General

Maria, mare de l'Església. Dilluns de Pentecosta

Va ser per un decret, signat l’11 de febrer de 2018, data del 160è aniversari de la primera aparició de la Mare de Déu a Lourdes, que el Papa Francesc va establir el dilluns de Pentecosta la festa de Santa Maria, Mare de l’Església.

A partir d’aquell any, totes les diòcesis i parròquies celebren el dilluns de Pentecosta la festa de «la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església». Aquesta celebració oficial subratlla una característica de la Verge Maria, que és alhora mare de Crist i de l’Església.

Per què Maria és la Mare de l’Església?

Té uns fonaments bíblics. En els Fets dels Apòstols, Maria amb els Apòstols al cenacle (Ac 1,13-14), estan en pregària, esperant la vinguda de l’Esperit Sant que marca el naixement de l’Església. Celebrar Maria Mare de l’Església el dilluns de Pentecosta, reprenent el temps ordinari de la litúrgia, significa que l’Església, nascuda de l’Esperit Sant en presència de Maria, també és guiada i acompanyada en la història per la seva presència materna.

Aquesta novetat litúrgica introduïda pel Papa Francesc subratlla l’estret vincle entre cada batejat, tota l’Església i la Mare del Senyor. Acollir la maternitat eclesial de Maria és un acte d’obediència del mateix Senyor Jesús que, a la creu, va demanar a cada deixeble que acollís Maria com a Mare, adreçant-se al deixeble estimat que ens representa: «S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva» (Jn 19,26-27).

El Concili Vaticà II destaca el lloc de la Benaurada Verge Maria en el Misteri de Crist i de l’Església. El concili afirma que la Verge Maria «es troba unida en el llinatge d’Adam a tots els homes necessitats de salvació: més encara, esdevé realment mare dels membres de (Crist),... ja que, amb la seva caritat, ha col·laborat al naixement dintre l’Església dels fidels que són membres d’aquest Cap» (LG  53). L’Església és el Cos de Crist del qual és membre cada batejat, essent Maria la Mare de Crist, és, per tant, Mare de tots els membres del Cos de Crist, Mare de tots els deixebles que formen l’Església.

Tots coneixem l’afecció del Papa Francesc a Maria, de qui ens recorda que és la nostra Mare, i com a mare, no abandona mai els seus fills i no s’avergonyeix de les seves faltes! Aquest dilluns de Pentecosta, celebrem en la fe l’Eucaristia en honor de Maria, Mare de l’Església, Mare de tots els deixebles. Ella ens infanta, ens condueix i ens acompanya per esdevenir cada dia una Església de deixebles estimats, més propera a Jesús, seguint l’exemple del Deixeble estimat que Jesús li va confiar a la creu com a fill, i a qui ella va ser encomanada com a Mare, Maria, Mare de l’Església.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Comença el segon període de matriculació a l’ISCREB

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) obre el segon període de matriculació per al curs 2024-2025, amb dates diferenciades segons la modalitat d’estudis. Els interessats en els estudis presencials podran formalitzar la seva inscripció del 27 al 31 de gener de 2025, mentre que per als estudis virtuals, el termini s’estendrà del 4 al 12 de febrer de 2025.
General

El més enllà i l'esperança cristiana

Aquest article explora el cel i l'infern des d'una perspectiva contemporània, considerant la gratuïtat de l'amor com a clau per entendre el cel i la responsabilitat humana per evitar una vida sense amor que condueixi a l'infern. Moliner rgumenta que tant el cel com l'infern plantegen dilemes de justícia, però que l'amor desmesurat de Déu fa que el cel sigui una gràcia immerescuda. En parlar de l'infern, es proposa una actitud solidària, seguint l'exemple de Crist, per transformar les realitats doloroses en esperança i alliberament.