Distrets

Jesús proposa als qui l'escolten l'aventura de Noè. El problema del temps de Noè és que la gent no s'adonava del que passava, estaven distrets, vivien distrets. Es donava per suposat que Noè havia advertit els seus contemporanis i no li havien fet cas. I havia emprès l'aventura d'aquella arca salvadora. En temps de Jesús també n'estaven de distrets...

Jesús els avisa tots, el parla fort perquè vol que surtin del seu tancament i que no visquin més entotsolats i empren l'arca de l'Església, un recinte per viure atents. En aquesta mateixa línia, la carta de Sant Pau als cristians de Roma convida els seus coetanis a prendre consciència del món que vivim: "Ja és hora d'aixecar-nos". Aquestes foren les paraules que van decidir a un jove inquiet que es deia Agustí a convertir-se, i ell esdevingué cristià, bisbe i pare de l'església occidental: sant Agustí.

Quantes persones avui viuen distretes, absents i una distracció, al volant per exemple o dalt d'una bastida pot ser mortal... Cadascun de nosaltres tenim també les nostres pròpies distraccions, i sovint, ens n'hem de penedir. Tots els educadors us adoneu com el contacte continu amb les pantalles, els xats i les xarxes, porta personalitats disperses.

Quin és el motiu de la distracció?

Quan es parla d'ídols, solem fer referència al poder, als diners, al plaer fàcil... però n'hi ha un altre d'ídol que oblidem i que és aquell que més adorem: és el líder del benestar. I el benestar sovint és just i necessari, fins i tot per a fer el bé cal un cert benestar, però no en podem fer un absolut del benestar i menys quan al voltant nostre hi ha persones que ho passen malament. L'evangeli adverteix que el risc del fracàs és transcendental. De dos que estiguin en idèntica situació externa de vida i feina, si un ha triat per dintre viure en actitud negativa davant de Déu –el pecat- patirà l'eterna manca de felicitat.

L’advent i el baptisme

El temps d'advent és un temps pedagògic per a prendre consciència que hem d'estar atents als signes del temps i, per tant, que si hem de sacrificar el nostre benestar per procurar el benestar dels altres, ho hem de fer.

Les grans figures d'advent, Isaïes, Joan Baptista, Maria i Josep, ens ho recorden: són personatges que no han viscut entotsolats, reclosos, tancats en si mateixos, si no que s'han desvetllat, han mirat la realitat i s'han preocupat pels altres. Advent és reconèixer que Jesús ve a nosaltres en cada ésser humà i en cada esdeveniment, però si tenim els sentits afeblits, no el podem reconèixer. El doctor Jordi Gol solia dir que vivim en una societat anestesiada. Per tant, obrim els ulls, mirem cap endavant i cap enfora.

Us demano pregàries per l’operació fred. S’hi està treballant, però a hores d’ara, a la nostra ciutat, encara no s’ha posat en marxa i la gent que continua dormint a la intempèrie.  Som la quarta ciutat de Catalunya i no disposem ni d’un alberg perquè germans i germanes nostres que no han tingut sort puguin passar la nit...

L'Escriptura diu que vuit foren els salvats de les aigües: Noè, la seva esposa, els seus fills Sem, Cam i Jafet i les tres nores. Per això, les tres religions abrahàmiques el consideren pare de la humanitat. Diuen els experts que per això també les piles baptismals antigues simbòlicament eren octogonals, perquè de la mateixa manera que Noè i els seus foren salvat de les aigües, cada batejat és també tret de l'aigua. Pel baptisme ens incorporem a la mort i resurrecció de Jesús, con-morim amb ell, per con-ressuscitar amb ell.

L'advent ens ajuda a viure a fons la nostra condició de batejats, d'homes i dones que viuen la llibertat dels fills de Déu, i lliures per estimar, fan arca, fan grup i es lliuren als altres generosament.

Font original de l’homilia: http://jaumeaymar.blogspot.com/