A partir de la seva experiència, Miguel Ángel explica que un passat difícil és el que uneix a les persones que acompanya a BRIANS. La vulnerabilitat de la circumstància en la qual han crescut ha dificultat la seva inserció en l’ordre de convivència.

Es troba amb persones que no han pogut acabar l’escola, que han tingut una estructuració familiar fràgil, un cercle d’amistats tòxic, que tenen una baixa autoestima, nivells econòmics baixos, que viuen en situacions d’exclusió social… En resum, afirma que el seu denominador comú no és només el de la pobresa econòmica, sinó que també la manca  d’oportunitats per desenvolupar la seva vida de forma digna.

Recorda que el pres, com la resta, té també una vida que mereix ser viscuda de forma plena, com a fill de Déu que és. El pres també té somnis, estima, pateix, vol comunicar-se, vol que l’escoltin…

L’acompanyament per aquest col·lectiu de persones és imprescindible, ser escoltats pot ajudar a l’equilibri psicològic. En els casos que es desitja, es pot anar més enllà, i oferir un acompanyament espiritual.

“Acompanyar espiritualment algú suposa, també, acompanyar-se un mateix, en tant que a través del contacte en profunditat amb una altra persona sorgeixen vivències, emocions profundes que ja hi eren i que emergeixen amb força en el tracte personal”, afirma Miguel Ángel Jiménez.

Si vols llegir més sobre la seva experiència, trobaràs aquí el seu article sencer:

L’acompanyament espiritual a les presons.