Carme Gil, doctora en història contemporània, ha presentat una conferència en la qual s'ha fet un repàs ràpid del paper de la dona de la postguerra, és a dir en els anys 1943-1956. En concret, de com va ser representada a les projeccions del No-Do. Aquesta ha estat la darrera activitat realitzada per l'Associació d'Amics, Alumnes i Antics Alumnes de l'Iscreb d'aquest curs 2018-19.

El No-Do va ser un noticiari setmanal, del règim franquista, que es projectava als cinemes espanyols abans de les pel·lícules. En aquestes càpsules informatives es presenta a la dona amb el simple paper de l'època. La dona servia per cuidar de la llar, de la família, també de la cuina. Serà en els darrers anys que comença la implicació de l'home en les tasques de la llar, però amb un paper ridícul.

El No-Do també va representar la dona amb la imatge de la moda de l'època, una imatge totalment superficial.

A la dona de l'època franquista no se la considerava apta per a res que comportés un grau més elevat de dificultat. No podien fer res, pràcticament res, sense el consentiment del marit, la majoria d'edat es fixava en els 25 anys, la qual cosa obligava a la dona a restar a casa dels pares, fins que es casava o es feia monja.

El No-Do parla també de la Secció Femenina que el mateix Franco encarregà a l'Església, que per posar un exemple, separava els alumnes segons el sexe, i així un llarg etc...

S'han recordat altres fets històrics com que l'any 1907 només podien votar les dones vídues, no serà fins a l'any 1978, després de la mort de Franco, quan es va aconseguir el reconeixement definitiu del vot femení a través de la Constitució.

La conferència ha fet un repàs exhaustiu de tota aquesta franja històrica i, en concret, del paper de la dona de l'època reflectida a través del No-Do.

L'Associació d'Amics, Alumnes i Antics Alumnes acomiada així el curs, i tenint ja el cap en les pròximes activitats que organitzaran i de les que ben aviat tindrem notícies.