Des d’un punt de vista de l’experiència, marcat per l’activitat de l’autor com a voluntari en una associació protectora d’animals, l’estudi planteja com el concepte teològic d’Encarnació Profunda (no molt estès al nostre entorn, i acollit en 2011 pel teòleg luterà danès Niels Henrik Gregersen) pot ajudar als cristians (i als éssers humans en general) a articular la seva relació amb el món natural. Tot això, en el marc d’una acuitant crisi ecològica que ha aixecat grans alarmes i despertat la sensibilitat de molts cristians en relació amb la natura, amb la publicació de Laudato Sí per part de Francesc durant 2015 com a fita fonamental.

Què representa la natura pels cristians? Quina pot ser la nostra actuació davant la imparable degradació de la Creació prenent com a guia l’Encarnació Profunda? Com articular la nostra relació amb els animals tenint en compte el problema del patiment? Quins reptes i oportunitats té la nostra Església de cara al futur en relació amb aquest tema? Aquests són els principals elements que Andoni Aguirre treballa.

Gregersen afirma que quan el Fill s’encarna en Jesús de Natzaret com a ésser humà, existeix un pla més profund en el que hem de veure aquesta encarnació: en el marc biològic i material del món natural, en el que l’ésser humà és una espècie no aïllada de la resta, sinó plenament relacionada amb tota la Creació tant en el marc de l’evolució, com en el de les interaccions entre espècies que fan la vida possible. I, aquesta Encarnació Profunda té implicacions a efectes de la plenificació y la transfiguració de tota la Creació en Crist (no només de la humanitat), i de la relació de l’ésser humà amb la resta de membres de la mateixa.

Andoni Aguirre és enginyer de Telecomunicacions i és Llicenciat en Ciències Religioses per l’ISCREB.

Podeu llegir aquí la tesina d'Andoni Aguirre