General

Maria, mare de l'Església. Dilluns de Pentecosta

Va ser per un decret, signat l’11 de febrer de 2018, data del 160è aniversari de la primera aparició de la Mare de Déu a Lourdes, que el Papa Francesc va establir el dilluns de Pentecosta la festa de Santa Maria, Mare de l’Església.

A partir d’aquell any, totes les diòcesis i parròquies celebren el dilluns de Pentecosta la festa de «la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església». Aquesta celebració oficial subratlla una característica de la Verge Maria, que és alhora mare de Crist i de l’Església.

Per què Maria és la Mare de l’Església?

Té uns fonaments bíblics. En els Fets dels Apòstols, Maria amb els Apòstols al cenacle (Ac 1,13-14), estan en pregària, esperant la vinguda de l’Esperit Sant que marca el naixement de l’Església. Celebrar Maria Mare de l’Església el dilluns de Pentecosta, reprenent el temps ordinari de la litúrgia, significa que l’Església, nascuda de l’Esperit Sant en presència de Maria, també és guiada i acompanyada en la història per la seva presència materna.

Aquesta novetat litúrgica introduïda pel Papa Francesc subratlla l’estret vincle entre cada batejat, tota l’Església i la Mare del Senyor. Acollir la maternitat eclesial de Maria és un acte d’obediència del mateix Senyor Jesús que, a la creu, va demanar a cada deixeble que acollís Maria com a Mare, adreçant-se al deixeble estimat que ens representa: «S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva» (Jn 19,26-27).

El Concili Vaticà II destaca el lloc de la Benaurada Verge Maria en el Misteri de Crist i de l’Església. El concili afirma que la Verge Maria «es troba unida en el llinatge d’Adam a tots els homes necessitats de salvació: més encara, esdevé realment mare dels membres de (Crist),... ja que, amb la seva caritat, ha col·laborat al naixement dintre l’Església dels fidels que són membres d’aquest Cap» (LG  53). L’Església és el Cos de Crist del qual és membre cada batejat, essent Maria la Mare de Crist, és, per tant, Mare de tots els membres del Cos de Crist, Mare de tots els deixebles que formen l’Església.

Tots coneixem l’afecció del Papa Francesc a Maria, de qui ens recorda que és la nostra Mare, i com a mare, no abandona mai els seus fills i no s’avergonyeix de les seves faltes! Aquest dilluns de Pentecosta, celebrem en la fe l’Eucaristia en honor de Maria, Mare de l’Església, Mare de tots els deixebles. Ella ens infanta, ens condueix i ens acompanya per esdevenir cada dia una Església de deixebles estimats, més propera a Jesús, seguint l’exemple del Deixeble estimat que Jesús li va confiar a la creu com a fill, i a qui ella va ser encomanada com a Mare, Maria, Mare de l’Església.

Altres notícies
General

Un Nadal ple d’esperança i creativitat: descobreix les nadales dels nostres participants

Nadal no és només una celebració, és una època per retrobar-nos amb allò que ens inspira i ens dona sentit. Des de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), volem compartir amb vosaltres una iniciativa que ha unit talent, reflexió i espiritualitat: la nostra compilació de Nadales.
General

Participa en la nostra compilació de Nadales a l’ISCREB!

El Nadal és molt més que una festivitat: és un moment de reflexió, d’agraïment i de trobada amb allò que ens inspira i ens dona sentit. A l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), aquesta època és una oportunitat per connectar amb totes les persones que formen part de la nostra comunitat: estudiants, professorat, amics i amigues. I enguany, en el marc de l’Any Jubilar dedicat a l’Esperança, volem celebrar junts aquesta llum que ens guia en el camí.
General

La religió, entre la submissió i la resistència

Avui, vivim en una societat saturada de patiment visual, en les notícies, sèries, pel·lícules… Com explicava Gilles Lipovetsky a L’era del buit (1989), aquesta saturació de catàstrofes, guerres i crueltats, de violència domèstica i agressions sexuals genera en nosaltres una insensibilitat hedonista. L’enduriment del nostre cor prové d’una saturació de patiment i violència que provoquen una total indiferència cap a tot aquell que pot suposar una amenaça per als nostres privilegis, com els refugiats o els migrants que moren per arribar a les nostres costes.