General

Maria, mare de l'Església. Dilluns de Pentecosta

Va ser per un decret, signat l’11 de febrer de 2018, data del 160è aniversari de la primera aparició de la Mare de Déu a Lourdes, que el Papa Francesc va establir el dilluns de Pentecosta la festa de Santa Maria, Mare de l’Església.

A partir d’aquell any, totes les diòcesis i parròquies celebren el dilluns de Pentecosta la festa de «la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església». Aquesta celebració oficial subratlla una característica de la Verge Maria, que és alhora mare de Crist i de l’Església.

Per què Maria és la Mare de l’Església?

Té uns fonaments bíblics. En els Fets dels Apòstols, Maria amb els Apòstols al cenacle (Ac 1,13-14), estan en pregària, esperant la vinguda de l’Esperit Sant que marca el naixement de l’Església. Celebrar Maria Mare de l’Església el dilluns de Pentecosta, reprenent el temps ordinari de la litúrgia, significa que l’Església, nascuda de l’Esperit Sant en presència de Maria, també és guiada i acompanyada en la història per la seva presència materna.

Aquesta novetat litúrgica introduïda pel Papa Francesc subratlla l’estret vincle entre cada batejat, tota l’Església i la Mare del Senyor. Acollir la maternitat eclesial de Maria és un acte d’obediència del mateix Senyor Jesús que, a la creu, va demanar a cada deixeble que acollís Maria com a Mare, adreçant-se al deixeble estimat que ens representa: «S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva» (Jn 19,26-27).

El Concili Vaticà II destaca el lloc de la Benaurada Verge Maria en el Misteri de Crist i de l’Església. El concili afirma que la Verge Maria «es troba unida en el llinatge d’Adam a tots els homes necessitats de salvació: més encara, esdevé realment mare dels membres de (Crist),... ja que, amb la seva caritat, ha col·laborat al naixement dintre l’Església dels fidels que són membres d’aquest Cap» (LG  53). L’Església és el Cos de Crist del qual és membre cada batejat, essent Maria la Mare de Crist, és, per tant, Mare de tots els membres del Cos de Crist, Mare de tots els deixebles que formen l’Església.

Tots coneixem l’afecció del Papa Francesc a Maria, de qui ens recorda que és la nostra Mare, i com a mare, no abandona mai els seus fills i no s’avergonyeix de les seves faltes! Aquest dilluns de Pentecosta, celebrem en la fe l’Eucaristia en honor de Maria, Mare de l’Església, Mare de tots els deixebles. Ella ens infanta, ens condueix i ens acompanya per esdevenir cada dia una Església de deixebles estimats, més propera a Jesús, seguint l’exemple del Deixeble estimat que Jesús li va confiar a la creu com a fill, i a qui ella va ser encomanada com a Mare, Maria, Mare de l’Església.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió

El Sínode sobre la sinodalitat, iniciat l’octubre del 2021, ha estat un llarg camí de reflexió i discerniment dins de l’Església catòlica. La seva missió ha estat escoltar el que l’Esperit diu avui a la Església, promovent la participació activa de tots els fidels en la vida i la missió eclesial. Aquest procés, que s’ha estès durant tres anys, ha permès aprofundir en la importància d’un caminar units, oberts al diàleg i compromisos amb els signes dels temps.
General

Ocell de bosc

No és el mateix ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. L’ocell de bosc gaudeix de llibertat, viu en plena natura, exercita constantment el vol, s’alimenta de manera variada, interactua amb altres ocells, corre riscos, és més vulnerable… L’ocell de gàbia observa sempre la realitat a través dels barrots, es mou en un espai reduït, la seva alimentació és repetitiva, la seva interacció social és limitada, se sent més protegit, obté més seguretat a costa de reduir la seva llibertat…