noms: Teilhard de Chardin, Etty Hilessum, Gustavo Gutierrez,  Madeleine Delbrêl i el germà Roger de Taize. No ha resultat fàcil escollir-ne entre tants que podrien resultar altament interessants, com la mare Teresa de Calcuta, Edith Stein, Pere Arrupe, Joan XXIII...etc. No es descarta, que en possibles anys posteriors, s’ampliï el temari o es facin canvis de noms.

             Seguint la pauta pedagògica de l’ISCREB virtual, hi haurà una presentació general de la persona, recalcant especialment la seva dimensió espiritual i el seu carisma, amb alguns textos i pautes de recerca per poder així respondre a unes qüestions que seran comentades i avaluades pel professor en el marc d’uns temps senyalats. També hi haurà algun fòrum sobre el temari 

Breu presentació dels noms seleccionats per aquesta edició

TEILHARD DE CHARDEN (fe i ciència): Jesuïta francès que es va dedicar a la investigació antropològica  des del punt de vista de l’evolució. Viatger infatigable, va fer aportacions notables en la recerca dels primers humans. Conjuntament amb aquesta dimensió científica ell vivia una fonda espiritualitat, que ha deixat escrita, en la qual desvetlla un camí cap a Déu, mitjançant el Crist, que experimenta com el punt omega de la creació. En el seu temps no va ser entès; però després s’ha fet imprescindible en el diàleg entre fe i ciència.

MADELEINE DEBREL (fe i món obrer): Aquesta dona francesa, després de llarga recerca personal, va viure intensament les realitats socials en un dels suburbis més pobres de París, vivint en comunitat laïcal i plenament implicada amb els comunistes que en aquells temps de postguerra representaven possibles canvis radicals de la societat en el món obrer. Va ser de treballadora social i, per tant, va atendre de forma permanent i sacrificada als més empobrits. Va viure una fe compromesa, fidel a l’església i dialogant amb el món obrer. Els seus escrits han ajudat a molta gent que està a les fronteres de la pobresa i la lluita social.

GERMÀ ROGER (fe i ecumenisme i joventut): La importància i transcendència que va tenir i segueix tenint el monestir interconfessional de Taizé ha fet que es consideri un dels fets religiosos més fonamentals del segle passat. El germà Roger, suís, com a prior i inspirador del moviment i de la comunitat ha estat un signe d’espiritualitat, del sentit i valor de la pregària, del diàleg ecumènic i de la globalització de la fe. El seu impacte entre les generacions joves va mostrar i segueix mostrant la faç nova de la fe i la possibilitat d’un sol món en amistat i justícia.

ETTY HILESSUM (fe i mística en mig de la barbàrie): Jueva holandesa.  El procés de la seva vida fins a la mort en un dels camps de concentració nazi és un vertader senyal de l’acció de Déu sobre una persona normal, ben dotada, un xic imprevisible, que a partir d’una relació fortament sentimental amb un mestre de psicologia pràctica bastant original, va anar fent un procés de maduració personal. En aquest procés hi va entrar Déu de forma directa, com consta en els seus escrits, de manera que, situada en el camp de concentració, es va anar convertint en un testimoni de caritat, fortalesa, alegria i esperança molt notables. Va deixar moltes cartes i un diari que avui en dia són testimonis d’un temps duríssim i d’una acció de Déu en ella.

GUSTAVO GUTIERREZ (fe i alliberament social): Sacerdot catòlic peruà. Anomenat pare de la teologia de l’alliberament. Aquest és el títol del seu llibre més conegut  que ha donat nom a tot un corrent teològic d’acció popular des de la fe cristiana, que ha tingut i segueix tenint una notable influència no sols en Llatinoamèrica sinó en altres parts del món. Molts dels elements d’aquesta teologia han passat a formar part de la doctrina social de l’Església. Altres  han perdut rellevància, donades les circumstàncies de canvi que viu el nostre món.  Avui en dia Gustavo Gutiérrez pertany a l’ordre dominicana.  

Breu currículum del professor que imparteix el curs: Jesús Renau

Llicenciat en filosofia i teologia per les Facultats de la Companyia de Jesús de Sant Cugat del Vallès. Professor de teologia espiritual a l’ISCREB, secció virtual, Actualment col·labora a Cristianisme i Justícia i al Casal Loiola de Barcelona. Dedicació pastoral: espiritualitat, acompanyament... etc. Ha publicat: La pregària virtual, Senyor que hi vegi, La militància cristiana, Meditacions per a una parella, Cada dia, Desafiados por la realidad...etc. Actualment viu a Badalona, a la comunitat S.I. de la Salut Alta.

Horaris:

Sessions presencials: 14 de febrer i 18 d’abril de 2015

Durada del curs: del 14 de febrer al 15 de juny de 2015