Lluís Duch ha començat la ponència explicant que cada època històrica, cada cultura i fins i tot cada persona en concret disposa de formes diferents per articular la insuportable i fonamental necessitat humana de rebre i emetre transmissions, i ha continuat: "sense exagerar, podem afirmar que l'actual crisi de transmissions afecta per igual a tots els sistemes que tenen vigència a les nostres societats: religió, política, escola, família, cultura... comparteixen una irrellevància creixent de les seves ofertes i referències."

El professor ha advertit que és necessari tenir present, sobretot en relació amb la religió cristiana, que a la nostra societat, s'està donant ara mateix un desemparaulament religiós que té com a conseqüència un agut analfabetisme religiós, que almenys, d'entrada, impossibilita a molts dels nostres coetanis tota possible forma de confessió religiosa (cristiana).

Tot això es dóna, segons Lluís Duch, perquè en l'actualitat, provisionalitat i desconfiança constitueixen dos eixos entorn dels quals amb summa freqüència gira la vida quotidiana de les societats modernes i del conjunt de les seves transmissions familiars, escolars, religioses i polítiques.

Sobre la velocitat: "L'augment del tempo vital en aquestes esferes desencadena un envelliment cada dia més ràpid dels continguts, de les transmissions. A causa de la invasió d'innumerables valors que ens assetgen per tots els costats, els continguts de les transmissions com si es tractés de simples receptes familiars, pedagògiques, i polítiques tenen cada cop una vida més curta i problemàtica. És molt difícil estar al dia perquè existeix una frenètica llei del canvi pel canvi que converteix en obsolet el que acaba de sortir del mercat."

Sobre la desconfiança: "Aquest sentiment s'ha convertit en un denominador comú de les formes de vida i visions del món de les societats actuals... en un acusat clima de desconfiança no existeix possibilitat que les transmissions siguin rebudes amb garanties de què el transmissor sigui veraç... en les societats contemporànies fer front amb decisió a la desconfiança i a l'augment deshumanitzador del tempo vita és un dels reptes més aguts i urgents que tenen les estructures d'acollida clàssiques en relació, sobretot, amb les seves transmissions.

El professor ha arribat a la conclusió que sembla evident que la qualitat o la manca de qualitat de les transmissions, i molt especialment les familiars i religioses, constitueixen el termòmetre més fiable per a mesurar la salut col·lectiva i individual d'una societat. Però, la premissa bàsica per a l'eficàcia de tota transmissió és la confiança que segurament, amb les excepcions de rigor, és la més gran i perillosa absent en les societats del nostre temps.

- Llegir Lliçó inaugural completa Curs 16-17 en format PDF

- Veure Lliçó inaugural en vídeo a Youtube

Breu biografia

Lluís Duch (Barcelona, 1936) és doctor en antropologia i teologia per la universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha traduït al català i al castellà escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. La seva dilatada trajectòria intel·lectual ha estat reconeguda i estudiada al llibre d'homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluis Duch (tambè en castellà, (Fragmenta, 2011)

Intervenció del director de l'ISCREB

El nou director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), Ramon Batlle i Tomàs, ha agraït a Antoni Matabosch la tasca realitzada com a director en aquests 21 anys. "El Dr. Matabosch ha conduït aquest institut des de l'inici, ha vetllat pel rigor i per la qualitat de l'ensenyament, ha estat bon gestor, i també volem reconèixer el seu nivell humà, docent i de treball en el camp ecumènic i interreligiós."

Després, Ramon Batlle ha recordat l'activitat principal del curs passat: es va ampliar l'oferta d'assignatures a la llicenciatura virtual, s'han desenvolupat convenis de col·laboració amb Xile i Mèxic, s'ha continuat amb col·laboracions com la de la FEDAC per oferir els estudis de la DECA, o com la de la Fundació Maragall per oferir cursos monogràfics.

També s'han continuat oferint cursos de formació interreligiosa per als funcionaris públics de la Generalitat. Si parlem de comunicació i difusió, es destaca la participació en el Full Dominical de la Misericòrdia, i també el programa de ràdio de Temps de Diàleg, co-dirigit per Ràdio Estel i el GTER.

El perfil de l'alumnat de l'ISCREB

Durant el curs 2015-16, el centre va comptar amb un total de 1.302 alumnes, distribuïts de la següent manera: 151 presencials, 671 virtuals, 23 alumnes van combinar les dues modalitats – presencial i virtual, i 503 que pertanyen als cursos d'extensió universitària. La majoria dels alumnes de l'ISCREB van ser dones, tant en la modalitat virtual 56% com en la presencial (63%). Per franges d'edat, el segment majoritari va ser el de 41 a 55 anys, tant l'opció presencial (53%) com en la virtual (36%). Els menors de 30 anys van ser la minoria: 3% dels alumnes presencials i el 27% dels virtuals. En el que respecta a la formació dels alumnes: el 67% té estudis universitaris. Per tant, molts es van matricular a l'ISCREB per complementar la seva formació, reforçar la seva professió o per canviar el sector en el món laboral.

En el decurs de l'acte també s’han lliurat diplomes a alumnes que durant el curs 2015-2016 han superat el Batxillerat i la Llicenciatura en Ciències Religioses.